dimecres, 28 de març de 2012

LA PRESCINDIBLE APORTACIÓ SOCIAL DELS ASSESSORS POLÍTICS


Podem trobar dues classes d'assessors: els privats, que solen ser gent molt preparada i, per tant, es dediquen professionalment a això (consultors financers, comptables, assessories fiscals, etc.) i els malanomenats públics (partidistes) que solen assessorar, només en teoria, els "nostres" representants polítics als ajuntaments, diputacions, parlaments autonòmics, estatals, europeus i fins i tot fòrums globals i/o universals...

En aquests temps que vivim de retallades, vagues generals, globalització econòmica, paradisos fiscals, injustícia global i negocis econòmics vergonyosos entre democràcies venudes als poders fàctics i dictadures violentes a mans d'ideologies totalitàries (feixistes o comunistes, tant se val!) podem observar, cada dia, moltes contradiccions en el discurs dels polítics per negar les evidències.

És evident que tots els partits polítics, tots, podrien prescindir, ara mateix, dels seus assessors polítics que no són altra cosa -en la majoria dels casos i l'excepció sempre confirma la regla- que gent amb carnet que sempre ha aspirat a menjar-beure de la sopa boba pública sense haver-se preocupat d'una formació acadèmica i específica per meréixer aquesta sopa que, normalment, sempre és a la carta i mai entra en el menú del dia, és a dir, que al capdavall solen cobrar més els assessors que els propis polítics (veieu el cas de l'ex-alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, un arquitecte posat a Filòleg -potser, perquè va pujar en política amb unes campanyes anti-valencià a la dècada dels vuitanta i noranta?). Quants casos, que coneixem, podríem contar de suposats assessors que, senzillament, s'han dedicat a cobrar durant els 4 anys de legislatura sense dignar-se a passar un moment per la institució pública que els dóna de menjar? A la vertadera Història de l'Ajuntament de Vila-real dels darrers 16 anys en podríem citar alguns...

Una cosa és la necessitat d'assessorament que, en un moment determinat, pot necessitar el polític de torn i una altra és la pràctica habitual que, al capdavall, ve a demostrar que les institucions públiques són una maquinària infernal de contractació de fidels i personal de confiança... mentre la gent del carrer ens preguntem: és que en tot un Ajuntament de ciutat menuda / poble gran  no podem trobar un funcionari més preparat que els actuals assessors d'Hisenda, Seguretat, Educació, Urbanisme, etc.? I tant que en podem trobar, i de tots els partits!

El mateix passa a nivell de la Diputació, de la Generalitat o del Govern de l'Estat: a tots els ministeris hi ha funcionaris d'oposició i, per tant, suficientment preparats per assessorar en allò que, realment, no assessoren els actuals als que, per cert, diuen que han retallat en nombre (escàs!) però no en salari, perquè els polítics saben que si comencen per retallar el salari al seu personal de confiança-xantatge poden acabar veient retallat el propi... i, per suposat, per ahí no passen, potser perquè, darrerament, la solidaritat i les retallades són conceptes inventats, només, per al populatxo.

Per acabar, el perquè de la il·lustració: perquè no en trobava altra?, a l'atzar?, potser perquè els ciutadans estem cremats amb els polítics corruptes, però també amb els "xusqueros" de la política, molt cremats...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes