AMSTERDAM

Diuen a Amsterdam que quan Déu va crear el món es va oblidar d'Holanda, dels Països Baixos (potser, per això han reconvertit part de les esglésies luteranes en museus, llibreries, bars o centres lúdics). Una ciutat, Amsterdam, guanyada al mar, pam a pam, quasi tot un país o un estat guanyat al mar, a base de dams/dics, pòlders i treball, molt de treball, és per estar-ne orgullosos, si més no.

Amsterdam és el paradís de les bicicletes, sempre tenen preferència davant els vianants, fins i tot als passos de zebra. Després ja venen els tramvies (no els "trams de via reservada", ni "enganyifes" per l'estil!) i, en darrer lloc, els cotxes particulars. Amsterdam, Holanda en general, creu en el transport públic: Espanya encara és atea en aquest punt.

El més destacat, però, és la sensació carpe diem, l'antiestrés que es respira (quan cessa l'aroma de la combustió del cannabis) pertot arreu. Podríem ser agossarats i definir la conjuntura com un caos dins d'un ordre: hi ha brutedat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha permissivitat, sí, però sense passar-se'n; n'hi ha llibertat, sí, però tothom respecta les normes... Als coffee shops, per exemple, només es podem fumar porrets, res més... a la resta de pubs i llocs ambientats i d'ambient, res de fums. Per cert, Amsterdam és la capital gai europea, però no se veuen numerets per la via pública... ni de parelles homosexuals, ni heterosexuals, això sí, n'hi ha vestimentes desfilant pel carrer que s'ha de tenir coratge o molt d'humor per posar-se-les. La prostitució, en certa manera, també és legal al Barri Roig, però sota l'eufemisme del lloguer d'habitacions... En definitiva tot com a l'Estat Espanyol (on les drogues ni la prostitució són legals, diuen), però molt més elegant, educat i tranquil...

Per cert, el castellà a Europa sí que està en perill d'extinció, i no a Catalunya o al País Basc! És molt difícil, per no dir impossible, trobar una edició d'un bon llibre o d'un catàleg d'art en castellà... en valencià/català per suposat que tampoc. De tota manera, ja sabeu que els productes ibèrics, en general, estan prou marginats a Europa perquè els fundadors de la Unió Europea (Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia, França i Alemanya) són els més euroescèptics de tots, a més són països molt nacionalistes. A Holanda, per exemple, les taronges són de Sudàfrica (el tractat d'adhesió d'Espanya va ser el suicidi de la citricultura valenciana), els formatges propis, els vins i els licors són francesos, l'oli d'Itàlia, etc.

I això que tots sabem com etiqueten els europeus tot el vi que compren a la Manxa, La Rioja o qualsevol altra zona vitivinícola o l'oli andalús... El problema és que s'ha fet tard en les denominacions d'origen i, fins i tot, a l'hora de posar marques: si el cognac espanyol és brandy i, damunt, volen vendre'l amb marques de l'estil "Cardenal Mendoza" (catòlic) a un país protestant o sota el nom del gran repressor de les llibertats holandeses ("Gran Duque de Alba"), la cosa és, encara, més impossible.

La resta, molt bé. Oratge d'estiu, aire sec i fresc a la cara, aigua per a tots (els canals de Venècia són una broma al costat d'un país submergit en l'aigua), gastronomia lamentable en el sentit de mancar d'una cuina pròpia (però molts productes de qualitat), preus cars o molt cars (al nivell de Londres o París, superiors als de Brusel·les i molt superiors als de Lisboa), molta gent, molt d'ambient i molta alegria, felicitat i, fins i tot, silenci pels carrers... Llevat d'una nit en què un grup d'indígenes (holandesos) em van confondre amb un famós polític holandés (encara no he pogut esbrinar sí d'esquerres, gai, del partit del cannabis o fatxa total... tant se val?) al que, deien, em semble: alt, ros, prim... la veritat és que sempre s'agafen uns quilets quan se menja fora de casa.

Personalment, m'hauria agradat quedar-me per Holanda (precisosa la ciuta de Delft, la del gran Vermeer: un pintor molt superior, sota la meua modesta opinió, a Rembrandt o al mateix Van Gogh) fins el proper dia 20 quan el Vila-real C.F. jugarà a Breda (esperem que la rendició vinga de part dels soldats de les "Províncies Unides") la prèvia de la UEFA actual. De tota manera, els bons moments no depenen de la llunyania, de la distància o de viatges concrets, són creacions de la ment suggerides, tal vegada, per l'entorn, els amics, les conjuntures personals i vitals, la desconnexió laboral, ciutadana, local... gaudiu dels dies que ens queden.












P.D.- Per cert, aquesta "expedició multicolor" (denominació acunyada pel periòdic Mediterràneo: vaja catxondeo que se porten amb els nostres viatges arreu d'Europa) va retrobar-se a Amsterdam amb dos amics (en diminutiu "amiguets") de Vila-real i amb un cambrer natural d'Orpesa molt emprenyat amb l'Horror de la Marina...
===============================================================================

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I FINANÇAMENT

La Constitució del 1978 va instituir allò de l'Espanya de les autonomies recuperant una tradició d'organització territorial que, més enllà de la República i de les autonomies històriques (Catalunya, Galícia i País Basc; perquè el referèndum d'Andalusia va ser, si més no, el primer greuge comparatiu), s'arrela en la Monarquia Hispànica dels Habsburg (anterior a Felip V, Almansa i tots els mals de l'absolutisme borbònic del XVIII) i la formació dels regnes peninsulars a l'Edat Mitjana on, sense anar més lluny, hi havia un Regne de València amb Parlament (Corts), Constitució (Furs) i Govern propi (Generalitat).

Més endavant, amb la consolidació de la democràcia, s'obriren les portes d'Europa i, més concretament, de la Unió Europea (1986), allunyant-se de l'imaginari col·lectiu la possibilitat del retorn a la dictadura o de la repetició del lamentable espectacle del 23-F (1981) que donà una imatge bananera de part de les forces de seguretat de l'Estat a tota la resta del món... Després d'allò, potser se van mitificar els esdeveniments ocorreguts ja que, quasi tots, corregueren a posar-se el vestit de nouvinguts a la democràcia i de creients practicants del "Sistema Autonòmic"... llevat dels partits i partidaris de la Dreta/Dreta (Alianza Popular) i, per suposat, d'ultradreta (Fuerza Nueva, etc.).

No cal dir que els dos Estatuts d'Autonomia per al territori valencià (País, antic Regne? ...vaja brometa això de la "comunitat", com si la resta d'autonomies no foren, també, comunitats autònomes...) han estat un autèntic fracàs tant a nivell organitzatiu, com econòmic... però no per culpa del sistema, sinó dels governants que hem tingut des de la Pre-Autonomia on el mateix PSPV-PSOE va començar carregant-se, políticament parlant, el primer president (us sona un tal Josep Lluís Albinyana?). Després ja sabeu el que ha passat: si la Unió Europea ha posat algun tipus d'entrebanc per a certa agricultura, aquesta ha estat la nostra, la citricultura (sobretot) valenciana...

De tota manera, mentre Europa posava quotes a la producció de tot tipus de producte hortofrutícola, ací s'ha deixat morir d'èxit l'agricultura tarongera per mega-superproducció: totes les valls i totes les muntanyes valencianes on no n'hi havia tarongers, ara estan farcides de l'arbre del fruit de les Hespèrides, per no parlar a nivell estatal ja que, des dels Pirineus fins l'estret de Gibraltar, ens ixen les taronges per les orelles... i així van els preus, per a plorar, regalar-les i, definitivament, tancar la paradeta.

Si parlem, d'índústria, sobre tot la del taulell, ídem de ídem: que han fet/fan els governs autonòmics i estatals per salvar el negoci? Res de res...

Ara tothom parla de finançament autonòmic -a banda del finançament dels dos grans partits polítics que, des de sempre, supera en misteri el de la Trinitat: fileses, maleses, gürteleses i teatre, molt de teatre audiovisual i parlamentari- i, per fi, s'ajustarà millor el criteri poblacional, però, malgrat la clàusula Camps (sí, la del president autonòmic més elegant de tota la democràcia, per davant, fins i tot, del dandy Zaplana), els valencians seguirem a la cua de les cues... ara, això sí, el pèsim finançament que hem patit des del 1982 fins ara i que seguirem patint in aeternum no impedirà seguir malbaratant els ingressos públics en esdeveniments ("events"?) de vergonya aliena mundial.

De tota manera, mentre els nostres polítics no creguen en Europa, ni en l'Estat de les Autonomies, continuarem tenint unes competències autonòmiques creixents i un finançament autonòmic minvant: l'Estat Espanyol ha de reconéixer, d'una vegada, que entre les autonomies i la Unió Europa li queda, cada vegada, un paper més reduït com a intermediari i, per tant, més secundari davant les iniciatives institucionals que li arriben des de dalt (Europa) i des de baix (comunitats autònomes). Resumint: el que ja fa Europa, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... el que fan les autonomies, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... que és, ara mateix (pam dalt/pam baix), el que està passant.
================================================

SPANISH CARNAVAL

Espanya és un carnaval. El Lazarillo de Tormes, El buscón de Quedevo, La Picaresca, l'or i la plata castellana d'Amèrica que arribava a Sevilla i Cadis, la Guerra de Successió al segle XVIII, La monarquia absolutista, la Guerra del Francés, les Guerres Carlines, el caciquisme, la guerra civil, El 23-F (1981), el finançament dels partits polítics democràtics, la corrupció urbanística, la lentitud de la justícia, el finançament autonòmic, la xarxa radial de carreteres i ferrocarrils, el finançament municipal, la contaminació mediambiental i l'incompliment del Protocol de Kyoto, la discriminació institucional de les llengües minoritàries, de la xicoteta i mitjana empresa, els contractes basura i els salaris inframileuristes per a la joventut, els acomiadaments laborals improcedents, els impagaments als empesaris solvents, la manca de finançament bancari, les beques invisibles per als estudiants, la persecució fiscal dels "ciutadans honrats"... La crisi? Riu-te de la crisi conjuntural que la resta ve de lluny, de molt lluny.

Si no podeu anar a Vinaròs, no passa res, perquè el Carnaval dura 365 dies a l'any:
- Per Sant Anton, Carnestoltes són,
- De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer...

Dimecres que ve comença La llarga Quaresma del 2009 protagonitzada per José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Solbes, Miguel Sebastián, Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre, Esteban González Pons i Francisco -no me llames Francesc, llámame Francisco, porque me han montao un cisco por cuatro trajes de má... mà, mà, mà, ma-que-te-collons-la-cosa- Camps, etc.
===============================================================================