Si al segle XIII, assistíem al renaixement de les ciutats i pobles d’Europa, on la catedral gòtica era el símbol màxim de l’esplendor de les urbs occidentals més importants, en aquests temps de la globalització mediàtica i tecnològica els estadis esportius són la carta de presentació davant el món real i el metavers.
El nou Estadi de la Ceràmica de Vila-real no té res a vore amb El Madrigal dels 70 on canviàvem de porteria a la mitja part, per mirar els gols dels groguets de més aprop o quan anàvem de concert per dansar al ritme de Los Mustangs al racó de la pista de bàsquet o, més endavant, quan entràvem el terreny de joc per escoltar Serrat, per exemple.
De moment hem vist enlairar-se enormes bigues de ferro de color groc, hem observat la coberta de tot l’aforament des de l’exterior, sabem que estrenarem nous seients més còmodes, mentre l’empresa d’enginyeria IDOM i la constructora local Alviben donen els últims retocs per poder estrenar-ho tot el dia D a l’hora H davant el València de Gatusso.
La metamorfosi de l’estadi aportarà harmonia arquitectònica per millorar l’experiència de l’afició grogueta amb dos videomarcadors enormes, nous espais interiors polivalents, panells fotovoltaics per aprofitar l’energia solar, etc. amb una capacitat total per fer feliços 22.000 espectadors òrfens d’Emery, si Setién encerta i la pilota entra...
Endavant VillarrealCF!
......................................................................
Article publicat a la Revista Poble de Desembre nº300 a la meua columna d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada