diumenge, 10 de febrer de 2013

PERBET, C'EST MAGNIFIQUE: Vila-real,3 - Ponferradina,0


L'afició del Vila-real va acudir ahir al camp del Madrigal, potser per primera vegada en tota la temporada, amb la sensació de què s'anaven a ratificar les bones vibracions que el nou entrenador, Marcelino García Toral, i els set nous fixatges del mercat d'hivern (al final tenen raó els que deien que Rossi ens faria retornar a Primera o, almenys, l'haver fet caixa amb el seu traspàs) van apuntar fa quinze dies contra el Sabadell i que van tornar-se a difuminar la jornada passada contra el Guadalajara: bon joc, sí, però sense gol...

I en això que ha arribat monsieur Jérémy Perbet, el màxim golejador de la Lliga Belga, una competició menor si voleu, però ahir, de tres vegades que va apuntar a porta, dos van anar dins i, per tant, encara que repeteix el mateix debut de Cavenaghi, amb dos gols, potser estem parlant d'una altra cosa, és a dir, d'un jugador ràpid, corpulent, més jove, àgil i, pel vist fins ara, amb moltes ganes de triomfar a la Lliga de les Estrelles. La seua aportació i la de l'internacional mexicà Aquino, que hauran de lluitar amb Jonatan Pereira (l'autor del primer gol contra la Ponferradina, en una gran jugada de Cani que està tornant a ser el motor del Vila-real amb la seua rapidesa i els seus desbordaments interiors i per banda que, moltes vegades, contrasta amb la lentitud de Senna i també de Bruno al fer la transició des de la defensa a base de tocs excessius corregits amb l'aportació del gran Farinós), Ikechukwu Uche (que no està gaudint de molts minuts amb la selecció de Nigèria) i el jove Gerard Moreno per guanyar-se els dos únics llocs de la davantera.

De tota manera, aquest Vila-real ja no pot permetre's ni els empats fora de casa si volem tornar a Primera perquè, com diu l'entrenador, s'hauria d'agafar una ratxa de guanyar set o vuit partits seguits per recuperar la segona plaça, ara que l'Almeria torna a ser a tir de pedra (6 punts) i l'Elx continua intractable a l'horitzó infinit de la primera posició de la taula.

Per tant, els vells vicis de la lentitud, dels tocs excessius i del joc pel centre, han de donar pas als nous mètodes d'un míster que sap el que vol: obrir el camp per les bandes, fer les transicions més ràpides quan calga, tocar al centre del camp quan això comporta tranquil·litat i seguretat defensiva, enviar balons llargs quan la situació siga la contrària per no arriscar en defensa i, sobre tot, córrer i jugar amb el cervell durant els 90 minuts com ja vam vore ahir, sobre tot a partir del minut 20.

De cara a la pròxima temporada, siguem a Primera o encara a Segona, la metodologia hauria de començar per la Directiva que, ara mateix, ja hauria de preparar dos plans: un pla A per si pugem i un pla B, per si això, al capdavall, ja no és possible degut a la mala planificació i als desencerts dels darrers anys en quant a jugadors, però també en quant a entrenadors... Si ara ja tenim un bon entrenador i, pel que sembla, Marcelino García Toral és una persona íntegra, s'hauria de començar a planificar els dos escenaris possibles del futur.

Mentrestant, si Perbet, Aquino, Pereira, Uche o Gerard Moreno van ficant-la dins, podrem cantar a final de temporada allò de c'est magnifique o, si us sembla millor, el TORALem!!! (o era Tornarem?)...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes