HALLOWEEN MADE IN SPAIN

Ja m'ho deia el meu avi: passar del Totsants al Kalovín només ens portarà la desgràcia més roïn... Això d'importar americanades, papesnoels, santvalentins i halloweens sempre m'ha paregut una cosa pròpia de gent sense personalitat, de pobles sense identitat, sense autoestima, sense el respecte degut als nostres avantpassats, a les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura, mil·lenària, sí, la que ve del nord, la que del sud, de terra endins, de mar enllà.

Precisament, quan més se desconeix la llengua pròpia i més ens tanquem a obrir-nos a l'ètica i les llibertats pròpies dels països més democràtics, més ens abandonem abraçant espectacles importats per grans multinacionals del consum (l'home gros de la Coca-cola substituïnt els Mags d'Orient, la carabassa anglosaxona com a substitut del fanalet de meló d'Alger de l'estiu, les disfresses gòtiques del Halloween reemplaçant el Carnestoltes... la setmana blanca de vacances escolars substituïnt Setmana Santa i Pasqua? No passaran!!!).

I així ens va: Spain is diferent, però ara encara més. La Festa de Difunts que seguirà al diumenge de Tot Sants serà (a més d'un recordatori pels més pròxims i més estimats que ja ens han deixat), sobre tot, la festa de la substitució de la transparència per l'ocultisme, del pluralisme per l'opacitat de les majories, de l'ètica per la plutocràcia, de la dignitat pel patetisme... Sí, sí, ja sabem que tots els polítics no són iguals, però la merda va escampant-se a nivell global i a nivell local...

Què significa Ja li contestarem per escrit quan un regidor de l'oposició pregunta a un plenari municipal? Què vol dir començar les sessions dels plenaris municipals de Vila-real a la una del migdia i acabar-los passades les sis de la vesprada? Què vol ocultar l'equip de govern municipal amb aquesta falta de transparència davant tot el poble de Vila-real i, sobre tot, davant els representants electes dels partits de l'oposició? És veritat que alguns regidors locals estan rebent classes d'oratòria per si de cas tenen que apretar-se el cinturó (gürtel) i tractar d'explicar-ho sense perdre la respiració?

Si mai heu sigut regidors de l'oposició, ho haurieu de provar una miqueta, encara que només foren sis mesos -com jo mateix- i vorieu com, també, potser, us entrarien ganes... d'apretar a córrer o de comprar-vos una careta per al Halloween. Enguany n'hi ha molt per a triar: Ric Costa, Camps, Rajoy, El Bigotes, Correa, Garzón, Zapatero, Millet, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Bartomeu Muñoz...



Per cert, el dia que esclatà el cas Pretoria a Catalunya, la TV3 -eixe canal televisiu que tant li agrada... tancar a Camps- va dedicar-li al cas exactament 35 minuts, és a dir, molt més del que, fins ara, li ha dedicat Canal9 (televisió PPalenciana) al cas Gürtel-costa-costamolt-hihaquevoreelquecosta-ferdimitir-a-Costa...

Difunts polítics:
- Dona'ls, Garzón, el descans etern (res de temporal!)...
- I brille per ells la llum perpètua.
.....................................................................................

CINTURÓ (GÜRTEL) D'EMERGÈNCIA

Campistes, zaplanistes, fabristes, aguirreristes, gallardonistes... i els rajoyistes, què diuen? Els polítics del PP s'han posat el cinturó d'emergència a tota costa: el cas Gürtel promet, a més de traure molta merda -segons alguns actors populars, això equival a sort a les urnes com al teatre- a la llum, escenificar les diferents corrents que, des de sempre, hi ha hagut dins del principal partit de l'oposició -no caldria oblidar-ho- a nivell estatatal, així com qüestionar el lideratge de Mariano Rajoy, si més no...

De tota manera, com ha dit Carlos Fabra i amb raó (¿?), sempre són el governs (municipals, provincials, autonòmics o estatals) els que contracten i, per tant, de res val tallar colls dins de l'organització interna del partit si la trama ve de l'executiu o, fins i tot, si és de la magnitud que, presssumptament, diu la premsa.

Aquesta situació, a banda de provocar el deteriorament de la imatge dels principals líders conservadors, pot venir bé, políticament, a tothom: en primer lloc, als mateixos polítics populars honrats que, tot aplicant la pressumpció d'innocència, també en deuen d'haver, a banda que generalitzar és molt lleig; en segon lloc, a la democràcia en general, ja que -cada vegada hi ha molta més gent que ho té clar- l'estructura piramidal dels partits polítics i les llistes tancades són una rèmora per a l'escassa qualitat democràtica d'aquesta segona restauració partidista de la Història d'Espanya (la primera, la del cop d'estat de Martínez Campos a Sagunt, tot imposant Alfons XII al 1874, va ser la del caciquisme pur i dur) i, en tercer lloc i per acabar, pot venir bé a la sempre subvencionada premsa privada espanyola en general -ja que la pública continua sent manipulada, malgrat tot-, perquè si alguna cosa li falta a la -encara- jove democràcia espanyola és un poc de transparència per part de tothom.

A Vila-real, per exemple, durant les passades Eleccions Municipals de 2007, el BLOC va demanar tres préstecs personals de 6.000 euros cadascun -no sé si ho ha contat, públicament, Maria Gràcia Molés- per portar endavant una austera, quan no miserable -econòmicament parlant- campanya electoral on, com sempre, va haver-hi una macrodiferència pressupostària entre allò que invertiren, gastaren o malbarataren els dos partits grans (P.P. i P.S.O.E.) i el que féren els partits menuts i/o els deixaren fer.

A Maria Gràcia Molés se l'ha pot acusar de moltes coses, potser amb raó, però entre moltes altres virtuts sempre ha conreat la de l'honestedat i l'honradesa, cosa que puc afirmar -sense por a equivocar-me- perquè ens coneixem de fa molts anys... És per això, que no estaria gens malament que, alguna dia, els senyors José Benlloch (PSOE) i Juan José Rubert (PP) -als que també conec, personalment, però menys- ens contaren amb quants diners comptaven en la passada campanya electoral, d'on els van treure i com els van invertir. Mentrestant, la festa -la infinity party?- continua, però la vida (política), en democràcia, sempre és efímera malgrat els cinturons d'emergència...
=================================================================

NOU D'OCTUBRE DE BIGOTS...

Els actes del 9 d'octubre d'aquest Annus Horribilis Populusquorum -perdona, Merxe, però éstà en llatí gürtelià- que, precisament, comencen aquesta vesprada de dijous a València Cap-i-Casal venen marcats per una qüestió de bigots (o de bigotis, com diuen més al nord ...on tampoc lliguen els gossos amb llonganisses però, almenys, entre millet-i-bitllet poden gaudir d'un ample ventall partidista -si més no, ideològic- que propicia l'ètica que sol acompanyar el pluralisme democràtic): sí, l'anomenada trama valenciana del cas Gürtel de la que han opinat i escrit tots els mitjans de comunicació durant les últimes setmanes i que s'ha intensificat, darrerament, per alçar-se el secret del sumari dels informes policials.

De moment, malgrat la pressumpció d'innocència de tothom, ja ningú podrà evitar que tot el País Valencià, la comunitat autònoma valenciana i tot el territori de l'antic Regne de València s'òmpliga de comentaris de bigots fins la mateixa senyera...



La cúpula dirigent del PP està sent víctima del seu lent sistema judicial, propiciat, als darrers anys democràtics (en dictadura, per definició, mai hi ha hagut separació de poders!), juntament amb el Partit Socialista. La primera víctima de la lentitud judicial és, sens dubte, Don Carlos Fabra Carreras -president de la Diputació de Castelló-, ja que, d'haver estat jutjat de tot allò que se l'imputa, a hores d'ara ja tindria clar el seu futur personal, com a polític i com ciutadà... perquè els vots, en principi, només són útils per seguir en el poder executiu, influir amb més o menys força en el legislatiu, però mai per controlar el judicial o absoldre d'imputacions penals... La segona víctima, indubtablement, és el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Don Francisco Camps Ortiz ja que, en democràcia, no se pot entendre com hi ha un "jutge amic" en territori valencià i, en canvi, s'espera un "jutge enemic" en territori castellà o espanyol...

De tota manera, una cosa és regalar, una altra rebre regals i, per últim, una tercera i més mal vista pel poble pla -el populatxo que dubta de l'aplicació de la separació de poders de Monstesquieu a molts règims democràtics occidentals- és auto-regalar-se amb diners públics, és a dir, contractar, per exemple, una obra de cost 5 pel doble, és a dir, 10 i després repartir-se 2,5 amb l'empresari encarregat, públicament i amb diners públics, de fer la malifeta... De polítics que fan aquestes coses, evidentment, no només n'hi ha al Partit Popular, sinó també a tots els partits importants i menys importants que toquen poder i diners... però com tots els polítics no són iguals (la majoria són honrats, evidentment), s'han d'aclararir les coses políticament i judicial quan més prompte millor.

Per tant, seria molt bo per a la salut democràtica dels valencians -i dels espanyols en general- establir per llei que tots els polítics imputats, per causes derivades del càrrec que ocupen o no, estiguen obligats a dimitir fins l'execució d'una sentència esculpatòria... El més paregut, en democràcia, al caciquisme, no és solament la "compra" de vots mitjançant "entrepans", grans "events" o grans "obres"... és, sobretot, l'obcecació malaltissa de molts polítics repetidors per romandre, patèticament, al silló dels flaixos, les lloances interessades i les crítiques gratuïtes.



Tirar balons fora és una acció que també practiquen els pallasos i els malabaristes de tots els circs del món on, precisament, mai s'ha vist créixer els enans perquè són persones que xafen terra (amb tots els respectes pels baixets de cos, però amb altitud de mires).
============================================================================

CREDIBILITAT I CONFIANÇA

La credibilitat de moltes institucions polítiques, tècniques i socials en general està sota mínims perquè, darrerament, s'està manipulant l'opinió pública des de tots els punts cardinals. Un règim democràtic ha de tenir com a primer objectiu generar confiança entre la ciutadania amb polítiques de comunicació transparents, plurals i étiques.

Si l'Organización Mèdica Col·legial (OMC) i, fins i tot, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, van reconéixer el cap de setmana passat que s'ha fet un gra massa sobre la grip A perquè «la percepció social no se correspon amb el seu nivell real d'impacte, inferior en quant a defuncions al de la grip comuna o estacional i, per suposat, al d'altres malalties...», no estaria de més que també demanaren disculpes, públicament, tots aquells que han vingut exagerant la realitat en qualsevol sentit als darrers anys.

Premsa i mitjans de comunicació que confonen les notícies amb el partidisme, l'esport amb el futbol i el futbol amb el Real Madrid... polítics que confonen la defensa d'uns ideals col·lectius amb l'enriquiment personal... empresaris liberals partidaris de no pagar impostos a l'estat, però sí de rebre subvencions quan venen mal dades... i, sobre tot, governants que hipotequen la llibertat i l'interés general dels ciutadans amb les seues misèries personals i/o de partit...

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps "El Elegante" -abans Francesc I, el Valencianíssim-, sense anar més lluny, té guardades a les hemeroteques certes perles que, a banda del cas Gürtel i altres històries obscures (per no aclarides), requereixen si no una disculpa, com a mínim una explicació davant les Corts Valencianes:

- (Després de guanyar les Eleccions Autonòmiques de 2003) Vamos a vivir los mejores años de nuestra historia... Tenemos todas las opciones y todos los instrumentos para hacer posible, no sólo de 2004, sino de los futuros, años excepcionales para la realidad de la Comunidad Valenciana y conseguir que sea referente en España y una región europea también de prosperidad y de proyección evidente.

- (Abans de guanyar les Eleccions autonòmiques de 2007) Si gano las elecciones, conduciré a la Comunitat hacia el pleno empleo y crearé 120.000 nuevos puestos de trabajo para jóvenes en la Comunitat Valenciana.



Per cert, els ciutadans de Vila-real encara esperem que el portaveu municipal popular, Ignasi Clausell, reconega que va ser una exageració personal i/o partidista afirmar que enguany no pujarien els impostos municipals: els vila-realencs no necessitem una llicenciatura en Ciències Exactes per saber que col·locant com a minuend el que hem pagat enguany al 2009 i com a subtrahend el que vam pagar al 2008, es pot comprovar no solament que enguany tots hem pagat molt més pel que ens dóna la resta o diferència, sinó que multiplicant aquesta quantitat per 100 i dividint-la pel subtrahend (el que vam pagar l'any passat) estem fent una regla de tres que ens donarà, en percentatge, l'increment de la contribució municipal que en el meu cas personal arriba al 10,5% i que, en molts altres casos, no solament es superior sino que ultrapassa el 15%...

Però, com rectificar és de savis, s'està perdent la confiança, cada vegada hi ha més imputats amb fiança i tot això genera, com a mínim, frustració i desesperança...

==============================================================================