Després d'una irregular primera volta, el Vila-real Club de Futbol afronta aquesta vesprada l'inici de la segona davant un rocós Osasuna, és a dir, un equip en inferioritat tècnica però amb molta superioritat física, com ve sent habitual darrerament, perquè sembla que tots els equips de Primera corren més, entrenen més i vigilen la part física molt més que el nostre malabarista Vila-real.
El futbol modern, l'actual, el que allà on va triomfa -si la pilota vol entrar- és un futbol integral, és a dir tàctic, físic, ràpid, tècnic, de possessió del baló, de pressió al contrari quan se perd, etc. i, sobre tot, d'escola, de conjunt, de col·lectivitat sobre la individualitat... aquesta és, precisament, la distància que separa el Barça de la resta d'equips. El Vila-real, evidentment, no pot competir, ara per ara, ni amb el Barça, ni amb el Real Madrid, però els aficcionts ens conformaríem -al llarg d'aquesta Segona Volta que comença- en observar damunt la gespa una mica més d'intensitat, de lluita, de velocitat i de coordinació en el joc que, per moments, s'ha perdut per moltes causes i molt complexes d'analitzar.
Ahir, sense anar més lluny, després de la immerescuda derrota del Vila-real B (que va dominar el Llevant tot el partit, jugant amb inferioritat numèrica: quin equipàs el Vila-real B!!!) digueren a Punt 2 que Eguren tornava cap a la Vila, després d'haver estat rebutjat per la Lazio de Roma, cosa que avui s'ha desmentit per part de Fernando Roig... però la marxa de Fuentes, de Jonatan Pereira, l'intent de col·locar Marco Ruben al Wigan anglés (una altra operació frustrada), indiquen que dins del vestidor i del club estan canviant moltes coses. També diuen les males llengües que al Vila-real li se deuen molts diners per part d'entitats públiques i privades (algun club que fitxa molt i paga poc!) i, finalment, que, tal vegada, s'ha passat del Despotisme Il·lustrat de Don Manuel Pellegrini i Ripamonti (no confondre amb dictadura pura i dura) al Parlamentarisme nòrdic de Valverde, més difícil d'entendre per part d'uns jugadors que mai han rebut classes d'Educació per a la Ciutadania.
Al capdavall, la manca d'un planter compensat, la baixa forma d'alguns jugadors, la lenta adaptació -com és normal- dels nous fixatges i, per suposat, la difícil papereta d'un entrenador nou (Valverde) que ha de bregar amb un equip confeccionat a imatge i semblança del míster anterior, han provocat una situació que, como dije resién se ha de revertir en la cancha, partit a partit poniendo toda la carne en el asador i -com diria Godín- con el aposho de l'afisión...
===================================================
4 comentaris:
Aquest post matiner era premonitori, perquè a cap aficcionat al futbol ens agrada fer la crònica de les derrotes.
Potser el futbol no tinga lògica, però les dinàmiques dels clubs la tenen tota: avui ha guanyat al Madrigal l'únic equip que ha buscat la victòria i ha posat ganes, l'Osasuna de Pamplona.
La pilota torna a estar al teulat de Fernando Roig: s'ha de tallar, ja, el coll esportiu a Valverde, malgrat que aquesta decissió, en principi, no millorarà el planter però, tal vegada, renove la il·lusió dels que comencen a perdre-la i siga l'hora de portar un home (de la casa o no) que deixe, temporalment, a la banqueta tots aquells jugadors que no estan per a res (Ángel, Marcano, Gonzalo, Eguren, Ibagaza, Senna, Pirés, Rossi, etc.) i comence a incorporar joves del B: Oriol com a lateral dret (quan supere la lesió), Marcos Gullón com a estoper, Matilla al centre del camp, etc.
I perquè el futbol és alguna cosa més que un esport, perquè del contrari Diego López, Capdevila, Senna i el bo de Cazorla (que ha recaigut en una altra lesió), potser, acabarien jugant el Mundial de Xapes de botella si no canvien la dinàmica actual d'un Vila-real Club de Futbol sense identitat.
Després d'escriure aquest comentari en calent, m'he assabentat de la destitució de Valverde.
Potser s'han perdut uns mesos, inútilment, al prendre aquesta decissió tard, perquè Valverde tampoc és el culpable al 100%. Ara a esperar que tinguen més encert amb el nou tècnic i, a falta de fixatges que apuntalen les mancances de l'equip (un dels més fluixos de la Història en Primera per moltes raons: lesions, envelliment prematur d'alguns jugadors, falta de recanvi en llocs molt importants, etc.), a confiar en el Vila-real B.
Roig destituye a Valverde y elige a Garrido como relevo (Mediterráneo).
Jo crec que els jugadors, com sempre capritxosos, volien tirar a l'entrenador, perquè sinó el d'ahir no té cap tipus de llògica. L'actitud era lamentable. Sóc un admirador de Valverde i teu.
Publica un comentari a l'entrada