No sé si la societat està malalta, però vivim una actualitat de tòpics i frases fetes sense sentit. De tota manera, sempre ens quedarà l’esperança en la utopia d’un món millor perquè també hi ha sentències tautològiques, és a dir, veritats immutables.
La vida és efímera, la Medicina no és una ciència exacta, la Política tampoc, ni molt menys, les ideologies no tenen cap vareta màgica per solucionar tots els problemes del poble, del país o del món.
Ara resulta que patim un problema d’inestabilitat política quan, pot ser, seria l’hora arribar a un consens general per solucionar les problemàtiques més greus que afecten aquest Estat sempre en construcció/deconstrucció: les emergències socials de pobresa (renda bàsica?), de salut (una nova Llei de Dependència?), d’habitatge (acabem amb els desnonaments?), de treball (per què no reformem la reforma laboral?), d’educació (per a quan una Llei Educativa de consens per als propers 30 anys?), de legitimitat democràtica (una nova Constitució adaptada a la diversitat política?), etc.
Pot ser un tòpic allò de què els pessimistes són els optimistes ben informats, però ho és més encara dir que una altra majoria absoluta (del partit que siga!) o un govern estable serà sinònim de prosperitat general.
La Macroeconomia tampoc ho és tot, els gurús del capitalisme neoliberal tampoc tenen ni idea del que va a passar demà perquè, al cap i a la fi, els Mercats som les persones i l’Economia sempre ve afectada per factors més psicològics que materials i les receptes marxistes estan soterrades al cementeri laic de les andròmines.
La Història, malgrat tot, no sol repetir-se tant com se diu: si mirem al passat, fa 100 anys Europa estava immersa en una guerra mundial, fa 80 anys Espanya patia les conseqüències del cop d’estat fracassat dels franquistes, fa 70 els valencians vam patir una gelada que va obligar a replantar els tarongers...
Si mirem el present, l’esperança de vida continua creixent, Vila-real és un poble de vells. I si mirem al futur -diuen- el càncer serà una malaltia més, com una grip, d’ací pocs anys. I si la incertesa fora positiva?
.......................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Febrer de 2016 nº 225, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
.......................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Febrer de 2016 nº 225, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada