L’any 2018 ens vol dir adéu per donar pas al següent... En aquesta societat que ens ha tocat viure, tot està regulat per l’obsolescència programada de les persones, dels objectes i dels anys.
Els anys no poden durar més, 366 dies a més estirar quan és bixest o any de traspàs, com ho serà el 2020.
Els objectes -ja ho sabeu- en aquesta societat d’usar i tirar van i venen, encara que quasi totes les multinacionals menteixen, com els pitjors polítics, assegurant-nos una preocupació desmesurada pel medi ambient que, evidentment, no s’ajusta gens ni mica a la realitat local o global.
Les persones, en canvi, cada vegada vivim més anys i, segons les darreres prospeccions demogràfiques mundials, Espanya serà al 2040 l’Estat amb major esperança de vida del planeta, la qual cosa és un consol allà on estem acostumats a qüestionar les polítiques socials (econòmiques, educatives, sanitàries, etc.), i amb raó, perquè quasi sempre s’ha pensat més amb els banquers que amb els estalviadors, amb els jutges que amb els jutjats, en definitiva, amb els elegits que amb els electors... i el 2019 és Any Electoral, com a mínim a nivell municipal i autonòmic.
El temps és efímer i cadascú l’afronta com pot, però un plantejament teòric, personal, sempre basat en la moderació, pot ser millor que qualsevol manual d’autoajuda: ara se porta molt allò del carpe diem, de viure el moment, sí, allò que molts entenen, potser equivocadament, com viure cada nit com si fos la darrera i cada matí com si fos el primer, quan la vida sol ser una carrera de fons, encara que se pot acabar al primer obstacle...
En aquest aspecte, les vila-realenques i els vila-realencs d’avui en dia, potser, no solament vivim més anys que mai, sinó que també vivim millor perquè tenim molts més mitjans tècnics i culturals que ens porten a fer vida sana, tant en l’aspecte físic com en el mental.
De tota manera, com els anys passen tan de pressa i Vila-real té un gran dèficit de places públiques en residències de la tercera edat, haurem de fer-nos pesats per seguir insistint als poders públics, ja que el dia menys pensat arriba la multinacional de torn i transforma el dret a envellir dignament en un gran negoci per als de sempre.
I com només en tenim una, de residència pública de la tercera edat, també és hora de dir: que vinga o que passe la següent!
Bon Nadal!!!
..............................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Desembre de 2018 nª 256 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada