AMSTERDAM

Diuen a Amsterdam que quan Déu va crear el món es va oblidar d'Holanda, dels Països Baixos (potser, per això han reconvertit part de les esglésies luteranes en museus, llibreries, bars o centres lúdics). Una ciutat, Amsterdam, guanyada al mar, pam a pam, quasi tot un país o un estat guanyat al mar, a base de dams/dics, pòlders i treball, molt de treball, és per estar-ne orgullosos, si més no.

Amsterdam és el paradís de les bicicletes, sempre tenen preferència davant els vianants, fins i tot als passos de zebra. Després ja venen els tramvies (no els "trams de via reservada", ni "enganyifes" per l'estil!) i, en darrer lloc, els cotxes particulars. Amsterdam, Holanda en general, creu en el transport públic: Espanya encara és atea en aquest punt.

El més destacat, però, és la sensació carpe diem, l'antiestrés que es respira (quan cessa l'aroma de la combustió del cannabis) pertot arreu. Podríem ser agossarats i definir la conjuntura com un caos dins d'un ordre: hi ha brutedat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha permissivitat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha llibertat, sí, però tothom respecta les normes... Als coffee shops, per exemple, només es podem fumar porrets, res més... a la resta de pubs i llocs ambientats i d'ambient, res de fums. Per cert, Amsterdam és la capital gai europea, però no se veuen numerets per la via pública... ni de parelles homosexuals, ni heterosexuals, això sí, n'hi ha vestimentes desfilant pel carrer que s'ha de tenir coratge o molt d'humor per posar-se-les. La prostitució, en certa manera, també és legal al Barri Roig, però sota l'eufemisme del lloguer d'habitacions... En definitiva tot com a l'Estat Espanyol (on les drogues ni la prostitució són legals, diuen), però molt més elegant, educat i tranquil...

Per cert, el castellà a Europa sí que està en perill d'extinció, i no a Catalunya o al País Basc! És molt difícil, per no dir impossible, trobar una edició d'un bon llibre o d'un catàleg d'art en castellà... en valencià/català per suposat que tampoc. De tota manera, ja sabeu que els productes ibèrics, en general, estan prou marginats a Europa perquè els fundadors de la Unió Europea (Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia, França i Alemanya) són els més euroescèptics de tots, a més són països molt nacionalistes. A Holanda, per exemple, les taronges són de Sudàfrica (el tractat d'adhesió d'Espanya va ser el suicidi de la citricultura valenciana), els formatges propis, els vins i els licors són francesos, l'oli d'Itàlia, etc.

I això que tots sabem com etiqueten els europeus tot el vi que compren a la Manxa, La Rioja o qualsevol altra zona vitivinícola o l'oli andalús... El problema és que s'ha fet tard en les denominacions d'origen i, fins i tot, a l'hora de posar marques: si el cognac espanyol és brandy i, damunt, volen vendre'l amb marques de l'estil "Cardenal Mendoza" (catòlic) a un país protestant o sota el nom del gran repressor de les llibertats holandeses ("Gran Duque de Alba"), la cosa és, encara, més impossible.

La resta, molt bé. Oratge d'estiu, aire sec i fresc a la cara, aigua per a tots (els canals de Venècia són una broma al costat d'un país submergit en l'aigua), gastronomia lamentable en el sentit de mancar d'una cuina pròpia (però molts productes de qualitat), preus cars o molt cars (al nivell de Londres o París, superiors als de Brusel·les i molt superiors als de Lisboa), molta gent, molt d'ambient i molta alegria, felicitat i, fins i tot, silenci pels carrers... Llevat d'una nit en què un grup d'indígenes (holandesos) em van confondre amb un famós polític holandés (encara no he pogut esbrinar sí d'esquerres, gai, del partit del cannabis o fatxa total... tant se val?) al que, deien, em semble: alt, ros, prim... la veritat és que sempre s'agafen uns quilets quan se menja fora de casa.

Personalment, m'hauria agradat quedar-me per Holanda (precisosa la ciuta de Delft, la del gran Vermeer: un pintor molt superior, sota la meua modesta opinió, a Rembrandt o al mateix Van Gogh) fins el proper dia 20 quan el Vila-real C.F. jugarà a Breda (esperem que la rendició vinga de part dels soldats de les "Províncies Unides") la prèvia de la UEFA actual. De tota manera, els bons moments no depenen de la llunyania, de la distància o de viatges concrets, són creacions de la ment suggerides, tal vegada, per l'entorn, els amics, les conjuntures personals i vitals, la desconnexió laboral, ciutadana, local... gaudiu dels dies que ens queden.












P.D.- Per cert, aquesta "expedició multicolor" (denominació acunyada pel periòdic Mediterràneo: vaja catxondeo que se porten amb els nostres viatges arreu d'Europa) va retrobar-se a Amsterdam amb dos amics (en diminutiu "amiguets") de Vila-real i amb un cambrer natural d'Orpesa molt emprenyat amb l'Horror de la Marina...
===============================================================================