AVATAR

Aquests dies familiars i ociosos del Nadal he tingut l'ocasió d'assistir, als cinemes Sucre de Vila-real, a la projecció del gran èxit cinematogràfic de James Cameron.

AVATAR [del sànscrit avatâra, íd., comp. de -tar 'traspassar' amb ava- 'de nou'] significa, segons la definició oficial del Diccionari de la Llengua Catalana, Descens d'una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o en un animal, també Cadascun dels estats per què passa algú o alguna cosa que canvia de forma de manifestar-se, d'opinió, de partit, etc. La peli, evidentment, s'inspira en la primera definició, però també juga amb el segon concepte perquè sempre hi ha persones sàvies disposades a rectificar, a banda dels professionals del transfugisme i del pessebrisme que significa viatjar amb els carros i les carretes dels vencedors conjunturals.

Com vaig manifestar en aquest blog, després de visualitzar ÀGORA (l'èxit d'Amenàbar), no sóc crític de cinema, però sempre m'han apassionat els films que tenen cert transfons històric. AVATAR és una pel·lícula de ficció i d'ací el meu escepticisme previ ja que mai he estat fan ni de guerres gal·làctiques (a banda de la lluita futbolística Barça-Madrid), ni de Harrypotters, ni de senyors amb anells... tot i reconeixent l'impressionant treball tècnic que, en el cas d'AVATAR, presenta uns efectes especials mai vistos en tres dimensions a la gran pantalla.

AVATAR, per mi, és una crítica a l'Imperialisme i el Neocolonialisme practicat per les grans potències mundials sobre els països subdesenvolupats, a més d'una apologia romàntica de l'Ecologia i el Desenvolupament Sostenible. Les grans multinacionals projecten els seus interessos econòmics sobre les autoritats polítiques que, en principi, han estat elegides democràticament i, a partir d'ací, tot està permés en un món on s'ha globalitzat l'economia, però no la democràcia ni la justícia social.


Aleshores, potser, a banda d'errors i mancances personals, d'ací provenen els problemes d'Obama, de Zapatero o de l'alcalde més honrat que pugues trobar-te per aquests indrets i, per suposat, l'escandalosa tendència cap a l'abstenció de l'electorat de la Unió Europea, ara que Míster Bean s'ha col·lat, de la mà d'un hacker, en la pàgina web oficial de la presidència espanyola. I com poderós cavaller és En Diner, l'avatar dels polítics actuals s'ajusta més a la segona definició (de canviar de parer quan arriben al silló) que no a la primera perquè, evidentment, els polítics en democràcia no poden ser d'origen diví.
==========================================================================