LARSSON, EL CRACK DE L'ESTIU

No, no, us enganyeu si penseu que vaig a esciure sobre possibles fixatges futbolístics, perquè d'ací a no res els florentins -que, pel que es veu i se sent, tenen una màquina de fer bitllets- igual ho han comprat tot, ho han guanyat tot, s'ho han menjat tot... i ja no cal jugar més lligues, ni competicions, perquè ho hauran rebentat tot.

Larsson no ha estat jugador del Cèltic, ni del Barça... però és el veritable crack de l'estiu. N'hi ha que naix estrella i d'altres, en canvi, acaben estrellats.

Stieg Larsson (Suècia, 1954-2004) era escriptor. I dic era, perquè, com sabeu els seus nombrosos seguidors, va morir inesperada i tràgicament d'un atac al cor, poc abans de publicar el primer volum de la trilogia Millennium i dies després de lliurar al seu editor el tercer volum que, des d'avui dijous, és a totes les llibreries del món mundial: La reina al palau dels corrents d'aire que, com les anteriors, ha estat publicada en català per Columna.

La seua mort prematura, potser sense el temps suficient per assaborir l'èxit literari i tastar el preu de la fama, la lluita pel seu patrimoni material entre uns hereus que, de vegades, se senten cristians i d'altres com una K.K. per si no els correspon tot allò que reclamen... han despertat la morbositat entre els lectors. De tota manera, encara no m'he trobat amb cap hooligan de la novel·la negra que me n'haja parlat malament.

Si els cristianos, els kakàs, els davids, els riberys, els ibrahimovics són cars -que ho són- i, a més, tenen els seus detractors -que els tenen-, Stieg Larsson és tot el contrari perquè, fins i tot, si no guanya batalles després de mort, si que ha aconseguit fer mantinar un munt de lectors a tot el món per aconseguir l'exemplar de la seua novel·la pòstuma. I això, en els temps que corren, de gilipollisme cultural, polític i informatiu, té molt de mèrit.

Mai m'he refiat de les joves que somnien, encara que sempre he acabat estimant-les, ni de les reines refredades pels corrents d'aire, però ara, potser, el cos me demana vacances, tranquilitat, i un palau amb vistes al mar en calma... Mira tu per on, se m'ha girat feina per vacances.
................................................................................................