dijous, 25 de març de 2010

30 ANYS DE LA UNED I MÉS...



El dimecres de la setmana passada, acompanyant com a professor-tutor als futurs universitaris betxinencs a la Jornada de Portes Obertes, vaig trobar a la U.J.I. (Universitat Jaume I de Castelló) una de les millors alumnes que he tingut en la meua -ja dilatada- vida docent. Es tracta d'una jove molt intel·ligent, guapa, simpàtica, molt treballadora, educada i atenta (que mal repartit està el món!) que enguany cursa primer de Magisteri:

- Quantes vegades tan renyit per voler ser mestra?
- Moltes, Toni. I tu com ho saps, això?
- Dona, perquè un, abans de llicenciar-se en Geografia i Història per la U.N.E.D., també va fer Magisteri, com tu, i això que les meues notes no eren ni la meitat de bones que les teues!
- Va, no dissimules, ara, que de segur que has estat un bon estudiant.
- No te diré que no, no vull caure en falses modèsties, però un també ha sigut jove i, en aquell temps, tot tampoc era estudiar...
- I per què te renyien, com a mi, perquè pensaven que podies estudiar alguna carrera més "digna" que Magisteri?
- Efectivament, però encara que resulte innocent i, fins i tot, estrany reconéixer que sempre he tingut vocació docent, la veritat és que vaig estudiar el que vaig voler i ací estic. Per tant, ni cas al que te diguen. I si quan acabes Magisteri, el cos et demana seguir estudiant alguna cosa, endavant, i si pogueres treballar de mestra i compartir-ho amb els estudis d'un altre grau superior, millor encara...

És una alumna del curs passat i, per tant, podia parlar-li amb confiança i amb la complicitat del que ha estat cuiner abans que frare. El cert és que quan es va inaugurar la U.N.E.D. ara fa 30 anys, un ja treballava de mestre, perquè el mateix dia que vaig venir de la mili, em vaig posar a donar classes a la Fundació Flors, l'any següent vaig aprovar les oposicions de mestre i, a rengló seguit, vaig matricular-me a la U.N.E.D.

Però, perdoneu si entre en detalls autobiogràfics, perquè potser anava massa de pressa i aquell any, una vegada matriculat, no vaig arribar ni a examinar-me. La núvia, el pis que estàvem mirant i d'altres urgències vitals em varen fer aplaçar el projecte d'estudiar Geografia i Història: recorde que la primera seu de la U.N.E.D. estava ubicada a la -encara actual- Biblioteca Pública Municipal i que va ser, precisament, el seu primer secretari, l'amic Pasqual Tirado -també mestre i ara també Llicenciat en Geografia i Història- el que m'animà a matricular-me. Uns anys després, ja amb plaça en propietat al col·legi Cervantes de Borriana, és a dir, l'actual CEIP Penyagolosa, em vaig decidir a matricular-me, ara seriosament i a les instal·lacions provisionals del vell col·legi de la Consolació -ja desaparegut, al costat de l'Auditori- i gràcies, sobretot, al suport de la meua companya i d'una xiqueta -després en serien dos- que, entre d'altres virtuts, tenia la de guardar silenci a les nits i deixar estudiar al company de sa mare, és a dir, a son pare -si voleu que ho conte així.

Aquesta setmana s'estan celebrant els 30 anys de la seu de la U.N.E.D. a Vila-real, una de les efemèrides més brillants de la història recent de Vila-real, perquè la formació és el present i, sobretot, el futur de la nostra societat. Potser Castelló -les comarques en general- i Vila-real no serien el mateix sense la U.J.I. i sense la U.N.E.D., ja que tots aquells que no optàrem al seu moment per cursar una Llicenciatura (títol en perill d'extinció gràcies al Pla Bolonya que implantarà els graus el curs que ve) hem tingut una segona oportunitat per fer-ho i, el que és millor, sense eixir de casa...


I parlant/escrivint d'efemèrides, no vull acabar sense felicitar els companys i companyes, amigues, amics i tota la família del col·legi Botànic Calduch que, ara mateix, celebren els 25 anys d'existència amb una magnífica exposició als salons de la Caixa Rural, entre d'altres actes didàctics, festius i commemoratius, així com als incansables activistes d'Escola Valenciana que, a hores d'ara, ultimen els darrers detalls de la propera Festa per la Llengua que, aquest diumenge al matí, es celebra a Vila-real amb els actes previs del lliurament dels Premis Sambori (divendres, 19 hores, a l'Auditori Municipal) i tota una sèrie d'actes culturals patrocinats per la Regidoria de Promoció Lingüística de l'Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real.

Si uns senyorets que sempre van vestits de groc són capaços d'arrodonir la festa, diumenge al camp de futbol d'El Madrigal (a partit de les set de la vesprada contra el sempre complicat Sevilla), oblidant la seua condició social de "senyorets" i córren, fiquen el peu, juguen amb el cap i fan el que -aquesta temporada- sembla que, hui per hui, se'ls ha oblidat (1 punt de sis possibles contra dos rivals dels considerats "fàcils")... potser serà un cap de setmana que podríem qualificar, amb dues paraules -com diria el torero-, DIM - PRESSIONANT (açò darrer mai ho he escoltat a la UNED, ni a la UJI, ni a la Festa per la Llengua, que conste!).
===========================================================

1 comentari:

Anònim ha dit...

La empresa azujelera Azuvi SA, con sede en Vila-real, ha presentado un nuevo Expediente de Regulación de Empleo en el que solicita la extinción de 79 puestos de trabajo y la suspensión temporal de otros 20.

Según han informado fuentes del Sindicato Independiente (SI) en un comunicado, el pasado día 24, miércoles tuvo lugar en la empresa una reunión entre la dirección de la empresa, asistida por la Administración Concursal y el Comité de Empresa junto con los asesores de los sindicatos CCOO, UGT y Sindicato Independiente, presentes en el mismo.

El juez de lo Mercantil ha autorizado el inicio del periodo de consultas, por plazo de 15 días, en el nuevo ERE instado por la empresa, que finalizará el próximo día 6, según han indicado al Sindicato Independiente fuentes de la empresa.

El sindicato ha explicado que de acuerdo con los pactos suscritos el pasado 25 de junio de 2009, el ERE "debería contener las mismas condiciones económicas que el anterior, es decir, 30 días por año con tope de 17 mensualidades que deberán liquidarse en el supuesto de venta de los inmuebles de la empresa".

En ese caso, el ERE de junio contempló 178 extinciones, 100 de las cuales fueron de extinción temporal con una duración de nueve meses rotatorios.

El 5 de noviembre de 2009, ante el alcalde de Vila-real y en presencia del Comité de Azuvi y asesores del Sindicato Independiente, el consistorio "se comprometió a facilitar las recalificaciones pertinentes siempre y cuando los trabajadores de los ERE recibieran el total de sus deudas".

La empresa había firmado un convenio con el Ayuntamiento que contemplaba el traslado de la azulejera a las afueras de la localidad, pero el pasado 3 de junio de 2009 desde el ayuntamiento se paralizó dicho acuerdo debido a la situación de la empresa.

Agencia EFE (26/03/2010).-

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes