I en això que ha arribat monsieur Jérémy Perbet, el màxim golejador de la Lliga Belga, una competició menor si voleu, però ahir, de tres vegades que va apuntar a porta, dos van anar dins i, per tant, encara que repeteix el mateix debut de Cavenaghi, amb dos gols, potser estem parlant d'una altra cosa, és a dir, d'un jugador ràpid, corpulent, més jove, àgil i, pel vist fins ara, amb moltes ganes de triomfar a la Lliga de les Estrelles. La seua aportació i la de l'internacional mexicà Aquino, que hauran de lluitar amb Jonatan Pereira (l'autor del primer gol contra la Ponferradina, en una gran jugada de Cani que està tornant a ser el motor del Vila-real amb la seua rapidesa i els seus desbordaments interiors i per banda que, moltes vegades, contrasta amb la lentitud de Senna i també de Bruno al fer la transició des de la defensa a base de tocs excessius corregits amb l'aportació del gran Farinós), Ikechukwu Uche (que no està gaudint de molts minuts amb la selecció de Nigèria) i el jove Gerard Moreno per guanyar-se els dos únics llocs de la davantera.
De tota manera, aquest Vila-real ja no pot permetre's ni els empats fora de casa si volem tornar a Primera perquè, com diu l'entrenador, s'hauria d'agafar una ratxa de guanyar set o vuit partits seguits per recuperar la segona plaça, ara que l'Almeria torna a ser a tir de pedra (6 punts) i l'Elx continua intractable a l'horitzó infinit de la primera posició de la taula.
Per tant, els vells vicis de la lentitud, dels tocs excessius i del joc pel centre, han de donar pas als nous mètodes d'un míster que sap el que vol: obrir el camp per les bandes, fer les transicions més ràpides quan calga, tocar al centre del camp quan això comporta tranquil·litat i seguretat defensiva, enviar balons llargs quan la situació siga la contrària per no arriscar en defensa i, sobre tot, córrer i jugar amb el cervell durant els 90 minuts com ja vam vore ahir, sobre tot a partir del minut 20.
De cara a la pròxima temporada, siguem a Primera o encara a Segona, la metodologia hauria de començar per la Directiva que, ara mateix, ja hauria de preparar dos plans: un pla A per si pugem i un pla B, per si això, al capdavall, ja no és possible degut a la mala planificació i als desencerts dels darrers anys en quant a jugadors, però també en quant a entrenadors... Si ara ja tenim un bon entrenador i, pel que sembla, Marcelino García Toral és una persona íntegra, s'hauria de començar a planificar els dos escenaris possibles del futur.
Mentrestant, si Perbet, Aquino, Pereira, Uche o Gerard Moreno van ficant-la dins, podrem cantar a final de temporada allò de c'est magnifique o, si us sembla millor, el TORALem!!! (o era Tornarem?)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada