divendres, 26 de juny del 2009

HO HEM DEIXAT...




Les ruptures sempre solen ser dures i doloroses. Sobretot quan la convivència s'ha allargat en el temps. Han estat anys i panys, molts anys, amb breus interrupcions o llargues... recorde una vegada que vàrem deixar de veure'ns durant un any sencer.

Els inicis van ser furtius, passionals. Una trobada sobtada als lavabos de l'institut, un cap de setmana per vacances de Pasqua, un llarg estiu... A partir dels 16 anys més o menys, però, la cosa es va anar formalitzant: era la dècada dels setanta i, fins i tot s'havia prohibit perdre el temps, tot s'havia de fer prompte, no fos cas que s'acabés el món... Potser el carpe diem començava a imposar-se, però d'amagat, com autocensurant-se, de fet ni s'usava l'expressió, ni se'n parlava gaire.


Dimecres passat ho vam deixar. Eren les dotze del migdia, ho recorde perfectament. Han passat, a penes, quarant-vuit hores -encara no!- i ja em sembla mitja vida: que si ha perdut "la roja", que si Brasil només guanya a baloparat, que si el futbol, que si el cinema, que si han faltat Michael (Jackson) i Farra (Fawcet)... quin bombardeig de notícies!

De tota manera, reconec que es fa dur, molt dur, viure sense ella, perquè allà on vaig me la trobe de cara i ben aprop... sobre tot, als bars, on continua entrant i eixint malgrat les ordres d'allunyament i les prohibicions. Sé que mai podré oblidar-la, perquè continue enganxat mentalment a ella i, això sí, mai oblidaré el seu nom: Nicol... Sé que mai li ha agradat que l'anomene així, i sempre es presenta com a Tina, la dona fatal, mortal, la més perillosa per a la salut, per a les dones embarassades, la que provoca la reducció de la fertiliat, el càncer de pulmó i quasi tantes morts com el trànsit, l'alcohol, la vida sedentària, però, això sí, moltes menys que la misèria.

Adéu Nicotina, sé que no podràs oblidar-me, però jo tampoc a tu... Deixar de fumar, en certa manera, és també renunciar a certs hàbits adquirits, a certs rituals i rutines, a certa cultura mediterrània, de conversa i de carrer... Deixar de fumar és, al capdavall, com deixar d'estimar, com abandonar una fidelitat vitalícia... La Nicotina no entén d'infidelitats, temporalitats, promiscuïtats i d'altres falòries: o estàs amb ella o en contra d'ella.

Ja m'agradaria, ja, ser-li infidel una temporadeta i tornar-la a abraçar per festes, en cap de setmana, convertir-la en una amant secreta, furtiva i temporal... però tot és molt difícil. De fet, estic allunyament-me a poc, a poc, però com li passava a Lot, fugint de Sodoma, no puc deixar de mirar cap enrera perquè no tinc cap por en esdevindre estàtua de sal... no, l'únic que realment em fot -parlant malament-, és que se comença abandonant la Nicotina i ja és un no parar, ara abandone la sal, ara el sucre, ara l'alcohol, ara... Ara, potser l'estiu no és el temps de les renúncies, o sí?
.............................................................................................................

8 comentaris:

Josico ha dit...

Molts ànims!! Si has sigut capaç de véncer la teva adicció a la política i a la bona taula, també podràs amb aquesta!!
I segur que més prim, més sa i més feliç... estaràs en la glòria!!! jejje ;-)

TONI PITARCH ha dit...

De moment, només parle del prooposit de véncer el tabac. Ací ningú renuncia a la política, ni a la bona taula, ni a un bon cigar el dia que el Vila-real guanye la UEFA, per exemple...

Anònim ha dit...

Ah, les addiccions! El meu tractament contra l'alcohol ja m'ha costat set o vuit fanecaes de navelate, i eixos cabrons especialistes, a més, cobren en negre. Sort. (PB)

Paco Montañés ha dit...

Enhorabona Toni, i ara a ser un "pesadet" recordant als altres que l'únic requisit és voler i que "avui no fumaré" ( i ja saps, demà serà un altre avui).
Endavant !

Anònim ha dit...

Guanyarà la teua salut i la teua butxaca. Jo no ho puc deixar, potser perquè no he fumat mai.

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies a tots pels ànims que em doneu: els necessite ja que -segons V.P.- deixar de fumar preveu l'alzeimer i eleva els nivells de memòria fins a límits insospitats (p.e.: avui al migdia farà exactament 72 hores que ho hem deixat).

El mètode, per si us interessa, s'anomena F.D.V. i la patent és de Jones Co. (una multinacional nordamericana). Les sigles signifiquen Fumadors De Vacances o, tal vegada, Força de Voluntat... però no me feu massa cas, perquè el meu nivell d'anglés m'incapacita -segons les lleis del Condemor/Fondemor- per donar Educació per a la Ciutadania i, fins i tot, Geografia i Història en llengua de l'imperi britànic.

Ara me toca esperar que se donen, oficialment, totes les matèries en xinés (viure per veure) i també me deixaré de donar classes... una adicció menys!

Josico ha dit...

Potser si deixares les classes en podries centrar per fi en la literatura. Sempre he pensat que no estàs aprofitant del tot un talent com el teu, que domines tots els gèneres (poesia, ficció, assaig). En esta vida mai sabem què serà per a bé o per a mal...

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies, Josico, se nota que ets un amic, però ja saps que el dia té 24 hores i jo no vull, quasi mai, privar-me de res (ara del tabac).
Tal vegada, per això mateix, podria arribar a ser un bon professional de l'ensenyament, un bon lector, estudiant, escriptor (¿?); un bon pare, un bon amic, marit, fill, un bon col·laborador d'una editorial (que tu ja saps), d'una revista (que a tu tant t'agrada), un bon polític (en el sentit de mentider, lladre, etc. espere que no), un bon ciutadà, un valencianista assenyat, vila-realenc de debò...
La vida és molt dispersa -i polièdrica- i a cada època, per circumstàncies o perquè t'ho demana el cos, dediques més o menys temps a cada parcel·la que, al capdavall, són vasos comunicants més que compartiments estancs: la vida és un aprenentatge continu (aprendre a aprendre), ho hauràs estudiant aquests dies preparant-te les opos.
A partir dels 60, si deixen que me jubile, no podré dedicar-me a inspeccionar obres perquè la crisi de la construcció va per a llarg i, a les hores, no tindré més remei que escriure eixa única novel·la que tothom tenim al cap.
Tampoc no queda tant (els 37 els tinc ben acomplits!).
Vinga, segueix estudiant i deixa't de blogs (ja me contaràs com t'ha anat).

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes