dimecres, 2 de maig de 2012

EL SOLITARI


Amb els anys, s'havia quedat sense amics, havia enviudat i també havia perdut els escassos estalvis que li quedaven per fer-li cas a un expert, sí, aquell que li va recomanar invertir en accions preferents d'una caixa d'estalvis gestionada per polítics sense escrúpols...

Després de tota una vida fent de llaurador, expert en citricultura, feia uns anys que havia deixat de regar tots els horts perquè els fills tampoc volien fer-se'n càrrec de les pèrdues. Així haurien d'haver fet tots, fa molts anys, per demostrar a la societat que encara hi ha gent que menja de la citricultura, però no, precisament, els productors... -es deia així mateix, mentalment, encara que, de vegades, se li escapaven les frases en veu alta mentre passejava a la recerca d'alguna construcció impossible i en actiu. Fins aquesta distracció, la de mirar edificis en construcció, li havia desaparegut: ja no fan obres com abans, ara hi ha despullats esquelets de formigó i de ferro, l'únic que han deixat a vistes els lladres del coure i del metall...

Ahir, però, el solitari va viure un dia molt dinàmic i animat. Pel matí va passar a buscar-lo el gendre, ja que havia d'assistir, sí o sí, a la primera comunió d'una neta, la tercera, la més simpàtica de totes -segons ell- i, després, al convit. La missa no li se va fer massa llarga, encara que no li van agradar les emocions pactades i guionitzades per un jove capellà que es creu l'inventor de la pòlvora, que si ara els dona la paraula als xiquets per repetir frases assajades de memòria -no siga cas que se n'isquen del guió-, que si ara han d'abraçar els pares, que si han de besar les catequistes, etc... què van a dir-li al solitari, després de tants anys i tants milions de misses de tots els colors, d'avorrides, d'interessants, de curtes, de llargues, de capellans fatxes que repeteixen el que escolten a Intereconomia, de cures veterans que no abandonen la bandera del concili vaticà segon i, de tant en tant, fan algun sermó coherent... la vida ha canviat molt, moltíssim, va pensar, i la majoria dels capellans només són líders d'opinió en la meua franja de tercera edat, de tempus fugit, que açò s'acaba: que Déu me perdone -va concloure.

Al migdia, es va sentir com un polític dels d'abans, potser pel look o la disfressa, amb el traje, les sabates noves i l'impressionant cotxe del gendre -que encara el deu tot al banc- i, sobre tot, el lunch, però això sí, sense abusar, que el copagament sanitari està al girar el cantó i s'ha de controlar la tensió, el sucre i tantes coses que comporta l'envelliment de la maquinària del cos. Per una altra banda, hi ha d'altres indicis per ajustar-se el cinturó ja que als netets, segons les males llengües, també els apugen la quota del col·legi privat -en realitat és concertat, però així li agrada qualificar-lo al seu "potentat" gendre...

Però el millor del dia, sense dubte, va arribar per la nit, quan li van dir que el seu equip de tota la vida havia guanyat fora de casa i estava virtualment salvat del descens: Ieeep -va replicar-, espereu que avui guanye el Llevant al Saragossa i ho acabarem de celebrar... El futbol i la família són les úniques alegries que li queden al solitari i per això esperarà, amb candeleta, el resultat d'aquesta nit...

5 comentaris:

M. Fighter ha dit...

M'agradar molt el relat!M'ha recordat tant a ma "güelo"!!!! ;-)

M. Fighter ha dit...

Ho escric ara b! Açò dl mòbil!...en resum, q m'ha agradat molt!

TONI PITARCH ha dit...

És ficció però, evidentment, inspirada en la realitat quotidiana que sempre la supera. Moltes gràcies, Figther

MIREIA ha dit...

HOLA !!! Demà el València guanyarà i quedarà 3r i el Vil.lareal es salvarà, però no és el derbi que esperem tots els Valencians.
Esperem que la temporada vinent amb el bon treball de cantera que feu torneu a estar peleant per llocs de Champions.
Respecte als entrenadors, aquest any no heu tingut sort, ¿si voleu a Emery...?

SALUTACIONS des l'Olleria, de part de mon pare Paco Micó.... demà estarem junts a Mestalla i em contarà batalletes vostres quan vau concidir a l'IES SIVERA FONT de Canals.

TONI PITARCH ha dit...

Ei, Mireia, no et conec personalment, de segur que al 1998 quan vaig arribar a Canals series ben xicoteta. Respecte al futbol, és de veres que Emery n'ha fet de calç i d'arena però si quedeu tercers sou campions de la vostra Lliga. Respecte al Vila-real esperem fastidiar-vos un poc aquesta nit per salvar-nos ja i que, igualment, quedeu tercers i jugueu directament la Champions: records a ton pare. Una abraçada i gràcies per la visita virtual i el comenari.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes