20-D, ADÉU AL BIPARTIDISME!

L’any electoral 2015 acabarà, finalment, al desembre amb les urnes damunt de la taula de Nadal. Després d’Andalusia, li va tocar el torn a les municipals i algunes autonòmiques (com la nostra), al setembre els catalans i el mes que ve les generals.

Diuen els entesos que en política el que no és tradició és plagi i, potser, Ciutadans li menja terreny al PP a base de plagis actualitzats i el mateix està fent Podem amb el PSOE. Però el que no és cert és que els partits nous són els primers en menjar-li terreny al bipartidisme tradicional, ja que el PNB a Euskadi i CIU a Catalunya (ara CDC i ERC amb JuntspelSí) han estat, de llarg, els partits més votats en cada convocatòria electoral al seu territori.

De tota manera, durant el 2015 hem observat que cap partit o coalició electoral ha aconseguit treure majoria absoluta: ni el PSOE a Andalusia, ni el PP a València, ni JuntspelSí a Catalunya. I, encara que Catalunya i Euskadi no són Espanya, ni de bon tros, almenys a l’hora de votar, sí que és cert que aquesta tendència a la baixa de les majories absolutes pot marcar el resultat a nivell estatal.

Per una altra banda, falta saber si Esquerra Unida anirà amb plataformes d’esquerres amb Podem o si, finalment, serà Compromís qui pacte amb els de Pablo Iglesias. Compromís en solitari va treure 1 diputat per València al 2011 i ara treure’n 3 seria triplicar el resultat, però dins d’una coalició en ebullició hi ha veus per a tots els gustos.

Aquest novembre de reflexió tothom fa la seua porra, però la lògica diu: a Castelló, 3PSOE i 2PP si no hi ha pacte Compromís-Podem, i al Congrés majoria de diputats del PP, però govern del PSOE amb Podem, Esquerra Unida, Compromís i, si fa falta, Ciutadans...

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Novembre de 2015 nº 222, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.