CURS DEL 2011

Han acabat les escoles d'estiu i avui els xiquets i les xiquetes de Preescolar i Primària comencen les classes als col·legis de Vila-real, en plenes Festes de la Mare de Déu de Gràcia. També comencen les P.A.U. o Proves d'Accés a la Universitat (el també anomenat Selectiu) a la UJI. I la setmana que ve començaran les classes lectives als instituts de Secundària i F.P.

Des de la premsa fidel al règim (segons pobles, ciutats i/o autonomies) se'ns parlarà, una vegada més de normalitat, quan tots sabem que des de 1990 mai n'hi ha hagut, de normalitat, per l'aprovació d'aquella extraordinària Llei Educativa (sí, la LOGSE) que va consolidar tant l'escolaritat obligatòria fins els 16 anys, com la precarietat econòmica i d'infraestructures docents, així com el bipartidisme pedagògic i legislatiu fins el dia d'avui.

Al País Valencià, la crisi ens està atacant de ple, no solament per la debilitat de l'estructura econòmica, sinó pel balafiament dels diners públics practicat per les darreres administracions, de Zaplana (Terra Mítica, forat infinit!), Olivas (Bancaixa?, i la CAM?) i Camps (Canal 9 i CIEGSA haurien quebrat si foren empreses privades, per no parlar de la política de "grandes eventos" ruïnosos)... i això afecta, en primer lloc, els serveis públics imprescindibles com ara l'ensenyament... És veritat que Font de Mora, l'anterior conseller aconseguirà, com El Cid, guanyar una batalla després de mort (políticament, encara que continue a la Mesa de les Corts), que és eliminar els barracons de Vila-real (1991-2011) en vint anys... ha costat, però... però també s'ha carregat l'Assessoria Didàctica d'Ensenyament en Valencià perquè a partir del curs que ve desapareixerà -si Alberto Fabra no diu el contrari- el PEV (Pla d'Ensenyament en Valencià), el PIV (Pla d'Incorporació Progresiva del Valencià) i la immersió en valencià (que no en castellà o en anglés, per exemple), per introduir un enganyós ensenyament trilingüe o quatrilingüe on, de les tres llengúes que es pretén consolidar a més del castellà, no tenim experts suficients ni en anglés, ni en xinés per poder usar aquests idiomes com a llengua vehicular, és a dir, els que saben anglés no saben Història i els que saben Història no saben xinés, per exemple...

Però el problema principal no és aquest, sinó la caiguda de la qualitat en l'ensenyament degut a una retallada brutal de professorat, que va començar el curs anteriors i ha continuat ara amb una espècie d'E.R.O. o Expedient de Regulació de l'Ocupació encobert, quan la matrícula de l'alumnat ha continuat pujant, sobre tot en Formació Professional degut a l'atur, i en tots els altres nivells d'ensenyament obligatori degut al repunt de la natalitat en els darrers anys: alumnat creixent, professorat minvant...

Una societat que no aposta per potenciar la cultura i l'educació de la seua ciutadania està condemnada al més gran dels fracassos: veníem d'un silenci antic i molt llarg i, ara mateix, caminem sense rumb, sense nord, mentre la democràcia continua sacsejada i saquejada pels mercats. La darrera modificació de la Constitució de consens del 1978 pel PPSOE ha estat la prova definitiva...