dissabte, 22 de setembre de 2012

UD. LAS PALMAS - VILA-REAL C.F.


A mitjans de la dècada dels seixanta, és a dir, cap al 1965 quan el Villarreal C.F. encara no havia jugat mai ni en Segona Divisió, tots els vila-realencs aficionats al futbol eren seguidors d'algun equip de Primera Divisió i els xiquets no en podíem ser menys. Així, per exemple, a l'escola del Cedre ("Cervantes"), els de la classe de don Manuel se van fer de l'Athletic de Bilbao i els de la classe de don Olimpio ens vam fer del Barça, potser més per la varietat cromàtica de les samarretes que per res més... ja que, almenys al meu entorn, els colors familiars preferits en aquella època eren els blancs, tant del València (que guanyava alguna copa de "Ferias"), com del Real Madrid (el de tantes copes d'Europa seguides que, tal vegada per això i ajudat pel complexe d'Edip, em van portar a rebel·lar-me de ben jovenet i, després del fixatge de Johan Cruyff als setanta, passar-me'n definitivament al Barcelona de per vida). Són històries de l'època de quan don Pascual Font de Mora, gran seguidor de l'Atlético de Madrid, era el jove president del Vila-real que tenia la seu a la primera planta del Bar La Granja, sota el porxes de la Plaça de la Vila, és a dir, enfront del Quiosc de Benito que, a la vegada, era el principal seguidor de l'Athletic de Bilbao, és a dir, l'equip elegit pels companys del fill del president per jugar al Madrigal, amb menys de 10 anys com he contat algunes vegades, contra els de la classe rival que anàvem del Barça.



Per tant, que tots els vila-realencs que hem vist créixer i engrandir-se el Vila-real Club de Futbol fins fer-se un gegant a nivell mundial -així queda dit!-, hagem sigut seguidors d'un altre equip que, en la majoria dels casos, continua sent el nostre segon equip, és una cosa d'allò més normal.
Com també ho era que, a mitjans de la dècada dels seixanta, una vegada començada la Lligueta Infantil entre els equips de l'escola del Cedre, és a dir, Athletic - Barça, vingueren els alumnes del De Flors (l'escola de primaria de la Fundació Flors) a demanar-nos participar:

-I vosaltres com vos direu? -els vam preguntar.

-Nosaltres som la U.D. Las Palmas, perquè anem vestits de samarreta groga i pantaló blau...

Una història inversemblant ara mateix, encara que el Vila-real haja tornat a Segona i continue lluitant per consolidar-se als primers llocs de la classificació que, a la vegada, ens porten a complir el primer objectiu que és el retorn a la Primera Divisió i a la primera línia del futbol europeu: Tornarem!

1 comentari:

TONI PITARCH ha dit...

Lo mejor el resultado. Lo peor, practicamente todo lo demás (Abraham Guirao)
El Villarreal hizo sin duda el peor partido en lo que llevamos de liga y saca de las islas un punto valiosísimo. Nos "encontramos" un penalti nada más empezar el partido. Lo digo entre comillas porque fue clarísimo, al igual que el segundo que nos pitaron y ambos por internadas puntuales (de lo poquísimo aportado en ataque) de calidad de hombres como Hernán y Trigueros, que estuvieron intermitentes pero al menos no apagados como muchos. Senna y Bruno se multiplicaban sin mucho resultado de tal forma que el primero acabó totalmente agotado y habían dudas de que tuviera fuerzas de tira siquiera el segundo penalti. Mellberg y Mussachio se vieron desbordados por el triplete atacante rival, sobretodo cuando los laterales subían, cosa que el técnico pudo corregir en parte pidiendo a Mario que se quedara más abajo. Se les vieron dudas pero también salvaron situaciones vitales. La cuestión es que el rival nos creaba peligro con facilidad y con un simple balonazo largo nos ponían el susto en el cuerpo. Aunque para dudas las generadas de nuevo por Juan Carlos, que regaló el gol del empate cuando solo llevábamos unos segundos de la segunda mitad, se le escaparon balones francos aunque luego se resarció con dos paradas espectaculares y salvadoras. Aparte del preocupante retroceso en cuanto a una seguridad defensiva que se había conseguido y crecido apartir de ella, nuestra aportación en ataque fue nula salvo las dos jugadas de los penaltis y poco más. Los delanteros no vieron la pelota, con un Cavenaghi al que no se vió y sobretodo con un Uche que hoy tenía su oportunidad y le faltaron ganas y velocidad para buscar balones y desmarques, más allá de la nula ayuda o lucha en presionar al rival. Gerard Bordás hizo más que él saliendo solo unos minutos y participando activamente en la jugada que propiciara el segundo penalti.
UD Las Palmas: Barbosa; Pignol, Jeison Murillo, David García, Corrales; Vicente Gómez, David González (Javi Castellano, 88’), Vitolo; Nauzet Alemán (Momo, 57’), Javi Guerrero (Chrisantus, 69’) y Thievy.
Villarreal CF: Juan Carlos; Mario, Mellberg, Musacchio, Joan Oriol; Bruno, Marcos Senna, Trigueros, Cani (Pandiani, 73’); Uche (Gerard Bordas, 80’) y Cavenaghi (Hernán Pérez, 64’). Goles: 0-1: Marcos Senna de penalti (6’). 1-1: Thievy (46’). 2-1: Thievy (70’). 2-2: Marcos Senna de penalti (83’). Árbitro: Antonio Mariscal Sánchez. Amonestó a Mellberg (11’), Joan Oriol (25’), David García (45’), Mario (70’), Vicente Gómez (70’), Pignol (72’), Barbosa (81’), Musacchio (88’) y Marcos Senna (90’). Incidencias: Partido disputado en el Estadio Gran Canaria, correspondiente a la quinta jornada de Liga de Segunda División, ante unos 7.000 espectadores.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes