En realitat, Saberon rima amb Castellón però no existeix, és un producte de la malèvola imaginació dels electors indecisos, és a dir, d’aquells que sempre s’agafen les eleccions a la tremenda, potser massa seriosament i, per això mateix, tracten d’esbrinar qui són les candidates i els candidats, quin és el seu estat civil i laboral, de qui són filles o fills, a què dediquen el temps lliure i, per suposat, on tenen la seua residència actual: són candidats i residents a Saberon.
Per sort o per desgràcia, Saberon, a més de rimar, poques vegades coincideix amb Castellón, perquè els candidats solen ser gent llunyana ("cuners", bressolers?) designada des de la capital del Regne d’Espanya perquè, al capdavall, del que es tracta és de fer llistes amb gent de glamour que no molesten massa als autèntics dirigents de l’Estat que, per suposat, també viuen a 500 km. de Castelló, és a dir, a la capital on les nostres més importants empreses paguen l’impost de societats: el que és bo per Espanya és bo per Castelló?
És així com, en comicis anteriors, han resultat elegits polítics com ara Jordi Sevilla o Gabriel Elorriaga, amb uns cognoms i una residència tan pròxims que igual s’haurien pogut presentar per Tenerife com per A Corunya. Per tant, deixem de fer-nos el tiquis-miquis i reconeguem als candidats el dret a triar la seua ciutat de residència, perquè si després de votar-los no tornen per ací, no és problema d’ells:
- 3-2, oi que guanya el Rajoy?
.........................................................................................
Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, novembre de 2011, nº 178, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada