DONES... TREBALLADORES?

En la historiografia espanyola la commemoració del 8 de març es vincula, erròniament, a l'incendi ocorregut el citat dia de l'any 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, provocat pel propi empresari davant les obreres declarades en vaga i tancades en l'immoble... però també en la historiografia nord-americana es vincula, erròniament l'origen del 8 de març a una manifestació de treballadores del sector tèxtil a la ciutat de Nova York que reivindicava millores laborals. La historiadora nord-americana Mari Jo Buhl en la seva obra "Women and American Socialism 1870-1920" va estudiar l'incendi de la "Triangle Shirtwaist Company", esdeveniment de gran transcendència en la història contemporània dels EUA, però no per donar origen al Dia Internacional de la Dona, sinó per ocasionar la mort de les obreres que l'any anterior, el 1910 havien protagonitzat la primera vaga duta a terme exclusivament per dones en demanda de millores en la seva situació laboral. Per tant, avui també és un dia a commemorar i no a celebrar...

La proposta presentada per Clara Zetkin en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen els dies 26 i 27 d'agost de 1910, per organitzar la celebració d'un Dia Internacional de la Dona no era del tot original ja que tenia un antecedent en el qual inspirar-se, és a dir, el Women's Day que les socialistes nord-americanes portaven celebrant des de 1908, la finalitat del qual era la reivindicació del dret al vot per a les dones. EL Partit Socialista Americà va designar l'últim diumenge del mes de febrer, dia 28 de 1909, com el Woman's Day, per reivindicar el dret de les dones al sufragi. Fins al 1920 no va ser aprovada la Dinovena Esmena de la Constitució Americana per la qual s'atorgava a les dones el dret al sufragi. El Dia Internacional de la Dona, que té els seus orígens indiscutiblement en el moviment internacional de dones socialistes de finals del segle XIX, tenia com a finalitat exclusiva promoure la lluita pel dret al vot de la dona, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació.

A l'Estat espanyol va estar Clara Campoamor, una dona d'idees avançades, la més ferma defensora del sufragi universal femení, des de l’oposició parlamentària al primer govern republicà (va militar un temps breu en el Partit Radical de Lerroux), durant els encesos debats parlamentaris al bienni progressista (1931-33) quan des de l'esquerra espanyola es predicava més l'estalinisme i la revolució que no les idees feministes reconeixent els drets dels fills fora del matrimoni, referents al divorci, la no discriminació institucional i judicial per raó de sexe, etc.

Les elevades i escandaloses taxes d'atur femení a l'Estat espanyol i al País Valencià en concret, no solament ara mateix sinó, sobretot, als temps de bonança quan ja se superava l'atur de països europeus "pobres" o de l'Est, com ara Hongria o Polònia per exemple, fan que aquesta data tinga avui en dia un caràcter més reivindicatiu dels drets laborals de les dones (amb salaris inferiors en un 28% de mitjana) que no dels ideals sufragistes superats fa més de 80 anys...