dimarts, 13 de març de 2012

VILA-REAL, 1 - GETAFE, 2: DE MAL EN PITJOR...


El Vila-real ha tornat a exhibir la impotència i la por davant la "cara" (geta) i la fe del Getafe en el partit que clausurava, aquest dilluns (vaja que bé ens tracta la Federació del Villar vitalici!), la vint-i-setena jornada de la Lliga BBVA, partit en què l'equip groc no ha pogut puntuar malgrat els dos penals xiulats (per fi!) a favor (el primer desaprofitat).

La paràlisi, física i mental, que pateixen els jugadors del Vila-real en aquesta temporada infausta ha quedat suficientment demostrada només iniciar-se el partit quan la pèssima defensa local (quant enyorem Godín -i el Gonzalo aquell- des de fa dos anys!) ha deixat Miku a la frontal que li ha donat l'oportunitat a Diego Castro de marcar el primer (minut 6).

Un quart d'hora li ha costat reaccionar al Vila-real, quan ja començava a impacientar-se la sofridora graderia groga, però Moyà ha aturat en dues ocasions seguides les embestides locals, sobre tot en la segona quan li ha detingut el penal a Borja Valero (comés sobre Jaume Costa) que, amb la que està caient, va voler desperdiciar tan gran oportunitat llançant-lo en plan kamikaze, suicida, és a dir, a l'estil Panenka... Els jugadors del Vila-real, ara mateix, només poden demostrar què bons són, tots, mirant la classificació: Borja es mereix un bon estiró d'orelles per part de Molina, de la Directiva i, per suposat, de l'aficció. Frivolitats, go home!

Un altre gran llançament de falta de Senna s'ha estampat al travesser. Després, a punt d'anar als vestuaris, en el minut 44, Cata Díaz ha atropellat Nilmar dins de l'àrea que, aquesta vegada sí, s'ha encarregat de firmar el gol de l'empat: 1-1 i el gol de l'esperança de cara a la segona part.

El Vila-real, a la seua, xino-xano, a poc a poc, que córrer és de covards i com són tant bons ja vindrà el gol, i el gol que no venia -com sempre-  i la possessió cada vegada més estèril i el Getafe que es defensava amb ordre i cada vegada imprimia més velocitat al contraatac, tot avisant Miku en un mà a mà davant Diego López i, per si això no era prou, novament la distreta i inconstant defensa groga que posa en safata el segon gol -i definitu- dels blaus, obra de Barrada (minut 72).

El Vila-real tot just ha aconseguit inquietar Moyà en els vint minuts finals, com sempre, tot confirmant la mala ratxa dels quatre últims partits on només ha sumat un punt que el manté a només tres del descens, mentre va donant vida als equips de la zona de baix de la taula (diumenge passat perdent davant un despenjat Saragossa, que és cuer) ja que el Getafe del bo de Luis García (ex del Llevant) no guanyava des del mes de gener i es col·loca 5 punts per davant del Vila-real (que ara l'hauria passat pel davant de guanyar).

Falta actitud, falta encarar porta amb convicció, menjar-se l'herba literalment, imprimir més velocitat i més agressivitat en cada jugada, més seguretat en defensa, etc. Ja tindrem temps de lamentar la improvisada planificació de la temporada, però ara toca treballar, treballar i treballar, pensant -per suposat- únicament en la permanència en Primera Divisió i, entre tots, fer pinya: endavant Vila-real, encara queda marge per l'esperança!

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes