La unanimitat és un fenomen estrany en quasi totes les parcel·les de la vida.
En política és quasi impossible perquè cada polític i cada votant amaga, interiorment, un president de govern, una altra cosa és la disciplina de partit que sol aconseguir unanimitats a la força.
En futbol, més del mateix, perquè cada dirigent i cada aficionat porta dins un entrenador en potència.
En canvi, l’arribada de Marcelino García Toral i el seu equip, el proppassat 13 de novembre, encetant la seua segona etapa com a entrenador del Villarreal CF ho ha aconseguit. Pot ser, si voleu filar prim, que no siga del 100%, però s’aproxima molt al 99%.
I és que el club de futbol del nostre poble, i cada dia de més aficionats d’altres latituds, ha registrat el pitjor balanç futbolístic en Primera Divisió durant el primer terç d’una temporada, des de l’ascens del 1998 amb 3 victòries, 3 empats i 7 derrotes en Lliga. I damunt, quan encara estem festejant el Centenari del club i veníem de ser campions de l’Europa League o de ficar contra les cordes al totpoderós Liverpool en les semifinals de Champions.
Setién ens va tornar a classificar per a l’Europa League, però aquesta temporada va començar amb mal peu. Pacheta ha sigut un senyor, però tampoc ha tingut sort amb la seua metodologia. De Marcelino, a banda de la bàscula i la disciplina horària i general, tots guardem molts bons records: des de l’ascens a 1ª el 2013, a la ràpida incorporació al futbol europeu i les semifinals de l’Europa League o en Copa del Rei, encara que va marxar després d’aconseguir la 4ª plaça en Lliga i la prèvia de la Champions.
Si revisem les estadístiques, Marcelino és, juntament amb Unai Emery i Manuel Pellegrini, l’entrenador que més ha fet gaudir a l’afició.
De tota manera, en 15 dies no se pot passar de la por a perdre a l’eufòria de pensar en guanyar tots els partits, perquè en futbol dos i dos no sempre són quatre. Però si tenim confiança, paciència i els Reis porten algun regal, en forma de reforç al Mercat d`Hivern, amb Marcelino podem tornar a aspirar a tot, és a dir, a fer un bon paper en l’Europa League, en la Copa del Rei i, per suposat, aspirar a una de les sis primeres places en la Lliga. Endavant!
........................................
Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de Desembre nº310 a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer, sota el mateix títol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada