Un poema adient per recitar cada 25 d'abril...
No s'ensenya a les escoles
com van esclafar un país...
Al Tall.-
EL CLAM DELS SOCARRATS (1935)
He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.
Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.
Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.
La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.
I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.
Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.
Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Miquel Duran de València (1883-1947)
...o0O*O0o...
2 comentaris:
Podriem caviar-lo pér el de "no frenar"
Per no frenar
els polítics i el malgasto
nuestra rekioooón
està endeutàaaaa
i sense bancs
que ara són madrilenyos
i sense caaaaaaamps
que el tenen segrestat...
I en els tallers
i en les fabriquetes
puja l'atur
en marxa triomfaaaaal.
Publica un comentari a l'entrada