Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obama. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Obama. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de gener del 2010

AVATAR



Aquests dies familiars i ociosos del Nadal he tingut l'ocasió d'assistir, als cinemes Sucre de Vila-real, a la projecció del gran èxit cinematogràfic de James Cameron.

AVATAR [del sànscrit avatâra, íd., comp. de -tar 'traspassar' amb ava- 'de nou'] significa, segons la definició oficial del Diccionari de la Llengua Catalana, Descens d'una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o en un animal, també Cadascun dels estats per què passa algú o alguna cosa que canvia de forma de manifestar-se, d'opinió, de partit, etc. La peli, evidentment, s'inspira en la primera definició, però també juga amb el segon concepte perquè sempre hi ha persones sàvies disposades a rectificar, a banda dels professionals del transfugisme i del pessebrisme que significa viatjar amb els carros i les carretes dels vencedors conjunturals.

Com vaig manifestar en aquest blog, després de visualitzar ÀGORA (l'èxit d'Amenàbar), no sóc crític de cinema, però sempre m'han apassionat els films que tenen cert transfons històric. AVATAR és una pel·lícula de ficció i d'ací el meu escepticisme previ ja que mai he estat fan ni de guerres gal·làctiques (a banda de la lluita futbolística Barça-Madrid), ni de Harrypotters, ni de senyors amb anells... tot i reconeixent l'impressionant treball tècnic que, en el cas d'AVATAR, presenta uns efectes especials mai vistos en tres dimensions a la gran pantalla.

AVATAR, per mi, és una crítica a l'Imperialisme i el Neocolonialisme practicat per les grans potències mundials sobre els països subdesenvolupats, a més d'una apologia romàntica de l'Ecologia i el Desenvolupament Sostenible. Les grans multinacionals projecten els seus interessos econòmics sobre les autoritats polítiques que, en principi, han estat elegides democràticament i, a partir d'ací, tot està permés en un món on s'ha globalitzat l'economia, però no la democràcia ni la justícia social.


Aleshores, potser, a banda d'errors i mancances personals, d'ací provenen els problemes d'Obama, de Zapatero o de l'alcalde més honrat que pugues trobar-te per aquests indrets i, per suposat, l'escandalosa tendència cap a l'abstenció de l'electorat de la Unió Europea, ara que Míster Bean s'ha col·lat, de la mà d'un hacker, en la pàgina web oficial de la presidència espanyola. I com poderós cavaller és En Diner, l'avatar dels polítics actuals s'ajusta més a la segona definició (de canviar de parer quan arriben al silló) que no a la primera perquè, evidentment, els polítics en democràcia no poden ser d'origen diví.
==========================================================================

divendres, 11 de desembre del 2009

GAS NATURAL I LA CIMERA DE COPENHAGUEN


Aquest matí de divendres, concretament a les vuit en punt, ha fet una setmana que seguim sense gas a la meua comunitat de veïns, al tipus de vivenda B de la meua escala per a ser exactes.

Com els senyors de Gas Natural m'han jurat i perjurat -no sé si altra vegada abusant del fals testimoni- que, encara que siga a les dotze de la nit, vindran avui a solucionar-nos el problema, he pensat fer una mica de temps contant-vos que no hi ha mal que per bé no vinga... i també per distraure'm de la poca fe i convicció que tinc, darrerament, amb les "grans" paraules de les "grans" companyies de serveis... de serveis financers per escurar-nos les butxaques cada mes? Perquè altra cosa...

De tota manera sóc optimista perquè, al final, sempre ens queda l'opció al pataleig i a canviar de companyia, ja que els clients sempre acabem tenint la raó però, això sí, cap mecanisme per fugir del servilisme oficial cap a les "grans" companyies que, al capdavall, són les que es serveixen realment de nosaltres amb la permissivitat i connivència de les institucions oficials que tantes facilitats els donen a l'hora de foradar els nostres carrers, infiltrar-se a les nostres cases i al nostres comptes corrents. Potser, la majoria de lectors sabeu de què parle.

Des que visc en la vivenda actual, ara fa més de 14 anys, m'he donat de baixa d'un canal televisiu de pagament, he canviat de companyia telefònica i de servidor d'internet, també m'he canviat de contracte i d'operador de telefonia mòbil, he canviat l'assegurança de l'automòbil, de la llar, he revisat vàries vegades les hipoteques (en plural), he canviat de banc a l'hora de cobrar la castigada nòmina (cada dia més estressada degut a l'acossament d'Iberdrola, Gas Natural, Telefònica, ONO, Orange, Vodafone, Hidroelèctrica, Hisenda, l'Ajuntament... perquè seguir amb el llistat?)... com diuen els de casa, només me falta canviar de parella, de sexe i fer-me del Real Madrid!

No obstant això, sóc optimista de mena. Penseu, per un moment, si tots els Senyors de Copenhaguen hagueren copiat el meu comportament higiènic i domèstic durant els 7 (ja 8!) darrers dies. Sí, és veritat, els companys de feina em rebutgen, els alumnes cada dia ocupen els llocs més endarrerits de l'aula, els veins de l'escala del costat s'arrimen a la porta d'entrada a la finca habillats amb bates blanques i mascaretes sobrants de la minvant Grip A, com si fórem apestats, les tendes ens envien els queviures per correu i ens han prohibit l'entrada a les botigues... són els inconvenients de no frequentar la dutxa freda, ni el menjar calent, ni tampoc la calefacció central, però heu pensat en el canvi climàtic?

Si el senyor Obama ha estat mereixedor del Premi Nobel de la Pau pel que puga fer en el futur, un servidor reclama, com a mínim, un Premi Local a la Sostenibilitat en la propera edició de 2010... Si Obama, el president de la Xina, tots els càrrecs (electes?) del Partit Comunista Xinès, el president Zapatero, el president Camps, el president Fabra, l'alcalde Rubert, tots els regidors de l'Ajuntament de Vila-real es passaren una setmana dutxant-se amb aigua freda -en ple hivern- arribarien a la mateixa conclusió: quines quantitats industrials d'aigua (i de gas!) se poden estalviar amb un rentat ecològic, és a dir, 30 segons al cap més trenta segons al cos i a córrer...

El servei d'urgències de Gas Natural porta una setmana corrent... davant nosaltres, els clients d'una societat de serveis contra-natura.
==============================================================================

diumenge, 2 de novembre del 2008

(Mc) CAIN I ABEL (Obama)



Diuen les enquestes sobre les eleccions presidencials nordamericanes que, aquesta vegada, Cain (John McCain) no matarà Abel (Barack Hussein Obama Jr.), sinó tot el contrari. Potser les coses vagen com està previst i els demòcrates facen història. De fet, n'estaven disposats des de les primàries, ja que Hillary Clinton -la candidata perdedora- hagués pogut optar a ser la primera presidenta de la mateixa manera que Obama, de guanyar, serà el primer president afroamericà...

Els Estats Units d'Amèrica, pel seu potencial polític, econòmic i militar, sempre han estat objecte de les majors admiracions i de les crítiques més fulminants, per part dels europeus en general. Tothom tracta de simplificar a l'hora d'analitzar un territori tant vast i complex, però mai hem de caure en l'error de confondre els E.U.A. amb el nom del seu president (siga un Kennedy, un Nixon, un Clinton o un Bush)...

Dels americans, malgrat la imatge de bipartidisme salvatge que projecten, m'agrada el plurarisme d'idees, ètnies, estats, religions... molt allunyat de la cainita política bipartidista instal·lada a Espanya des de fa massa anys. Són molt religiosos, potser, però no identifiquen una religió o una Església concreta (catòlica, protestant, evangèlica...) amb el poder. Senten el president de tots els estats, i l'exèrcit, com una cosa pròpia, però tenen clara la sobirania de cada estat, el seu finançament, el respecte per les minories lingüístiques i culturals (hispans, orientals, etc.) perquè no són una república unitària i centralista, ni un estat de les autonomies a mig camí entre la carn i el peix... Els Estats Units, en plural, com el seu nom indica, són una República Federal on tothom té clars els seus drets i deures, així com les competències legals de cada estat...

Han tingut un president que s'ha equivocat invadint l'Iraq, tenen una legislació permisiva amb la possessió d'armes que des d'ací no entenem, però són admirables per moltes coses: Colin Powell, per exemple, militar republicà i antic col·laborador de George Bush, no ha tingut inconvenient en recolzar Obama públicament (una cosa impensable, hui per hui a l'Estat Espanyol, és a dir, com si Acebes eixira, a les properes generals, recolzant Zapatero o el candidat socialista).

Per una altra banda, quasi tothom oblida l'origen "emigrant" del dos candidats: Obama, el senador demócrata per Illinois, és nascut a Hawai i fill de pare kenyà, mentre McCain, el candidat republicà, va naixer al Canal de Panamà... Els americans en saben molt més que nosaltres del dret a decidir.

Des de Vila-real, desitgem la victòria d'Obama per moltes raons, encara que, anit a Sant Mamés (Bilbao), dos futbolistes nascuts als Estats Units vestits de groc, celebraren l'inici dels comicis electorals amb dos gols: el 0-1 de Rossi (italià) i el definitiu 1-4 d'Altidore... El primer per McCain i el segon per Obama?

Bromes a banda, l'únic resident a Vila-real i comarca que conec amb dret a vot respon al nom de Jozy (Josmer Volmy) Altidore (nascut a Livingston, Nova Jersey, un 6 de novembre de 1989), el mateix que només eixir al camp, d'una tacà, va besar Sant Mamés, va celebrar el probable triomf d'Obama, el seu aniversari número 19 del proper dia 6 i va entrar en la Història per ser el primer nordamericà que marca un gol, en partit oficial, a la Lliga Espanyola (Felicitats!, i supose que les dades de Vikipèdia són correctes).


........................................................................................................................................
Afegit en dimecres: ENHORABONA AL MÓN!

.......................................................................................................................................

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2025/26

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes