LA PARRÒQUIA DE SANT JAUME

 

L’actual Vila-real és una ciutat multicolor, plurilingüe, on predomina la diversitat en tots els àmbits i la sana convivència entre els veïns.

 Els vila-realencs de bé, és a dir, els que practiquen els principis de la integració, la tolerància i el respecte per la nostra cultura i les nostres tradicions, saben que al llarg dels 750 anys d’història d’aquesta Vila cristiana fundada per Jaume I, el rei que ens aportà la llengua autòctona i les bases legals per a la vida diària, el treball o el comerç que fan progressar els pobles, no solament ha canviat la fesomia urbana, sinó també la demogràfica i cultural.

Després d’una modesta església ubicada, al segle XIII, al carrer Major, se va construir la desapareguda església gòtica intramurs que albergava els monumentals retaules de Paolo di Sancto Leocadio dedicats a Sant Jaume i al Salvador, és a dir, els que custòdia l’actual església major o Arxiprestal que, des de finals del segle XVIII, és la joia arquitectònica més singular de la ciutat, a banda dels tresors artístics que amaga al seu interior.

Però la parròquia arxiprestal no és solament l’església parroquial més monumental de tota Espanya, ja que els seus arxius també són imprescindibles per contar la història de Vila-real, sobre tot en aquells temps on eren les parròquies les encarregades de registrar tant els naixements, com els casaments i les defuncions, davant l’absència de registres civils.

I, fins al final de la dècada dels 60 del segle XX, quan apareixen noves parròquies, com ara Santa Sofia o Els Evangelistes (Santa Isabel ja és de 1970), la parròquia de Sant Jaume també va contribuir al naixement d’associacions imprescindibles per a la ciutat, i no solament religioses com ara Els Lluïsos, La Puríssima, El Roser o les confraries de Setmana Santa, sinó també de caràcter social com ara la Caixa Rural catòlica agrària, la fundació Tots Units, tan lligada a Càritas, etc.

La vida dels vila-realencs actuals, sobre tot dels més veterans, ha estat lligada a la parròquia de l’Arxiprestal Sant Jaume, des del dia que vam obrir els ulls a la llar familiar i vam ser batejats, de pressa i corrents -com era típic a l’època-, fins que vam haver de soterrar els nostres pares i familiars més pròxims, així com algun amic que va marxar d’aquesta vida a l’altra de forma sobtada.

750 anys d’història donen per a molt i açò només ha estat una mínima mostra. Enhorabona, Vila-real!

......................................  

Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble de Gener nº311 a la columna pròpia d'opinió Roure i Llorer, sota el mateix títol