Ahir, per fi, després de molts diumenges de mútua desconfiança, vaig acudir al camp d'El Madrigal confiat en la victòria. Una imprudència per la meua part, sobretot després del que li va passar al Real Madrid dimecres passat, del que li pot passar al Barça dimecres que ve i, per suposat, per la implacable i sorpresiva lògica del futbol: qui la fa -qui es confia- la paga... I el Vila-real l'ha pagada aquest any de Mundial on, a banda d'un bon grapat d'internacionals, de segur que seria l'equip més ben representat a un hipotètic Mundial de Veterans, sense oblidar els representants d'altres equips: Raül i Guti pel Real Madrid, Henry pel Barça, Albelda, Baraja i César pel València, etc.
Ahir, després d'una excel·lent primera part on es va perdonar el bon porter del Xerez (mai comprendré l'etimologia d'aquest topònim angloandalús!), es va tornar a regalar la pilota al contrari -en aquest cas el cuer- durant la segona part i, el que és pitjor, a jugar al passet, caminant, donant a entendre que pesa l'artrosi de molts jugadors o l'escassa capacitat física per rendir durant 90 minuts... però com la qualitat, de vegades, és suficient per determinar el resultat d'un partit, el gol de la tranquil·litat davant un innocent Xerez va arribar, tot just, al minut noranta mitjançant un golàs d'Escudero des de fora de l'àrea. El més positiu de tot, els tres punts i un partit més amb la porteria pròpia a zero.
En arribar a casa, com que hi havia mono de bon futbol, vam seguir, sense parpellejar, el partit de la jornada: Barça - València... Com sempre, després d'observar les evolucions del Vila-real, de segur que no vaig ser l'únic aficionat groc que vaig comparar l'exasperant lentitud de l'equip groc amb la velocitat de vertígen que es gasten la resta d'equips de la Primera Divisió i, sobre tot, si estem parlant de tot un campió del món, com ara el Barça que és Mes-si que un club, i del València, el rei del contraatac... Un duel impressionant, jugat de poder a poder fins la justa expulsió de Maduro, per doble amonestació, i una segona part d'un joc blaugrana combinatiu però electritzant: a menys tocs per jugador, més velocitat, heus ací una lliçó de futbol per a la resta. Al final hattrick de Messi (3-0) i hattrick d'Higuaín (1-4) que no volia ser menys davant el Valladolid de César Arzo, Marquitos i Héctor Font...
Total que la Lliga és, cada vegada més, cosa de dos. El Vila-real torna a tenir opcions europees si continua millorant, encara que siga tant a poc a poc. Ara mateix, 7 punts ens separen de la UEFA i 9 de la Champions, quan queden 36 punts en joc: tot està per fer, però tot no és possible!. I si la Lliga és cosa de dos (Barça i Madrid), esperem que dijous la Champions continue sent cosa de tres (Barça, Manchester i Chelsea).
================================================
4 comentaris:
...i la política també és cada volta més cosa de dos? Ais, ais!!
Sí, cosa teua i meua... Per cert, va ser el brillant escriptor Sir George Bernard Shaw qui va escriure açò:
"Els polítics i els panyals s'han de canviar a sovint... i pels mateixos motius."
-Hi has, coca! Açò ho diu l'únic personatge de la Història mundial que ha estat, a la vegada, Premi Nobel de Literatura (1925) i guanyador d'un Óscar (en la categoria de millor guió, per "My Fair Lady", basada en la seua obra Pigmalió...
Que vaig a contar-li jo a vosté, doncs, ja ho veu, la política és cosa de dos, de literats i cineastes... la resta què són, Calfacadires untades de superglú?
Doncs, això, ni Zapatero, ni Rajoy, volem un president d'Alcoi!
Almenys, ens pujarà la moral...
Para llegar a la cifra de 19 goles, Higuaín ha necesitado solo 57 ocasiones de gol, lo que quiere decir que ha marcado un gol cada 73 minutos. Un índice altísimo de efectividad. En cambio, la pulga azulgrana, crea más juego y, consecuentemente, más ocasiones de gol (109), por lo que ha batido al portero rival cada 89 minutos.
Con Messi en el campo, los de Guardiola han conseguido hasta 58 de los 65 puntos con los que ahora cuentan. En el caso del delantero del Real Madrid, sus goles han contribuido a sumar 52 de los 62 puntos de su equipo.
M'has convençut, Toni!! Tens el meu vot!! jejje (bé, de fet ja el tenies, jejje)
Publica un comentari a l'entrada