EL SOLITARI

Amb els anys, s'havia quedat sense amics, havia enviudat i també havia perdut els escassos estalvis que li quedaven per fer-li cas a un expert, sí, aquell que li va recomanar invertir en accions preferents d'una caixa d'estalvis gestionada per polítics sense escrúpols...

Després de tota una vida fent de llaurador, expert en citricultura, feia uns anys que havia deixat de regar tots els horts perquè els fills tampoc volien fer-se'n càrrec de les pèrdues. Així haurien d'haver fet tots, fa molts anys, per demostrar a la societat que encara hi ha gent que menja de la citricultura, però no, precisament, els productors... -es deia així mateix, mentalment, encara que, de vegades, se li escapaven les frases en veu alta mentre passejava a la recerca d'alguna construcció impossible i en actiu. Fins aquesta distracció, la de mirar edificis en construcció, li havia desaparegut: ja no fan obres com abans, ara hi ha despullats esquelets de formigó i de ferro, l'únic que han deixat a vistes els lladres del coure i del metall...

Ahir, però, el solitari va viure un dia molt dinàmic i animat. Pel matí va passar a buscar-lo el gendre, ja que havia d'assistir, sí o sí, a la primera comunió d'una neta, la tercera, la més simpàtica de totes -segons ell- i, després, al convit. La missa no li se va fer massa llarga, encara que no li van agradar les emocions pactades i guionitzades per un jove capellà que es creu l'inventor de la pòlvora, que si ara els dona la paraula als xiquets per repetir frases assajades de memòria -no siga cas que se n'isquen del guió-, que si ara han d'abraçar els pares, que si han de besar les catequistes, etc... què van a dir-li al solitari, després de tants anys i tants milions de misses de tots els colors, d'avorrides, d'interessants, de curtes, de llargues, de capellans fatxes que repeteixen el que escolten a Intereconomia, de cures veterans que no abandonen la bandera del concili vaticà segon i, de tant en tant, fan algun sermó coherent... la vida ha canviat molt, moltíssim, va pensar, i la majoria dels capellans només són líders d'opinió en la meua franja de tercera edat, de tempus fugit, que açò s'acaba: que Déu me perdone -va concloure.

Al migdia, es va sentir com un polític dels d'abans, potser pel look o la disfressa, amb el traje, les sabates noves i l'impressionant cotxe del gendre -que encara el deu tot al banc- i, sobre tot, el lunch, però això sí, sense abusar, que el copagament sanitari està al girar el cantó i s'ha de controlar la tensió, el sucre i tantes coses que comporta l'envelliment de la maquinària del cos. Per una altra banda, hi ha d'altres indicis per ajustar-se el cinturó ja que als netets, segons les males llengües, també els apugen la quota del col·legi privat -en realitat és concertat, però així li agrada qualificar-lo al seu "potentat" gendre...

Però el millor del dia, sense dubte, va arribar per la nit, quan li van dir que el seu equip de tota la vida havia guanyat fora de casa i estava virtualment salvat del descens: Ieeep -va replicar-, espereu que avui guanye el Llevant al Saragossa i ho acabarem de celebrar... El futbol i la família són les úniques alegries que li queden al solitari i per això esperarà, amb candeleta, el resultat d'aquesta nit...