Demà dijous, dia 15 de
maig a les 12 hores, si no ho impedeix el temps i amb permís de l’autoritat
perquè així ve anunciat al Programa de Festes de Sant Pasqual, presentaré al Punt
de la Festa de la Revista Poble de Vila-real el llibre “Vells Oficis”.
Publicar una obra pròpia,
als temps que corren, no resulta fàcil, perquè s’ha de recórrer a l’autoedició
quan cap editorial vol fer-se’n càrrec o presentar-te i guanyar un certamen literari
on, com és sabut, no sempre s’ajusten les temàtiques i els gèneres a la
creativitat personal. De tota manera, sempre queda la darrera via de les
institucions públiques que, als darrers anys, han aprés a fomentar la cultura pròpia
feta des de casa i per gent de casa. Vivim a un món global on la microhistòria,
l’etnografia i la intrahistòria local està en perill d’extinció davant l’allau
globalitzador que també arrossega els fets diferencials en nom d’economies d’escala
i criteris unirformitzadors que no sempre aporten una rendabilitat econòmica d’interès
general, ni posen en valor la recerca, el desenvolupament, ni molt menys la
innovació.
“Vells Oficis” és un recull d’articles propis, publicats
mensualment a la Revista Poble de Vila-real entre 2001 i 2004, que va ser
editat com un monogràfic al febrer de 2005 i ara es presenta
reeditat a tot color i ampliat, amb la col·laboració de les Regidories de
Tradicions i Cultura de l’Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real, el qual sempre
s’ha mostrat disposat a publicar-me obres relacionades amb la història i la
cultura local, quan no a proposar-me-les, independentment del signe polític de l'alcalde de torn i això sempre és d’agrair. Potser el caràcter altruista de la
major part de les meues publicacions, com aportació individual o col·lectiva,
també ajuda...
Però si estic agraït per la publicació d’una obra
que ja es va exhaurir a la primera edició, no vull oblidar-me dels nombrosos
conciutadans (coneguts, amics i familiars), sobre tot els de més edat, que van
prestar-se al seu dia a oferir-me un fidel testimoni de saviesa popular, sense
el qual hagués estat impossible explicar com veníem al món els vila-realencs de
la dècada dels cinquanta i dels seixanta del segle passat, com vivíem, jugàvem,
treballàvem, ens divertíem i, fins i tot, com feien els soterrars dels que ens
van deixar en aquells temps. En definitiva, un recull d’oficis d’ahir i d’avui transformats per la
pàtina del temps o desapareguts del tot.
El llibre va començar a prendre forma, fa més d’una
dècada, amb la complicitat dels meus pares (nascuts entre 1920 i 1930) i
gràcies a un programa de ràdio conjunt, amb la periodista Gema Font, on me van donar total llibertat per entrevistar personatges
de tot el ventall artístic i laboral: des de les comares a les resadores de
soterrars, passant pels matalassers, esmoladors, dones dels magatzems de
taronja, terrissers, aiguaders, taverners, espardenyers, ribassers, els sastres
i les modistes, i així fins arribar a una cinquantena de vells oficis.
Però no vull oblidar-me dels lectors, ni de Juanjo
Clemente (director de la Revista Poble) que és, en
definitiva, qui m’obliga a escriure i a perdre el llegir de tant en tant i, per
suposat, a Vicent Pitarch i Almela, un vila-realenc afincat a Castelló de la Plana que
m’ha fet el pròleg, perquè encara que no sol vindre a la Vila per foradar les dures
penyes, sempre va fent brollar al sol les aigües de la dignitat de la llengua, la
història i la cultura, quotidianament, en aquesta terra nostra tant estimada i,
de vegades, tant assedegada de trellat, sentit comú i senzillesa. Si passeu per
Vila-real, podeu aconseguir el llibre en qualsevol quiosc de la ciutat perquè les
festes també formen part de la cultura popular.
2 comentaris:
Sembla molt interessant! Ara mateix telefone algun familiar (Jo no estic ahí)i li dic que passe pel quiosc! L'enhorabona!!!
Moltes gràcies, Sharita, espere que t'haja agradat!
Publica un comentari a l'entrada