PACTES

Tant de bo el 15-M, el moviment d'indignats i la forta crisi econòmica que aparta el jovent de la pràctica de cotitzar a la Seguretat Social, de gaudir d'una nòmina o de contribuir a Hisenda per la manca d'un treball remunerat acabe canviant l'actual manera de fer política (de portes endins i de portes enfora) de tots els partits.

Només cal rellegir la premsa on, entre propaganda bipartidista i descarada publicitat ideològica, sempre es pot trobar algun article objectiu que retrate fidelment la realitat o algun article d'opinió individual que s'aparte del catecisme clàssic de la demagògia oficial, encara que es publique, només, per dissimular l'adscripció partidista i/o mercantilista del diari en qüestió: així, avui mateix, podem llegir una opinió d'un militant socialista de Castelló (salutacions i ànims a Pep Grau) per saber com se les gasten les executives locals a nivell intern (i això val tant per a PSOE, com per a PP, BLOC, Iniciativa o IU o qui vullgueu... i us ho pot confirmar la gent que ho ha "viscut", més que "patit"... patidors són tots aquells que es marquen objectius impossibles, més que utòpics, a curt termini) o un article on s'explica que això dels pactes és una praxis habitual entre PP i PSOE: Los pactos de los dos grandes partidos aíslan a Compromís.

S'ha de respectar tothom, però això no significa compartir idees, boutades i/o manies personals. Hi ha molta ciutadania fosilitzada en ampliar l'estreta línia descolorida entre dreta (PP segons ells) i esquerra (PSOE, també segons ells) quan molts sabem que l'electorat de PP i PSOE comparteix moltes més coses de les que han convingut en reconéixer, començant per l'adscripció geogràfica i sentimental a la ciutadania del món sobre el nacionalisme "paleto" i pròxim (excepte quan parlen d'Espanya, visca Espanya! encara que, segons els menys llegits de tots ells, mai ha existit un nacionalisme espanyol), la valoració de la llengua espanyola o castellà sobre d'altres llengües oficials que només serveixen per llevar temps en el currículum a l'aprenentatge de coses útils com ara les Matemàtiques o les Ciències en general.

I, per acabar encara que n'hi ha molt més, una altra cosa que comparteix aquesta gent és la de retraure als nacionalistes que pacten amb l'esquerra (ara mateix, en el cas de Vila-real, la dreta tractarà d'identificar "quatripartit" amb "desastre") o amb la dreta (en el cas de Vila-real, encara es recorda i es recordarà que BLOC va facilitar l'ascens a l'alcaldia de Manolo Vilanova) i que reivindiquen que ha de governar la llista més votada però això sí, només quan els convé (al parlament del País Basc la llista més votada és el PNV i. en canvi, governa la coalició PP-PSOE, la mateixa que a la diputació foral d'Àlaba) i és per això que discrepen en el cas d'Extremadura on PP i IU  han fet la pinza al PSOE...

Què signfica això, que hi ha poca democràcia interna als partits i dins dels col·lectius i que tots els partits pacten amb tots? Evidentment... les dades són fredes, aclaridores, apàtrides i poc partidistes. I si a això li afegim que les llistes sempre s'han confeccionat sobre la base d'unes taxes d'atur que sempre han estat elevades, ara se pot comprovar més que mai: llevat dels aturats i dels joves a la recerca del primer lloc de treball, quants executius i gent preparada ha hagut de renunciar a participar en política perquè, a banda d'estar molt mal remunerada, no els acaben de convéncer els mecanismes interns de funcionament? Potser el C.I.S. us facilite les dades, encara que la incultura porta a afirmar que tots els polítics estan massa ben remunerats, tots són uns frikis i tots són molt fàcils de comprar... Això no s'ha de dir, perquè no és cert.

Pactem una democràcia real? Quan? Ja? Siguem realistes...