dijous, 14 de juliol de 2011

BORRIANA, LA NOSTRA MAR


El terme de Vila-real limita al nord amb el d’Almassora, a l’Oest amb el d’Onda i el de Betxí, al sud amb el de Les Alqueries i a l’est amb el de Borriana, ciutat agermanada del terme de la qual va nàixer Vila-real al segregar-se per mandat reial un 20 de febrer de 1274... Per tant, vaja, vaja, Vila-real mai ha tingut platja.


Malgrat la publicitat de l’Ajuntament de la veïna i costanera ciutat (Borriana, la teua mar), la nostra, és a dir, Vila-real, mai ha tingut platja, ni un pam de terreny a vora mar... De vegades, en canvi, encara són molts els vila-realencs que, tal vegada portats per un elevat sentiment d’estima cap a la pròpia ciutat, afirmen i argumenten, erròniament, que Vila-real té, o ha tingut en el passat, un tros de terme a vora mar... És com si afirmarem que la lletra de la cançó que s’ha presentat al darrer festival d’Eurovisió, Que me quiten lo bailao va estar escrita per La Pola.


Maria Araceli Polo de Bernabé, és a dir, La Pola (vila-realenca nascuda, circumstancialment, a València, un 24 de juny de 1851),  fou l’hereva del gran patrimoni familiar que, en pocs anys, va malbaratar pels avatars de la vida i, sobre tot, per allò de viure-la tan intensament, i d’ací aquell que me quiten lo bailao que se li atribueix, com a frase feta, que solia usar molt a sovint, sobre tot els darrers anys de la seua vida, abans de morir a Burjassot (1934) on està soterrada. Part de les terres de La Pola, entre les quals es trobaven unes possessions a vora mar (en terme de Borriana), van ser venudes a una cosina seua, esposa d’un ric navilier valencià anomenat Vicent Puchol (sí, el del famós hort).


La llegenda de La platja de la Pola i, per tant, de Vila-real, es construeix sobre la base de la Colònia Agrícola del Millars, una finca de més de 700 fanecades situada al delta del Millars que, per tant, arribava a vora mar i que fou creada pel pare de La Pola, és a dir, pel primer empresari agrícola modern, el també polític Josep Polo de Bernabé i Borràs en terme de Borriana (Quartell 1812 – Vila-real 1889), així com El Palaciet una casa d’esbarjo que encara avui en dia podem admirar i on va ser soterrada la filla menor de La Pola, Gisela, que va morir molt jove i, per tant, quan encara els quedava el patrimoni de vora mar.


Josep Polo de Bernabé Fabra i Borràs va nàixer amb els tres dotzes, és a dir, el 12 de desembre de 1812 (12/12/12 del s.XIX), a Quartell, i va morir a Vila-real -on està soterrat- el 4 d’octubre de 1889... era nét del Mayorazgo de Vistabella (D. José Polo de Bernabé de Fabra i Arahute) però la fortuna li venia, sobre tot, de la seua àvia vila-realenca Francesca de Paula Mundina i Marco que tenia extenses propietats per tota La Plana. Fou a l’hora polític, terratinent i agrònom: tinent d’alcalde a l’Ajuntament de València, secretari de la Mesa del Congrés a Madrid (1846-58), vicepresident de les darreres Corts d’Isabel II, senador vitalici, cavaller cobert davant el Rei, propietari de la gran creu de Carles III, ambaixador, cap de la delegació espanyola a la Conferència Monetària de París i un llarg etcètera...


A més, gràcies a ell i sobretot a la seua filla, La Pola, molts vila-realencs han presumit de platja durant molts anys, encara que no fora cert. El seu paper com a agricultor interessat en la Revolució Agrícola que suposaren els cítrics al segle XIX amb l'agricultura comercial, o de mercat, és fonamental ja que va transformar la terra campa de vora riu, al costat del mar, en una pròspera colònia agrícola de cítrics on experimentà amb noves varietats, també per la introducció com adob del guano del Perú (substància formada per l’acumulació d’excrements i d’altres restes orgàniques produïdes per les aus a les costes sud-americanes), de superfosfats i d’altres adobs minerals que van augmentar la productivitat de les seues finques de vora mar. El seu germà Francisco, al que se li suposa la introducció de la mandarina i d’altres varietats citrícoles a terres de La Plana, va publicar un treball (1846) sobre el guano i llur aplicació.


Per cert, Borriana sempre ha tingut mar, Vila-real no mai, però des del segle XIV sempre ha tingut molts més habitants fins el dia d’avui que la ciutat mare... és a dir, Borriana mai ha tingut més habitants que Vila-real llevat dels primers anys d’existència del poble fundat pel Rei en Jaume: no és per res, simplement un altre tòpic que hi ha que desterrar. I ja sabeu, Borriana, la teua mar. A gaudir de l’estiu!



BIBLIOGRAFIA.-

FLORES SACRISTAN, Onofre: Catàleg de l’exposició José Polo de Bernabé i l’exportació de la taronja. Ajuntament de Vila-real, 2009

OBIOL MENERO, Emili: Terra i propietat a la Borriana tarongera del segle XIX. Ajuntament de Borriana, 1988

PITARCH FONT, Antoni VILANOVA AÑÓ, Santiago: Borriana, la nostra ciutat. Diputació de Castelló, 1995

..........................................................................
(Publicat a la Revista Poble: "Històries vilatanes", juliol/agost 2011)

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes