Els que hem estudiat una mica d'història -local, universal, total- patim el símptoma de l'optimisme radical. Sí, perquè malgrat trobar al llarg de la Història de la Humanitat tot un seguit d'injustícies, totalitarismes i abusos del poder, fins i tot en democràcia, pensem que, malgrat tot, el món continua amb la seua bogeria habitual i millorant a poc a poc.
On abans la gent es moria, directament, ara comencen a partir fam, ja que l'esperança de vida i la població mundial continuen augmentant a ritmes desconeguts fins ara, malgrat la crisi econòmica global. On abans hi havia dictadures, de dretes i d'esquerres (¿?), ara trobem règims parlamentaris, més o menys injustos, però triats pel poble al cap i a la fi...
De tota manera, sempre hi ha poblacions on trobem coalicions polítiques i pactes entre partits que possibiliten l'estabilitat i la governabilitat, comunitats autònomes amb lleis electorals més representatives que possibiliten l'aportació d'un ventall partidista i ideològic molt més ampli que el propi de les Corts Valencianes o, potser, del mateix Congrés de Diputats, malgrat que Zapatero ni els del PSOE tenen majoria absoluta, perquè això, sempre -que no n'hi haja majoria absoluta a un parlament- ha de ser naturalment bo.
El cas alemany ens fa molta enveja. Àngela Merkel ha perdut escons i, per tant, tampoc podrà governar en solitari, però podrà pactar amb els liberals i formar un govern plural, és a dir, no monocolor, mentre els socialdemócrates es queden amb l'encàrrec de ser el principal partit de l'oposició amb d'altres forces polítiques que compten amb una respectable representació al Bundestag.
Per cert, els alemnays -com els britànics i altres estats més rics que la mateixa Espanya- no solament no permeten cap tipus de bipartidisme futbolístic (l'anomenada Lliga de les Estrelles, a banda d'escandalitzar els europeus amb els fixatges més cars de la galàxia, està feta a mida del Barça i del Real Madrid, mentre la resta poden aspirar, només, a disputar-se el tercer lloc en discòrdia), sinó que tenen una mica més controlada l'especulació urbanísitica, el frau fiscal i, per suposat, també disposen d'un sistema judicial molt més ràpid a l'hora de tapar l'olor a corrupció quan esclata -com ara mateix en terres valencianes- per dalt de les clavegueres partidistes, siguen aquestes conservadores, liberals, socialdemócrates, verdes... Enfi, que tothom es veu amb el dret a participar: és a dir, molt a l'inrevés del que passa pel nostre entorn més pròxim...
===================================================================
...................................................................
3 comentaris:
Hora de dimisiones
LAS noticias que se van conociendo de la trama de financiación ilegal y de dinero negro en el Partido Popular de la Comunidad Valenciana están muy lejos de poder ser consideradas un suceso menor de corrupción política. El caso afecta de lleno además a una de las autonomías donde los populares rozan resultados de entre el 40% y el 50% de los votos en los diferentes comicios y no es exagerado decir por tanto que su dominio político es absoluto. No es la primera vez que el PP valenciano aborda desde el poder dificultades con la justicia e incluso el propio presidente de la comunidad, Francisco Camps, ha tenido que acudir a declarar por el regalo de varios trajes por parte de un personaje conocido con el apodo del Bigotes, aunque la justicia lo exoneró de culpa. Este caso de supuesta financiación ilegal es a todas luces mucho más grave y no se entendería la pasividad de Camps en la adopción de medidas drásticas. Es más: como estas no se produzcan en muy pocas horas, habrán llegado tarde. El final del debate de la comunidad que tiene el presidente a partir de hoy mismo debería ser el plazo máximo que Francisco Camps se diera. Aunque muchas veces los electores han tenido una enorme desmemoria con los casos de corrupción y hayan acabado premiando a políticos con un comportamiento muy discutible, no debería ser de recibo la ingravidez absoluta en un asunto como este. Mariano Rajoy no puede acabar perdiendo el timón de una situación política en la que muchos indicadores de la coyuntura general juegan a su favor. Sus acusaciones al Gobierno de Zapatero por una errónea política económica precisan también de gestos de autoridad que acaben con un cierto sonrojo de la ciudadanía.
José Antich (Director de La Vanguardia), 29/09/2009
Angela Merkel mola molt!! I que ningú me la compare amb Na Rita, ni amb (des)Esperança Aguirre. Alemanya, quin gran país!!!
Publica un comentari a l'entrada