divendres, 10 de desembre del 2010
L'ART DELS RETALLS
Retallar, quan toca, és tot un art. Una cosa és retallar despesa pública a base de fer recaure la crisi en els ciutadans, contribuents i funcionaris... i una altra molt diferent és predicar amb l'exemple.
Els polítics valencians i, sobre tot, els del nostre entorn més pròxim de la Plana de Castelló no prediquen, precisament, amb l'exemple sinó tot el contrari, exercint el culte a la personalitat de Carlos Fabra Carreras dedicant-li el nom de places majors (veieu Villahermosa del Río), en els murals del vestíbul de la Diputació, en el retaule de la ermita de Sant Cristòfol (Vall d'Alba) i, el que faltava per al duro!, una monumental escultura en el futur aeroport...
Respecte a la retallada de llocs de treball a l'Ajuntament de Vila-real, hem de ser realistes: Un Ajuntament que ha de destinar la meitat del pressupost a pagar els seus funcionaris no és viable... i això passa a Vila-real des de fa més de 20 anys. Una altra cosa és que, ara mateix, potser no és el moment de despatxar personal -encara que siga interí-, amb la que està caient a les butxaques dels treballadors, dels funcionaris i dels ciutadans en general.
Però el que ja supera tots els límits de la hipocresia política és que els mateixos demagogs que t'expliquen la necessitat de retallar despesa pública, fan mà callà a l'hora de despatxar la legió d'assessors dels equips de govern tant als ajuntaments (al de Vila-real, també), com a les diputacions (Carlos Fabra compta amb més de 50 assessors digitals, conctractats a dit i PPel carnet que si no es mengen la sopa boba, sí que han aconseguit -durant el mandat del gran mecenes de l'art o fabrART- que la província de Castelló continue a la cua de l'Estat espanyol en infraestructures de tot tipus... per aixó no em sembla tan malament que tinguem aeroport si s'aconsegueix un finançament autonòmic-i/o-estatal), també als governs autonòmics o a l'estatal, sense oblidar-nos dels assessors que envolten els diputats europeus.
Tal vegada, algun dia m'hauré de mullar i escriure un post sobre Art amb majúscules. Però, canviant de tema, sobre Ripollés què voleu que us diga, personalment no m'inspira res...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
1 comentari:
L'enhorabona a Pasqual Batalla, que a partir d'avui té l'honor i la responsabilitat de liderar el Bloc a Vila-real, de desfer-se del que no li agrade del passat i de potenciar totes les sinergies positives que té el partit a nivell local.
Jo només te desitge, Pasqual, el millor, perquè personalment no vull cap lloc en la llista (ni el 5 ni el 25). De tu, només, depén el meu grau d'implicació en el futur.
Bon dia i bona sort!
(http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=621177): "El Bloc elige a Pasqual Batalla como candidato".
Publica un comentari a l'entrada