divendres, 22 de juliol de 2011

UN PRESIDENT DE CASTELLÓ


Castelló sempre ha sigut el cul d'Espanya i del món. Ho va ser durant el franquisme, que només va dedicar quatre perres a l'instal·lar-nos la tèrmica d'Almassora i la refineria del Grau per fotre el turisme a llarg termini i poc més, i ho ha sigut durant els més de 30 anys de democràcia on mai ens ha representat ningú, llevat d'aquell president pre-autonòmic de Borriana (el senyor Enrique Monsonís per la UCD), quatre consellers del terreny (entre els que sempre recordarem Alejandro Font de Mora, per tot el que ha fet, però molt més pel que ha desfet a indicació de Camps, evidentment) i la breu estada pel Consell de Ministres de Juan Costa (el més seriós dels germans castellonencs), perquè, com comprendreu, ja no toca remuntar-nos a l'època del mentor d'Adolfo Suàrez, és a dir, d'Herrero Tejedor (ja que el seu fill, Luis Herrero, malgrat els quatre anys d'eurodiputat popular, ha tornat a la disciplina periodística que, darrerament, sembla també una disciplina de partit).

A excepció de les darreres eleccions, on la indignació als carrers ha fet créixer les opcions polítiques minoritàries, l'electorat castellonenc sempre ha estat bipartidista, tant a les Eleccions Generals on els candidats, quasi sempre cuners (Jordi Sevilla pel PSOE, Elorriaga pel PP), no convidaven a votar-los en massa, com a les Eleccions Autonòmiques, on els candidats de Castelló mai han aspirat a ser Presidents de la Generalitat perquè mai han anat de números uns, si exceptuem l'excepcional cas, precisament, d'Alejandro Font de Mora Turón quan va encapçalar la candidatura per València a la Generalitat pel desaparegut CDS (el 1987 o va ser el 1991?)... De tota manera, personalismes a banda, l'organigrama polític de l'Estat Espanyol comporta unes jerarquies de poder que, més o menys, venen a coincidir amb el mapa de l'organització territorial i el pes demogràfic de les grans capitals que, a la curta i a la llarga, sempre acaben imposant el seu centralisme, és a dir, de Madrid sobre la resta de l'Estat, de València sobre el territori autonòmic, de Castelló sobre la resta de la província, etc. i és així com el poder polític de Castelló de la Plana (la capital) sempre ha estat escàs i què anem a dir del de Vila-real ciutat...

Tot això comporta ser cauts, a l'hora de valorar les perspectives de tenir, en breu, un president castellonenc de la Generalitat per primera vegada en la història. I no caldria recordar que, fins que no es demostre tot el contrari, les dinàmiques partidistes quasi sempre venen a confondre's amb les polítiques, i per a mostra el lamentable discurs de l'imputat Camps (ja ex-president) afirmant que se sacrifica no pel poble valencià en general, no pel territori on governava, no pels electors que li han renovat la majoria absoluta, no -segons va dir tan convençut com ho repetirà davant el psicòleg quan passe el judici-, ho va fer per Mariano Rajoy i pel PP: en quatre paraules, Jesulín, la - men - ta - ble!


Respecte al nou candidat a la presidència de la Generalitat (encara que èticament podria considerar-se un frau el no repetir eleccions, tot tenint clar que econòmicament representaria una despesa impossible), Alberto Fabra Part, coincidisc amb Enric Nomdedéu (regidor de Castelló i diputat provincial del BLOC) que, efectivament, té un perfil més adient per al càrrec que el seu predecessor, encara que haurà de fer un gran esforç per practicar més a sovint el valencià (que no sol usar) i també per evitar l'escarni i la mofa que representen certes fotos (com aquesta amb Marta Gallén, en un acte organitzat pel Bigotes, un dels capos de la trama Gürtel), i no ho dic, només, per les seues declaracions en favor del retorn de les emissions de TV3, sinó perquè sembla una persona més allunyada dels barons del clàssic Circ del PP dels darrers anys (Carlos Fabra, Alfonso Rus i José Joaquín Ripoll, els tres anteriors presidents provincials), on els escàndols i les visites als Jutjats han estat d'allò més habitual, sense comptar amb les declaracions de culpabilitat presentades per dos imputats (Víctor Campos i Rafael Betoret) en el mateix cas que Camps que, ara mateix, els ha deixat amb moltes coses a l'aire...

Un President de la Generalitat de Castelló? Si el deixen gestionar, potser aleshores també direm, d'Almenara cap amunt: xé que bo!

7 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

Conspirador Zaplana
Un confidencial partidario de una determinada teoría de la conspiración —circulan varias— indica que en una conversación mantenida por dos dirigentes del PP en la calle Génova uno de ellos dijo que «el 20-7-2011 va a quedar para los anales del partido como el día de Eto´o», nombre con el que se refería a Eduardo Zaplana. Razón: «el mismo día consuma su venganza del chinito contra Camps, Ricardo Costa mediante, y coloca de capo de Telemadrid a José Antonio Sánchez, uno de los suyos [...] Eso es mandar, y no lo de Mariano. Jejeje».

Conspirador Cotino
En ese mismo mentidero se aseguraba que la traición que más ha dolido a Camps ha sido la de su «amigo del alma Juan Cotino». «Lo nombró presidente de las Cortes [...] para enfrentarse a su legislatura más dura». Pero de buenas a primeras Cotino empezó a viajar a «Madrid sin que Camps supiera nada». Y es que Rajoy lo había elegido para que acompañase a Federico Trillo a casa de Camps, por aquello de que pertenecía a «su círculo más íntimo», y «no lo dejase salir hasta que no admitiese por escrito que era culpable en el caso de los trajes».

Conspirador Fabra, Carlos
Y como no hay dos sin tres, Carlos Fabra también conspira. ¿Con quién y contra quién? Ahí el confidencial aludido se hace la titola un lío porque lo sitúa «asesorando a Ric Costa, explicándole que no debía fiarse de ninguna de las promesas que le hacían». Y, o bien Fabra se ha reconciliado con Zaplana, o el ex secretario general del PPCV y diputado Ricardo Costa está dejándose aconsejar en estéreo. Hay mucho rigor en la red. Cosa mala.

Levante:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/07/23/conspirador-zaplana/826855.html

TONI PITARCH ha dit...

Comedia de enredo.
Esta comedia de enredo no ha echado el telón. Basta imaginar la vista pública ante un jurado que nos espera para el otoño. Dos procesados (Camps y Costa) que defienden su inocencia mientras que otros dos (Campos y Betoret), reconocen su culpabilidad sobre idéntica relación de hechos y las mismas pruebas documentales, testificales y periciales.
Todo ello en vísperas de unas elecciones generales o en plena campaña. Razón de más para que el líder del PP, Mariano Rajoy, deje de vivir con un elefante y hacer como si no lo viera. Me refiero a la necesidad de explicar a la opinión pública lo que ha pasado, más allá de elogiar la decisión de Camps como un ejercicio de respeto a los ciudadanos y las instituciones.
Rajoy no puede seguir haciendo cosas tan poco honorables como escapar por las puertas traseras de los hoteles para evitar a los periodistas o prohibir a estos que formulen preguntas en un acto público.

TONI PITARCH ha dit...

Confidencial
El ex presidente trató por todos los medios -pero ya sin fuerza personal y sin capacidad de presión política- de que su vicepresidenta, Paula Sánchez de León, fuera la sucesora. Pero Rajoy no estuvo por la labor. Surgió el nombre de Esteban González Pons. Tampoco no era posible. Había un impedimento legal: no es diputado autonómico valenciano.

A partir de ahí, comenzó una ofensiva de líderes cualificados del PP para tratar de convencer a Rita Barberá, la candidata favorita de Rajoy, de que cogiera el bastón de mando de Rajoy. Sin embargo, las llamadas del propio Rajoy, María Dolores de Cospedal, González Pons y una conversación cara a cara de Trillo con la alcaldesa de Valencia no consiguieron convencerla. Su decisión era firme.

Personas próximas a Camps hicieron un último intento en Valencia. Se aproximaban las 14,30 horas, minutos antes de avisar a su abogado de que no iba a acudir al Juzgado, cuando el presidente valenciano habló por teléfono con Rajoy y, tras anunciarle que a las 17 horas iba a hacer pública su dimisión, intentó por última vez ablandar "al jefe" y colocar a Sánchez de León. No tuvo éxito. Madrid ya había decidido que el sucesor era el alcalde de Castellón, Alberto Fabra.

TONI PITARCH ha dit...

L'adéu d'un sucursalista penós.
Les darreres vint-i-quatre hores de Camps com a president de la Generalitat han estat un manual perfecte sobre ell mateix. Camps ens ha ensenyat totes les seues misèries polítiques i intel·lectuals. I les humanes també. Ens ha ofert un espectacle demencial que els valencians hem viscut amb vergonya aliena però també amb un cert alleujament perquè s'ha acabat una de les èpoques més fosques de la història del País Valencià.
Camps és un personatge realment estrany. Sempre s'ha dit que la seua psicologia era de les més complexes imaginables i el seu comportament d'avui n'ha estat un repertori complet. Ara insinuant que acceptava ser culpable, ara retirant-se i traient pit per una innocència que ningú no creu. Ara convocant una roda de premsa i després impedint que les televisions emeteren en directe la declaració més important del seu mandat.

I quina declaració tan delirant i melodramàtica! Escoltar-lo era escoltar una persona que ha perdut el sentit de la realitat. Ha usat tots els tòpics, però en un discurs com el de dimissió això només ensenya, i despulla, totes les contradiccions d'un projecte que queda molt tocat.

Perquè el seu ha estat sobretot el discurs d'un sucursalista menor, prescindible, que per una banda diu que ha fet del País Valencià el millor lloc del món i que està orgullós de representar el nostre poble, però per una altra dimiteix no per cap altra cosa que perquè un seu senyoret mane a Madrid. Amb la qual cosa ha demostrat de forma insuperable que el país del qual ha estat president per a ell, per als seus, simplement no val res.
Ja ho sabíem. Però està bé que quede així de clar.
Vicent Partal, 20/07/11 (Vilaweb).-

TONI PITARCH ha dit...

Molt Honorable president del Generalitat:
Mediado el inminente pleno de investidura, un castellonense, Alberto Fabra Part, será el próximo jefe del Consell. En primer lugar, vaya por delante la más cordial de las felicitaciones por alcanzar la más elevada responsabilidad política en nuestro autogobierno. Sinceramente, es un honor que un castellonense como Usted asuma tamaña distinción. Le deseo toda la suerte y el acierto necesario en la toma permanente de decisiones que entraña el cargo. Decisiones que sin duda moldearán el perfil de su gestión al frente del gobierno de todos los valencianos desde Vinaròs a Pilar de la Horadada.
Permítame que le formule, con el debido respeto, una serie de peticiones que muchos consideramos imprescindibles. Para comenzar, que se note que es de Castellón. Que se note que hemos aprendido a fuego que no nos resignamos. Que no somos valencianos de tercera y que no estamos dispuestos a continuar aguantando desprecios y a seguir viéndolas pasar.
Le ruego defienda un modelo de desarrollo territorial basado en los principios de la igualdad entre personas y, atención, entre territorios.
Le ruego no consienta que los próximos presupuestos de la Generalitat vuelvan a marginar a nuestra provincia.
Estoy convencido de su conocimiento exhaustivo de las necesidades reales de Castellón. No sólo de la capital de la Plana, sino de toda la provincia. Todas las comarcas y sus 135 municipios. Sabrá que el TRAM debía haber conectado Castellón con el Grao, Almassora, Burriana, Benicàssim y Vila-real en el 2010. Los hospitales pendientes de la Vall d’Uixó y Peñíscola, los centros de día cerrados como el que constituye el ejemplo más infame de todos los posibles: el Gran Vía de Castellón, su ciudad. Los 70.000 parados que tiene esta provincia y los 400 millones de euros prometidos para un gran parque temático que no llegaron nunca. Las carreteras pendientes de su competencia. Hablando de competencias, tiene muchas como president de la Generalitat. Casi todas. Seguro conoce bien el Estatut. Asúmalo. Cúmplalo. Desarróllelo. Ejerza de president. Competencias en empleo, innovación, industria, comercio, turismo, políticas activas, formación profesional, educación, sanidad, bienestar social, ordenación del territorio y un inmenso inventario de temáticas que le conceden la posibilidad de no buscar ya más enemigos exteriores para tapar las vergüenzas y las desidias propias. Ejerza de president de todos los valencianos con altura de miras. Ponga las luces largas y haga honor al cargo que va a asumir afrontando los retos que nos asedian en tiempos de extrema dificultad.
Molt Honorable: Le ruego contribuya decisivamente a restaurar la maltrecha imagen de nuestras instituciones valencianas. No es un tema menor. Si me permite que le sea franco: se juega su prestigio ante los valencianos y ante toda España. Recupere la moral pública, regenere un tiempo marcado por la indignidad. Contribuya a pasar página facilitando hasta las últimas consecuencias la transparencia y el acceso a la información negada hasta el momento. No eran tres trajes. Sabe perfectamente que, tarde o temprano, la verdad emergerá. Una trama mafiosa se instaló en la despensa de la Generalitat y se lucraron indecentemente. No eran tres trajes, Sr. president. Ni siquiera eran amistades peligrosas. Eran pillos consentidos. Pícaros que les agasajaban y se lo llevaban crudo. Sea valiente y asuma la responsabilidad de liderar un tiempo nuevo. Mucha suerte y, aunque a muchos les pueda sonar extraño, siento orgullo de ver a un castellonense como president de todos los valencianos. Haga honor a su cargo.
PD: No olvide refundar desde las cenizas Canal 9.
Francesc Colomer, Mediterráneo.-

frank ha dit...

Hi, I came across your site and wasn’t able to get an email address to contact you about some broken links on your site. Please email me back and I would be happy to point them out to you.

Thanks!

Frank
frank641w@gmail.com

TONI PITARCH ha dit...

Thank you for his follow-up, but do not keep correspondence with unknown person. Anyway, can communicate me his interests and interests by means of this apartat of comments of the blog. Cordial greetings.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes