GAS NATURAL I LA CIMERA DE COPENHAGUEN

Aquest matí de divendres, concretament a les vuit en punt, ha fet una setmana que seguim sense gas a la meua comunitat de veïns, al tipus de vivenda B de la meua escala per a ser exactes.

Com els senyors de Gas Natural m'han jurat i perjurat -no sé si altra vegada abusant del fals testimoni- que, encara que siga a les dotze de la nit, vindran avui a solucionar-nos el problema, he pensat fer una mica de temps contant-vos que no hi ha mal que per bé no vinga... i també per distraure'm de la poca fe i convicció que tinc, darrerament, amb les "grans" paraules de les "grans" companyies de serveis... de serveis financers per escurar-nos les butxaques cada mes? Perquè altra cosa...

De tota manera sóc optimista perquè, al final, sempre ens queda l'opció al pataleig i a canviar de companyia, ja que els clients sempre acabem tenint la raó però, això sí, cap mecanisme per fugir del servilisme oficial cap a les "grans" companyies que, al capdavall, són les que es serveixen realment de nosaltres amb la permissivitat i connivència de les institucions oficials que tantes facilitats els donen a l'hora de foradar els nostres carrers, infiltrar-se a les nostres cases i al nostres comptes corrents. Potser, la majoria de lectors sabeu de què parle.

Des que visc en la vivenda actual, ara fa més de 14 anys, m'he donat de baixa d'un canal televisiu de pagament, he canviat de companyia telefònica i de servidor d'internet, també m'he canviat de contracte i d'operador de telefonia mòbil, he canviat l'assegurança de l'automòbil, de la llar, he revisat vàries vegades les hipoteques (en plural), he canviat de banc a l'hora de cobrar la castigada nòmina (cada dia més estressada degut a l'acossament d'Iberdrola, Gas Natural, Telefònica, ONO, Orange, Vodafone, Hidroelèctrica, Hisenda, l'Ajuntament... perquè seguir amb el llistat?)... com diuen els de casa, només me falta canviar de parella, de sexe i fer-me del Real Madrid!

No obstant això, sóc optimista de mena. Penseu, per un moment, si tots els Senyors de Copenhaguen hagueren copiat el meu comportament higiènic i domèstic durant els 7 (ja 8!) darrers dies. Sí, és veritat, els companys de feina em rebutgen, els alumnes cada dia ocupen els llocs més endarrerits de l'aula, els veins de l'escala del costat s'arrimen a la porta d'entrada a la finca habillats amb bates blanques i mascaretes sobrants de la minvant Grip A, com si fórem apestats, les tendes ens envien els queviures per correu i ens han prohibit l'entrada a les botigues... són els inconvenients de no frequentar la dutxa freda, ni el menjar calent, ni tampoc la calefacció central, però heu pensat en el canvi climàtic?

Si el senyor Obama ha estat mereixedor del Premi Nobel de la Pau pel que puga fer en el futur, un servidor reclama, com a mínim, un Premi Local a la Sostenibilitat en la propera edició de 2010... Si Obama, el president de la Xina, tots els càrrecs (electes?) del Partit Comunista Xinès, el president Zapatero, el president Camps, el president Fabra, l'alcalde Rubert, tots els regidors de l'Ajuntament de Vila-real es passaren una setmana dutxant-se amb aigua freda -en ple hivern- arribarien a la mateixa conclusió: quines quantitats industrials d'aigua (i de gas!) se poden estalviar amb un rentat ecològic, és a dir, 30 segons al cap més trenta segons al cos i a córrer...

El servei d'urgències de Gas Natural porta una setmana corrent... davant nosaltres, els clients d'una societat de serveis contra-natura.
==============================================================================

LES VEUS DEL PAMANO

Una de les grans produccions de TV3 per a aquesta temporada és l'adaptació a televisió de la novel·la Les veus del Pamano de l'escriptor Jaume Cabré que, a més, ha estat un entranyable professor per molts vila-realencs als anys iniciàtics d'adoslescència, consciència nacional i lingüística, transició i democràcia (sí, a la Televisió de Catalunya que, encara, podem veure a les comarques de Castelló... fins el dia que Camps acabe de posar portes als camps audiovisuals en la nostra llengua, malgrat que, ara mateix, qualsevol televisió del món pot visionar-se per internet: TV3 en directe a qualsevol hora del dia).

Es tracta d'una minisèrie ambientada a la vall d'Àssua, de dos capítols de 90 minuts, que explica la història del mestre d'escola Oriol Fontelles quan, després de la Guerra Civil, es trasllada a viure a un petit poble del Pirineu català amb la seua dona, embarassada.

Crònica d'uns anys amargs, la trama es desenvolupa al voltant de la troballa d'un diari que recull una història d'amor, por i engany. Les veus del Pamano, d'ençà de la seua publicació al gener del 2004, ha esdevingut una de les novel·les en català més llegides, recomanades, difoses i traduïdes (de moment a set llengües) dels darrers anys, amb un èxit indiscutible a la Fira de Frankfurt.

Ara tenim la possibilitat, dilluns i dimarts de la setmana següent (16 i 17 de novembre), de visionar-la a l'única televisió del món en la nostra llengua, és a dir, l'única que emet durant les 24 hores del dia, únicament, en la llengua de catalans, valencians i balears, l´única que ha estat perseguida pel PSOE (recordeu Barrionuevo?, és clar, a Catalunya hi havia hegemonia política de CIU) i pel PP (recordeu Camps?, és clar, els catalans hi eren governats per un tripartit... diran les veus del pamano valencià als cronistes que narren aquest present, encara, de censures, dubtes i renúncies), l'única que emet ací, a l'autonomia del costat, però, sembla -o volen que parega- un canal de televisió estrany, per a mestres, professors, nacionalistes i gent rara en general... perquè allò més normal, i bla, bla, bla, el castellano se podria poner en peligro i tot allò encara...
...................................................................................

DE LA PARTITOCRÀCIA A L'ESCEPTICISME

De la dictadura vàrem passar, ràpidament, durant la transició, a una democràcia de partits que, a poc a poc, ha esdevingut una Partitocràcia on -com va dir Alfonso Guerra- el que es mou no ix a la foto... o li tallen el coll (Costa, Cobo: qui serà el següent en parar el coll? Rajoy i Aguirre fan de Robespierre, mentre Camps se fa el suec). Els polítics, ara mateix, estan menys valorats que mai, però s'ho han guanyat a pes: hem passat de la il·lusió democràtica -d'una transició esperançadora i mal tancada- a l'escepticisme actual.

En una democràcia de partits, les persones que es dediquen a la política (regidors, diputats, consellers o ministres) són els portadors de les idees i les problemàtiques que interessen als ciutadans, al poble, perquè s'exerceix una representació política i territorial. En la Partitocràcia sempre se posa, en primer lloc, l'interés electoral d'un partit concret que, al capdavall, es presentarà en llista tancada segons els interessos d'una minoria majoritària que controla el partit i certs mitjans d'informació per explicar allò que els interessa, internament, i no el que interessa als ciutadans en general.

Aleshores es quan se fabriquen falses polèmiques per mantenir entretingut el personal, que van des de la sequera, i la manca de pluges degudes a un canvi climàtic que ens ha portat des d'una conjuntura mediterrània a unes estadístiques pluviomètriques pròpies del desert (cosa que mai s'han cregut ni els propis votants d'aquestes fal·làcies) a la suposada implantació del dret a l'avort (després de 25 anys... i com si l'estat espanyol poguera permetre's tenir una legislació tant diferent a la resta de països de la Unió Europea). Mentrestant, continua creixent l'atur ocasionat per la voracitat constructora dels diferents governs i oposicions que hem tingut en la darrera dècada, així com per les escasses o nules mesures per fomentar la contractació i els llocs de treball.



Com el líquid -no l'aigua!- escasseja a les arques municipals, provincials, autonòmiques i estatals se busquen els euros allà on calga, però sempre s'acaba apostant per pujar uns impostos que, sempre, hem pagat entre les rendes del treball i l'economia productiva, mentre l'economia submergida -mai desapareguda a l'Estat espanyol- continua repuntant i l'economia especulativa es manté a l'aguait, tot esperant una nova conjuntura.

És per això que, ara mateix, quan tothom parla de l'excel·lència d'una nova mesura fiscal -com s'ha presentat la de pujar els impostos als futbolistes estrangers d'elit- la veritat és que, novament, em torna a entrar un atac d'escepticisme... Què voleu que us diga? D'entrada no em sembla malament: que paguen els que, oficialment, més guanyen i paguen també els que guanyen molts diners per baix mà... però també és veritat que l'existència d'un règim fiscal especial influeix en les companyies estrangeres a l'hora d'invertir... i, a més, qui se creu que això perjudicarà els jugadors? Això perjudicarà, únicament, els clubs, a més que seguirà sent un parxe perquè no s'ataca l'arrel del problema del frau fiscal. I els esportistes espanyols d'elit, ho declaren tot? Vinga, home, ... si a les Olimpíades de Barcelona del 1992 quasi tots els espanyols abanderats -sí, els que portaven la bandera- estaven empadronats, fiscalment, a Andorra...

Menys partitocràcia i més treballar per l'interès general de la classe treballadora, de la joventut més preparada i pre-aturada de la història i, sobretot, per fomentar l'economia productiva no especulativa... Però, això només pot fer-se, des de l'honradesa, la capacitat i les llistes obertes...
======================================

* Aquest article d'opinió el podeu escoltar, amb la veu de l'autor, aquest DIVENDRES, 6 DE NOVEMBRE A LES 12.45 H. al programa "VILA-REAL EN LA ONDA" de Onda Cero Vila-real (99.2 FM) en la secció LA FIRMA.
.........................................................................................

Economia global, justícia local

Vivim a un món injust. Quatre impresentables banquers han jugat amb els diners d'inversors en borsa de tot el món, se'ls han emportat als paradisos fiscals i, ara, a pagar pebrereta, és a dir, els currantes mortals.

Vivim a una Europa injusta que, des de la Primera Guerra Mundial, ha anat perdent el protagonisme polític i l'hegemonia econòmica. La Unió Europea ha enviat molts ajuts econòmics a l'injust Estat Espanyol que, fins ara, s'ha dedicat a potenciar el centralisme i l'Eix Interior Sevilla-Madrid-Irun, marginant l'Eix Mediterrani Almeria-València-Barcelona-PortBou... amb la connivència de Felipe González, José Maria Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, etc.

Aquestos dies els mitjans tornen a parlar de Justícia, d'injustícies, de Víctor Campos, de Ricardito Costa, del president Camps i d' independència judicial... fins i tot hi ha fòrums, com ara aquest de La Vanguàrdia per a parlar-ne del tema. És recurrent l'anècdota d'Alphonse Gabriel Capone -sí, el mafiós que fou detingut per delicte fiscal- per parlar de problemes judicials: de vegades, un xicotet detall pesa més que una llarga trajectòria de prevaricacions, nepotismes i cleptocràcia... A Vila-real encara ressona el cas Manolo Vilanova, una excel·lent persona que, tal vegada, encara seria alcalde si certa empresa hagués solucionat certs detallets de contaminació acústica. De vegades, un trage-jaqueta pot resultar més car que un Parc Temàtic...

========================================