ECONOMIA CIRCULAR

 

La Fundació Tots Units de Vila-real compagina les ajudes als més necessitats, així com la reinserció laboral de molts dels afectats, amb la pràctica del respecte al medi ambient des d’una economia circular.

 

Aquesta economia és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials existents, com ara la roba o els productes tèxtils, tantes vegades com siga possible per a crear valor afegit, ampliant la vida útil de les coses. 

En la pràctica això implica reduir els residus al mínim, la qual cosa ens porta a posar en valor la vida dels nostres avantpassats que, tal vegada sense ser-ne conscients, eren molt més ecologistes que els vila-realencs del segle XXI, sí, molt més perquè, encara que no tenien les comoditats d’ara mateix, sabien fer de la necessitat virtut.

El que ja tenim certa edat, encara recordem com els nostres iaios estrenaven la roba només en dies assenyalats, se la posaven només algun diumenge o festa de guardar, més endavant ja la usaven a diari i, molts anys després, per treballar al camp. Però la cosa no acabava ací, ja que quan s’esgarrava un pantaló o una camisa, començava el procés d’apedaçar fins que la roba, quan ja pareixia inservible del tot, acabava usant-se com a draps per a la neteja de la llar. 

De la mateixa manera es movien a l’hora del menjar, ja que el que no hi havia a casa es comprava, a pes, a la tenda d’ultramarins, sense bosses de plàstic, ni d’altres elements contaminants de la postmodernitat. Els xiquets anaven amb saquet de tela a l’escola, on guardaven l’entrepà, i els llimoneros bescanviaven les botelles de vidre a la porta de casa, mentre els taverners despatxaven les begudes introduint-les a l’envàs del client, directament des del bocoi o del tonell. 

Eren els temps d’una Vila rural i, amb els camins sense asfaltar, pràcticament intransitable amb els camins de pols o de fang, amb el carro i l’haca i amb espardenyes d’espart. Però l’aire era pur, lliure de fums, se podia beure als reguers i al riu, pescar anguiles a la séquia o encendre ciris quan tallaven la llum. Una època difícil, però de comportaments solidaris, ecològics, de la que hem de recuperar certes tradicions i costums. 

Institucions com la mateixa Càritats o Tots Units ens ho recorden cada dia, perquè entre tots hem de construir un futur per a les noves generacions amb nous objectius, lluny de les presses de la vida quotidiana i del consum compulsiu.

..............................................

Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de Novembre nº309 a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol