Una de les grans produccions de TV3 per a aquesta temporada és l'adaptació a televisió de la novel·la Les veus del Pamano de l'escriptor Jaume Cabré que, a més, ha estat un entranyable professor per molts vila-realencs als anys iniciàtics d'adoslescència, consciència nacional i lingüística, transició i democràcia (sí, a la Televisió de Catalunya que, encara, podem veure a les comarques de Castelló... fins el dia que Camps acabe de posar portes als camps audiovisuals en la nostra llengua, malgrat que, ara mateix, qualsevol televisió del món pot visionar-se per internet: TV3 en directe a qualsevol hora del dia).
Es tracta d'una minisèrie ambientada a la vall d'Àssua, de dos capítols de 90 minuts, que explica la història del mestre d'escola Oriol Fontelles quan, després de la Guerra Civil, es trasllada a viure a un petit poble del Pirineu català amb la seua dona, embarassada.
Crònica d'uns anys amargs, la trama es desenvolupa al voltant de la troballa d'un diari que recull una història d'amor, por i engany. Les veus del Pamano, d'ençà de la seua publicació al gener del 2004, ha esdevingut una de les novel·les en català més llegides, recomanades, difoses i traduïdes (de moment a set llengües) dels darrers anys, amb un èxit indiscutible a la Fira de Frankfurt.
Ara tenim la possibilitat, dilluns i dimarts de la setmana següent (16 i 17 de novembre), de visionar-la a l'única televisió del món en la nostra llengua, és a dir, l'única que emet durant les 24 hores del dia, únicament, en la llengua de catalans, valencians i balears, l´única que ha estat perseguida pel PSOE (recordeu Barrionuevo?, és clar, a Catalunya hi havia hegemonia política de CIU) i pel PP (recordeu Camps?, és clar, els catalans hi eren governats per un tripartit... diran les veus del pamano valencià als cronistes que narren aquest present, encara, de censures, dubtes i renúncies), l'única que emet ací, a l'autonomia del costat, però, sembla -o volen que parega- un canal de televisió estrany, per a mestres, professors, nacionalistes i gent rara en general... perquè allò més normal, i bla, bla, bla, el castellano se podria poner en peligro i tot allò encara...
...................................................................................