La gran majoria dels valencians desconeixem la nostra història, la que va encetar Jaume I entrant triomfalment a València un 9 d'octubre de 1238 i la que va voler ofegar, definitivament, Felip V a partir dels Decrets de Nova Planta de 1707 quan, por el justo derecho de conquista, va imposar les Lleis de Castella a tot el territori valencià, mentre el Comte de Las Torres que passava per ací (Amb un plat de xulles i un barral de vi? No, poca broma!) va provocar la mort de 253 vila-realencs en la fatídica vesprada del 12 de gener de 1706 a l’entrar a la Vila emmurallada amb enganys, de “pau fingida”.
Alguns reconeixen el Tribunal de les Aigües com la institució més vella d'Europa o que les Corts Valencianes (juntament amb les angleses) són el primer exemple de monarquia parlamentària del món, és a dir, políticament els valencians hem tingut una Història pròpia com a Regne confederat dins de la Corona d'Aragó i molt anterior a l'absorció per part de Castella, després de la fatídica Guerra de Successió.
Per tant, si parlem de territoris històrics, als valencians no ens guanya ningú, encara que el Sistema del 78 mai ens ha reconegut això a l’hora de recaptar impostos (paguem com els que més), ni de repartir (som els pitjors finançats, tant en metàl·lic com en infraestructures), és a dir, ens mereixem més respecte per part de l'Administració Central perquè des del restabliment del règim autonòmic (ideat durant la Segona República, on els valencians ja vam comptar amb tres projectes d’Estatut que mai van veure la llum) sempre ens han considerat una autonomia de segona, fins l’extrem de tancar l’única televisió pública, RTVV, que s’ha tancat a Europa al segle XXI perquè la de Grècia es va reobrir!
Darrerament estem recuperant-nos d’algunes desfetes del passat, però també n’hi ha qui relaciona el fracàs de l'Estat de les Autonomies -que mai s'han cregut des de Madrid- amb el creixement de l'independentisme, sobre tot a Catalunya (on sempre han desitjat el concert econòmic dels bascos) i al País Basc (pel temor a perdre l’actual estatus econòmic).
Malgrat tot, som i serem valencians: Bon 9 d’octubre, dia del País, del Regne i de la Comunitat (ja està bé de discutir coses supèrflues) hereva de l’obra del nostre rei fundador. Visca el poble valencià! Visca el poble fundat pel rei En Jaume! Visc/a la Vila-real de l’aldea global! Gràcies senyors del Facebook!
..............................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Octubre de 2018 nª 254, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada