FEM LA VAGA GENERAL O QUÈ?

Els espanyols en general i, sobre tot, els valencians en concret som uns ciutadans que no solament ens queixem poc sinó que quasi sempre mirem a la resta de l'Estat a l'hora de votar, de fer vaga o de manifestar-nos... potser per allò de Fer com fan no és cap mal. Alguns diuen que encara això és una herència dels temps del franquisme, després de tants anys tractats com a menors d'edat, sense drets polítics, ni socials i amb unes llibertats ben restringides, però va sent hora de canviar el xip...

Als darrers anys, degut a la crisi o estafa financera, el nombre d'indignats ha anat creixent davant la inoperància dels nostres representants polítics per plantar cara a les problemàtiques socials i, fins i tot, la connivència del poder "democràtic" amb els poders fàctics (la Banca, per exemple, pública o privada) que, darrerament, han demostrat una voracitat malaltissa davant els diners públics que han anat desapareixent, més de pressa, per cert, del que semblava inicialment...

No obstant el pesimisme regnant davant els desnonaments salvatges, el creixement desmesurat de l'atur i les retallades inacabables de l'Estat del Bennestar, les reivindicacions dels "indignats" han anat encenent la flama de l'esperança que cada vegada desperta més consciències entre el jovent (condemnat a viure pitjor que els seus pares), els aturats (tornaran a treballar?), els funcionaris de tots els grups i sectors, els treballadors de la Sanitat, de l'Ensenyament, dels farmacèutics, dels autònoms sense futur... en un entorn on els ajuntaments són ofegats pels governs autònoms i les autonomies pel govern central que, a la vegada, està intervingut per Europa. No hi ha diàleg, ni transparència, ni ètica, ni dignitat, ara que tantes coses van malament, però ningú demana, com a mínim, disculpes, ni reconeix errors.

Quan es convoca una Vaga General com aquesta del proper dimecres 14 de novembre (14N), tothom dubta, és normal. Perquè potser la vaga és un procediment a extingir perquè els assalariats tenim por a les represàlies i, sobre tot, som conscients que anem a tirar el sou corresponent a quasi dia i mig per a... què? Per a que el propi govern que ens retalla faça caixa amb els descomptes que ens treuran de la mensualitat? És una maniobra inútil quan els governs i els partits en tenen prou, en aquesta democràcia deficitària, amb què els votem cada quatre anys? I què passa si ens tornem tots insolidaris i anem buscant excuses per no fer la Vaga General?

Alguns hi trobaran un estímul per apuntar-se a la vaga per tractar-se d'una data històrica, és a dir, la primera Vaga General convocada conjuntament per uns quants estats europeus amb problemes similars als d'Espanya... Però això s'hauria de completar manifestant-nos als carrers de les principals capitals de l'Estat. De tota manera, el pitjor que pot passar és que el teu poble o la teua comarca, on l'atur està marcant registres històrics, passe a la història per ser el més immobilista davant de tant de despropòsit: els castellonencs... els valencians... els espanyols... han demostrat ser els més passotes, meninfotistes o aborregats davant la crisi? Ni a Dios rogando, ni con el mazo dando? Bé, també hi ha la por als del mazo o als dels piquets, encara que aquestos darrers s'han civilitzat amb els anys perquè hi ha sindicalistes i sindicalistes... ja m'enteneu.

Això sí, sempre hi haurà el típic violent o manipulador o manipulat que donarà peu perquè la TDT-Party de la desinformació parle al dia següent de la mala imatge que se dona davant d'Europa, de quant dolent és protestar per a l'economia (de les grans multinacionals que ens ofeguen?), però obviant que el dret de vaga, d'expressió i de manifestació és vital per a la salut de la democràcia que, al capdavall, és el manteniment d'uns drets que cada dia és veuen més amenaçats (a un treball, a una vivenda digna, a l'ensenyament, a la sanitat, a una qualitat de vida mínima, etc.).

Encara hi ha temps per pensar-ho. A ningú ens agrada que ens retallen la nòmina. Però ens arriben vibracions en el sentit que hi ha molta ciutadania insatisfeta i aquesta vegada no vol deixar-se manipular ni pels sindicats (que també han d'entonar el mea culpa corresponent), ni pel partidisme govern-oposició, ni per la premsa venuda al poder... Contra l'austericidi, VAGA GENERAL!!!!