Laura
i Jose, Jose i Laura:
avui
el padrí pren la paraula
per
felicitar-vos efusivament
en
el dia del vostre casament
i
per la vostra alegria, que també és la nostra…
pel
vostre compromís que, dia a dia,
heu
anat refermant com demostra
aquest
senzill acte administratiu, tan emotiu,
en
companyia de la vostra gent,
dels
familiars, dels amics,
de
tots els que més vos volem
...i
també dels que no són ací
però
tots tenim al pensament,
ja
que per edat, malaltia,
o,
perquè ja ens han deixat,
no
els veiem... però sabem
que
també els agradaria
gaudir
de la vostra companyia
en
dia tan assenyalat.
De
tots els presents,
no
sé qui se sent més feliç o més pagat,
jo
només puc dir-vos, amb total sinceritat,
que
avui augmentaré el meu llarg currículum vital
perquè
eixiré de l’Ajuntament de Vila-real
amb
un nou títol, sí... el de sogre
que,
potser, rima amb el d’ogre, una cosa que no vull ser...
perquè
amb permís de Manolo i Carmencita,
també
vull dir que Glòria i jo guanyem,
amb
Jose, un nou fill, Balma un germà...
Des
d’avui, caminareu, oficialment de la mà...
sempre
mirant endavant, amb els ulls cap al futur,
però
segurs que, si us gireu, sempre ens trobareu
fent-vos
costat...
perquè
us volem de veritat
i
us estimem de tot cor.
Laura
i Jose, Jose i Laura,
ja
sou un matrimoni viu:
que
us acaben prompte el niu,
però
tingueu paciència i calma
i
que feu una vida plena...
és
el desig de Toni, Gloria i Balma,
i
també el de Manolo, Carmen, Natàlia i Lorena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada