Conxa Pesudo i Júlia Cerisuelo han guanyat dos importants premis gastronòmics al país de la melmelada, Regne Unit, consistents en una medalla de plata (o segon premi) i una de bronze (tercer) pel saborós producte aconseguit a base de mandarines de Vila-real, una espècie que va introduir la família de Polo de Bernabé fa més d'un segle i que, ara mateix, està en perill d'extinció en terres valencianes.
Per als no iniciats en citricultura, dir que, normalment, als mercats es distingeix entre taronges (o "naranjas") que són les grosses i necessiten, normalment, ganivet per a extraure la pell abans de consumir-les, i mandarines (o "mandarinas") que és com anomenen la resta, és a dir, les menudes... però la taxonomia real és molt més complexa, ja que per nosaltres la mandarina és aquesta taronja plana, molt groga de pell, amb algun pinyol, que pràcticament ja no existeix al terme de Vila-real, llevat d'un hort secret on el senyor Verdaguer cultiva la matèria prima per al seu Mandarinel·lo o licor de mandarina autòctona... després venen la resta de taronges menudes que són les típiques clementines, del terreny, clemenules i totes les descobertes per vila-realencs com ara la clemenvilla, arrufatina, etc. Si passem al camp de les taronges o grosses, tenim la navel, navel·late, salustiana, valèncial·late, etc. així com la vicieda que també és d'origen vila-realenc.
La cinquena ruta de la tapa de Vila-real que està al caure potser el principi, sinó d'una gastronomia autòctona, sí el d'unes grans amistats. Enhorabona a Júlia i Conxa per portar el nom de Vila-real al cor de la Gran Bretanya!
1 comentari:
Julia, no se si vas a ver este nota, pero tengo que tratar. Soy Cheryl Kramer, y hace 24 anos, cuando era estudiante, vivi con su familia en Villareal! Todavia tengo memorias muy alegres de usted. Si puede, escribame con email a auntielapuerta@yahoo.com. Mi espanol no esta muy bien ya, pero yo se si hablas ingles!
Con carino,
Cheryl
Publica un comentari a l'entrada