Des que el senyor ministre del ram -sí, el germà del Gabilondo de Cuatro- va llançar el globus sonda, tothom es fa la mateixa pregunta: escolaritat obligatòria fins als 18 anys? Però, potser, molt pocs es fan la següent, per a què?
- Per a reduir les escandaloses taxes d'atur (encara que els joves, actualment, són carn d'atur no comptabilitzat per no remunerat, de treball sense contracte i, per tant, de remuneració molt inferior al salari mínim interprofessional: el que no conega cap jove menor de 30 anys en aquesta situació és que no ix mai de casa o que, per sort, no en té cap pul·lulant per casa)?
- Per acabar de col·lapsar el sistema educatiu (des de 1990, quan se decidí allargar l'escolariat obligatòria mitjançant la LOGSE, mai s'ha aconseguit -fins ara- encabir tot l'alumnat en aules tradicionals o de parets de formigó, sinó en -no vull dir camps de concentració perquè sona molt malament- espais urbans perifèrics molt airejats i dotats d'excepcionals aules prefabricades que, després de molts anys, han deixat de ser efímeres per esdevindre barracó o habitacle definitiu per més d'una generació d'escolars, almenys a Vila-real -ciutat natal del conseller valencià del ram-, a la comarca de La Plana, al País Valencià i a bona part de la geografia peninsular i Balear... ja que mai he tingut el plaer de visitar les Canàries)?
- Per acabar amb l'actual ensenyament comprensiu (amb l'educació va acabar la LOGSE! -deien els professors tradicionals a finals de la dècada anterior... i, ara, pensem que, potser, amb tota la raó) i implantar, definitivament, la LLei de Guarderia i Retenció de Joves Que Tan Molesten als Pares al Carrer i al Corral (les sigles de la qual vénen a ser aquestes: LEGIREJOQUETAMOPACACO)?
La majoria de mortals, pares i professors -més professors que pares en exercici-, pensem que no ho saben ni ells. Una cosa és l'excusa europea per harmonitzar els sistemes educatius (Pla Bolonya, per exemple) i una altra la manca d'un pacte per l'Ensenyament (no entre PP i PSOE només!) i la vergonya que comporta certa pressió sobre el professorat i els centres educatius per implantar tal o qual ideari polític (Epc en anglès?), tal o qual mesura populista i, per desgràcia, sempre consistent en augmentar les hores de permanència de l'alumant, però a cost econòmic zero i sense cap augment de la qualitat de la formació de l'alumnat, ni dels mitjans, ni del prestigi professional que es mereix el dòcil -almenys el valencià!- i sofert professorat actual (Pla Èxit o Pla Fracàs?).
La quantitat, la qualitat, els pressupostos educatius, les infrastructures, la col·laboració dels pares, de les institucions públiques, dels mitjans de comunicació, de la societat en general... el que passa dins d'un aula (prefabricada o tradicional) no hauria de ser el reflex del que passa al carrer, sinó del que tots voldríem que passara al carrer(educació, sociabilització, neteja, llibertat, civisme, alegria, seguretat, cultura...). Aquesta frase en negreta, en principi, és meua, però igual és fruit d'una lectura oblidada o d'un plagi subconscient, però -modèstia a part- pense que m'ha quedat bé... (si ho llegira Don Olimpio o la madre Aurora!). ==============================================
Dimarts, dia 8 de setembre -Diada de les marededéus trobades- començarà el curs escolar als centres de Pàrvuls i Primària valencians amb la pandèmia dels barracons (a Vila-real, fins i tot hi haurà alumnes "escolaritzats" a l'antic "Cervantes": un centre del temps de la República que, pressumptament, amenaçava enrunar-se el curs passat i que, ara mateix, com per art de màgia està en perfectes condicions temporals -segons Conselleria d'Educació- perquè a partir de l'any nou els alumnes seran traslladats a uns barracons que, ara per ara, no s'han pogut instal·lar) i la patologia de la grip econòmica contagiada pels atovons, l'aturada de la construcció i l'esclat de la bombolla immobiliària.
Si no passa res, que no passarà -perquè la terra valenciana és la terra de la llum, el color i l'immobilisme-, la tercera setmana de setembre, concretament el dia 15, començaran les classes a Secundària amb la pandèmia dels barracons, el càncer del fracàs escolar en E.S.O. i els efectes col·laterals de la síndrome anglosaxona de l'Educació per a la Ciutadania impartida per professorat d'importació, és a dir, alié a les plantilles clàssiques i als claustres de professors com els havíem entés fins ara.
I què fem amb la grip nova? Què hem de fer? -dic jo-, deixar-la córrer... Tinc un amic metge que ve explicant-me, tot l'estiu, l'elevat índex de mortalitat que causa, normalment, la grip comuna cada hivern entre la població de risc, és a dir, els que tenen problemes greus de salut i els més desfavorits o pitjor alimentats. Per tant, la "grip A" o "nova", ara per ara, només té un increment mediàtic, que no de mortalitat, superior a les anteriors (OBSERVEU EL GRÀFIC QUE IL·LUSTRA AQUEST COMENTARI).
En principi no n'hi ha vacuna i, personalment, som molts els professors que ens negarem a rebre-la quan arribe... encara que Don Alejandro Font de Mora Turón, Conseller d'Educació -que, segons les males llengües, es compra els trages al Corte Inglés de Castelló-, se l'administre per a guanyar vots o, fins i tot, per a donar exemple!
Us deixe, a continuació, un article de PÚBLICO d'ahir dissabte que pot obrir-vos els ulls al repecte. :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
GRIPE DE FICCIÓN: ANÁLISIS, Juan Gérvas Aunque parezca increíble, la política seguida por la Organización Mundial de la Salud, el Gobierno y las consejerías de Sanidad de España sugiere ignorancia, irresponsabilidad, maldad y/o malicia. Así:
1) El nombre, gripe A, que desvía la atención de su origen, los cerdos de EEUU (no México). Es gripe porcina.
2) La confusión continua entre contagiosidad y gravedad. Es una gripe más suave que la gripe estacional. Al relatar “en directo” cada muerte por gripe A se olvida que en España llegan a morir cada día más personas de gripe estacional que en este medio año de gripe A. Además, tenemos la experiencia del invierno austral, que confirma la benignidad de la gripe A.
3) Las continuas insinuaciones de “olas” de contagio, de “posibles mutaciones”, de “creciente agresividad”, en contra de los datos históricos de las pandemias gripales desde 1510 a la actualidad. Organizar los servicios con esas insinuaciones es como preparar mañana la Tierra por si nos invade Marte. Se están empleando ingentes recursos que se detraen de la atención de pacientes sin gripe A. Es una imprudencia, cuando menos.
4) El uso de porcentajes, que ponen la amenaza de muerte por gripe A en la nuca de jóvenes, niños, embarazadas y obesos, cuando en realidad la mortalidad en estos grupos será menor (en cifras absolutas) que en la gripe de todos los años.
5) Se promociona el diagnóstico rápido, el tratamiento antiviral, la vacuna y la mascarilla sin hablar de su escasa eficacia y de sus efectos adversos. La vacunación contra una versión previa de esta gripe A, gripe porcina de EEUU, en 1976, desencadenó tal epidemia de afectación neurológica que hubo que parar la campaña (fue peor el remedio que la enfermedad).
6) El olvido del poder de la atención clínica y de los antibióticos para atender a los pacientes con complicaciones.
7) El desarrollo e implantación de protocolos de aislamiento y separación de enfermos, sin fundamento científico.
8) El olvido de los marginados, hacinados, desnutridos y pobres, cuando ya sabemos que son los verdaderos “grupos de riesgo”.
*MÉDICO DE FAMILIA Y PROFESOR DE SALUD PÚBLICA EN LA U.A.M. ==============================================================
Des de 1990, data d'aprovació de la L.O.G.S.E. (Ley de Ordenación General del Sistema Educativo), els governants estatals i autonòmics no paren d'embolicar la troca. En primer lloc, s'allarga l'ensenyament obligatori fins els 16 anys sense una Llei de Finançament que assegure un miserable pupitre, una senzilla cadira i una clàssica aula (de totxos i formigó, com les hem conegudes sempre) per tot l'alumnat. Després, durant el mandat popular, seguint la moda dels canvis es va aprovar, sense cpa tipus de consens amb la resta de forces polítiques i sindicals, la L.O.D.E. (Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación). Els socialistes van seguir la moda, finalment, aprovant l'acutal L.O.E. (Ley Orgánica de Educación)... però de forment, en metàl·lic, ni un gra.
Actualment, l'estat espanyol ja sabeu que és lider en fracàs escolar, en atur i en moltes coses que no prediuen res de bo. Però és, precisament, en territori valencià on trenquem tots els rècords dels despropòsits, situant-nos per damunt de la mitjana en fracàs escolar, desconeixement del valencià (dins del territori lingüístic de parla catalana) i llengües estrangeres, atur i barracons o aules prefabricades (la gàbia, encara que s'embolique de seda, gàbia se queda). Per què? Sobretot, perquè molt de bla, bla, bla, amb el foment de les llengües estrangers com ara l'anglés, el xinés i l'esperanto, però únicament s'introdueixen reformes de "cost zero" (zero-sapatero, zero-rajoyero... zero-campero).
Al capdavall, segueixen rebaixant els nivells mínims, l'autoestima del professorat, degradant la condició d'estudiant i el valor de l'esforç i l'estudi per dur la societat endavant.
De tota manera, això no serà res si seguim sent la primera potència mundial en balafiament de diners públics i privats en esdeveniments ("events"?), fitxatges futbolístics i pa-circ-i-entrepans pel meninfotisme ciutadà. Si encara no teniu un títol de batxillerat, aprofiteu les rebaixes de l'estiu: Virgen Santa, Virgen Pura, que me regalen el aprobado en cualquier assignatura...
Aquest diccionari "de pega", no pedagògic, és una broma més de les que circulen per Internet. Me l'acaba d'enviar un jove llicenciat que em comenta -per correu electrònic- que, amb aquesta espècie de Diccionari educatiu LOGSE-LODE-LOE / VALENCIÀ, per fi ha pogut comprendre moltes de les problemàtiques de l'ensenyament en l'actualitat. A l'autor, senyor Anònim, moltes gràcies per ajudar-nos als ensenyants a poder afrontar el mal temps, amb bona cara:
ADAPTACIÓ CURRICULAR.- Donar llibres de Primària als alumnes de Secundària.
ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA.- Donar llibres de Primària als alumnes de Secundària, però un de diferent a cada alumne.
ALUMNE A QUI EL PROFESSORAT NO HA SABUT MOTIVAR.- Gandul, mal estudiant.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.- Dedicar més temps als alumnes que no serveixen per / no volen estudiar que als bons estudiants.
AVALUACIÓ INICIAL.- Test de principi de curs que serveix perquè el professor constate que els alumnes no saben res.
AVALUACIÓ FORMATIVA.- Exàmens parcials.
AVALUACIÓ SUMATIVA.- Exàmens finals.
COMPETÈNCIA SOCIAL.- Es diu que un alumne té "competència social" quan sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.- Saber fer la "O" amb un canut.
CONSTRUCTIVISTES.- Secta fanàtica (i perillosa) que afirma que els xiquets i els adolescents aprenen les coses a soles. També propugna que el mestre o professor, mentrestant, es dedique només a l'observació del que passa al seu voltant.
CRITERIS D'AVALUACIÓ.- Llistat de les coses que puntuen per a la nota.
CRÈDIT.- Fragment d'assignatura que dura 30 hores.
CRÈDIT VARIABLE.- Assignatura "maria".
CRÈDIT DE SÍNTESI.- 30 hores de dula, pasturant. La síntesi del descrèdit del Sistema Educatiu.
CURRÍCULUM.- Programa. Pla d'estudis, perquè així, en llatí, queda més guai.
NIVELL EDUCATIU.- Curs.
UNITAT DIDÀCTICA.- Lliçó, tema.
ACTIVITAT D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.- Exercici.
DIVERSITAT.- Conjunt d'alumnes complidors, sobrats, justets i/o ganduls. També s'hi inclouen els superdotats i els predelinqüents.
EIXOS TRANSVERSALS.- Intentar que els alumnes no es droguen, no atropellen les iaies amb la moto i no tinguen relacions sexuals sense preservatiu.
ESCOLA INCLUSIVA.- Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac (la intenció és que les podrides es tornen sanes, però el resultat sol ser, quasi sempre, el contrari, és a dir que moltes pomes sanes, acaben podrint-se).
ESTABLIR UNA RELACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.- Fer classe.
GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.- Cartrolina tamany DIN A-3 que serveix per a decorar l'habitació.
MEDIACIÓ.- Intentar que un alumne li torne a l'altre l'mp3 que li ha mangat.
PEDAGOGIA.- Bruixeria disfressada de medicina. Pseudociència tan ignorant que ignora la seva pròpia ignorància.
POLIVALÈNCIA CURRICULAR.- Fenomen que es dóna quan un professor de Física dóna classe de Socials.
POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.- Fer que s'asseguen a la cadira i que callen.
PRIMÀRIA.- Part de l'antiga EGB. Segons l'edat: de 1r a 6è d'EGB, però segons el nivell actual: de 1r a 3r d'EGB.
ESO.- 6é, 7é i 8é d'EGB, però molt més fàcil.
BATXILLERAT.- 1r. i 2on. BUP, però infinitament més fàcil.
1r de CARRERA.- 3r de BUP i COU en un sol any. Es fa a la universitat.
CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ.- 1r grau d'FP, però dos anys massa tard.
PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL.- Refugium pecatorum (refugi dels pecadors). Llar d'infants per a adolescents en edat laboral. Pàrking.
PRÀCTICA REFLEXIVA.- Preparar les classes abans de fer-les.
PROJECTE CURRICULAR.- Armari molt gros amb molts papers que se sol obrir un cop a l'any, normalment quan ve l'inspector.
PROFESSOR AMB COMPETÈNCIA CURRICULAR.- Professor que sap molt i que explica bé.
RELACIONS POSITIVES A L'AULA.- Comptar fins a 10 i respirar fons per reprimir les ganes d'insultar un alumne.
SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT.- No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra.
(NOVES) TECNOLOGIES.- Informàtica.
TIC.- Informàtica (quan ja t'has cansat de dir "Noves Tecnologies").
TAC.- Informàtica aplicada a la salut (quan ja t'ha entrat un TIC com a conseqüència de donar classse).
DERIVAR AL MERCAT LABORAL.- Donar de baixa els alumnes d'ESO que van a classe, només, a escalfar la cadira i donar-ne pel sac, el dia del seu 16é. aniversari.
DIGNIFICAR EL PAPER DEL PROFESSORAT.- Encarregar-los, per part de l'Administració, tasques d'administratiu, psicòleg, metge, advocat, etc. a canvi d'un augment constant del salari anual del 2% sense tenir en compte l'I.P.C., llevat dels anys de crisi quan se procurarà seguir mantenint la tradició (dels darrers 15 anys) de fer-los perdre poder adquisitiu.
Avui, mentre Fermí -el meu xòfer particular- em portava amb la limousine des de l'Institut d'Ensenyament Secundari, on done classes més que res per realitzar-me ja que em sobren els diners per tots els costats, fins la mansió on habite, he fullejat, com sempre, els diaris El Mundo, La Razón i ABC (els que més m'agraden, després de Mediterráneo El Periódico de Castellón) mentre escoltava l'amic Federico... Fins ací, res de nou.
Però, quasi arribant a casa, he sabut, per fi!, i per primera vegada en la meua vida, el sou que me paguen per impartir classes als alumnes d'E.S.O. i Batxillerat... Una delícia de treball on, que conste, no ens importaria pagar per acudir cada dia als que, com jo mateix, ho fem només per realitzar-nos, ja que la cartera de valors, les inversions i altres activitats financeres que ens acaben d'ocupar durant l'extens temps lliure de què disposem -moltes hores diàries més set o vuit mesos de vacances- ens les porta, directament, l'assessor personal.
La veritat és que mai m'havia preocupat pel sou com a docent... Però, hi ha un però...
Segons la periodista de El Mundo que ens informa des de València usant com a font (de mora?) d'informació la Conselleria d'Educació, resulta que cobrem una nòmina que, a ulls dels meus amics del PP, està molt bé:
I segons el revolucionari del meu xòfer, un home de classe baixa que sempre està renegant contra tots els governs perquè consulta la informació del sindicat majoritari, l'STE (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament), resulta que cobrem una misèria:
Com quedem? Jo, de fet, ja he quedat amb Rafa per fer la partida de tennis, amb Sergio per anar al golf aquest cap de setmana i amb Fernando per donar unes voltes pel circuit al pont de la Puríssima, o sea...
Avui arriba el Correllengua a Vila-real en l'any Jaume I, el nostre pare polític (creà el Regne de València i fundà Vila-real), legislatiu (ens atorgà uns Furs propis i un Dret Civil Valencià que ens arrabassà Felip V de Borbó amb els Decrets de Nova Planta), lingüístic (ens aportà la llengua catalana, la seua llengua materna de Montpeller, de Salses a Guardamar de Segura, de Fraga a Mahó)...
Són coses que no hauria d'oblidar la ciutadania valenciana quan ja no som ni autonomia històrica, ni territoris forals, ni hem recuperat part del Dret Civil (l'acord de les Corts Valencianes de recuperar la separació de béns a les unions matrimonials està recorregut judicialment pel Govern Central de Madrid), ni parlem majoritàriament la nostra llengua pròpia, el valencià, el català de tots...
A falta d'una autèntica assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC), és a dir, on els alumnes valencians aprenguen en les dues llengües oficials (valencià/castellà) d'on venim (antecedents històrics de la nostra comunitat autònoma), on som (que és la democràcia, els drets dels ciutadans al segle XXI, etc.) i on anem (objectius ètics de les persones humanes en un món globalitzat, multiètnic i multicultural...), la saviesa del carrer està fent circular aquest dies un còmic a tall de sainet que, de segur, us agradarà (no sé si és del Jueves o del Peti qui Peti, però la imaginació sempre supera la prepotència del poder).
...Per cert, ens veiem al Correllengua, a les 19,30 h. al Casal Jaume I de Vila-real.
En el dia d'avui, captiu i desarmat el professorat... No, tampoc és això, però la guerra que s'havia armat amb la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania, just el dia en què han arribat els alumnes d'ESO i Batxillerat a les aules (prefabricades o no), sembla que ha minvat a les darreres hores.
La Conselleria d'Educació, mitjançant una Resolució d'1 de setembre publicada al D.O.C.V. (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana) nº5.849 d'avui dilluns, dia 15 de setembre, ha decidit que els professors responsables d'impartir la matèria, és a dir, els de Filosofia o els de Ciències Socials (la veritat és que m'he passat un estiu molt divertit al respecte perquè ja sabia, des de juny, que, al meu institut, el mort li anava a caure al Departament de Filosofia) puguen, o no, fer-se acompanyar d'un professor d'anglés, així com avaluar els alumnes amb qualsevulla de les dues llengues oficials (valencià o castellà) a més de l'Anglés.
Com quasi sempre, un curt viatge amb unes pesades alforges on l'ase de càrrega, com també sol ser habitual, ha estat el professorat en general, avessat a patir els canvis d'humor dels comissaris polítics que controlen l'ensenyament, canvis de criteri entre els legisladors que tant canvien la normativa als darrers anys, canvis de govern que comporten (necessàriament?) canvis en el sistema educatiu (LOGSE-LODE-LOE.. ¿la pròxima la JOE?),però, sobretot, l'immobilisme financer d'Ajuntaments, Generalitat i Govern Central per acabar, d'una vegada per totes, amb el fracàs escolar, els barracons i els ínfims nivells lingüístics en valencià, castellà, anglés i qualsevol llengua de l'aldea global.
La polèmica sobre l'Educació per la ciutadania continuarà, de segur, ja que, llengües vehiculars al marge, cap proposta consistent en imposar l'ideari concret de cap partit polític pot arribar a bon port. I, per desgràcia, vivim un temps on sembla que PP i PSOE només poden arribar al consens quan arriben al mateix punt del currículum: Espanya, una lengua (el castellà), una cultura (la castellana), un imperio (el britànic?)...
De moment, però, el Conseller Alejandro Font de Mora, al contrari que Donald Sutherland -el protagonista de Johnny cogió su fusil-, ha decidit soterrar el fusell... Per reempendre el camí artístic i antibelicista de Dalton Trumbo (guionista i director de la famosa i trista película) o n'estarà preparant una de l'Oest?
RESOLUCIÓ D'1 DE SETEMBRE DEL 2008, DEL DIRECTOR GENERAL D'ORDENACIÓ I CENTRES DOCENTS I DEL DIRECTOR GENERAL DE PERSONAL, PER LA QUE S'ESTABLIXEN ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES, DIDÀCTIQUES I ORGANITZATIVES PER A LA IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA EN COMPLIMENT DE LES INTERLOCUTÒRIES DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
Com a conseqüència de les interlocutòries dictades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 23 i 28 de juliol del 2008, respecte de l'Orde de 10 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la que s'establixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en Educació Secundària Obligatòria (DOCV número 5782, d'11 de juny de 2008), la secretària Autonòmica d'Educació va dictar la instrucció de 30 de juliol de 2008.
Atés que, fins que no es dicte sentència ferma o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana revise les seues interlocutòries, els alumnes que hagen sol·licitat l'opció B hauran de cursar l'opció A, procedix dictar una instrucció específica amb la finalitat d'establir orientacions metodològiques, didàctiques i organitzatives per a l'atenció a l'alumnat que curse en 2n de l'ESO la mencionada matèria.
Per això, en virtut de les competències que ens atribuïx el Decret 118/2007, de 27 de juliol, del Consell, pel que s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Educació; així com per l'Orde de 29 de febrer de 2008, de la Conselleria d'Educació, de Desplegament Del Reglament Orgànic i Funcional del dit departament,
RESOLEM
Ú.
De conformitat amb l'article 3.1 de l'Orde de 10 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la que s'establixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en Educació Secundària Obligatòria, la matèria s'impartirà en anglés segons el currículum establit en l'annex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel que s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana.
Dos.
El professor o professora que tinga atribuïda la docència de la matèria podrà comptar amb la presència simultània en l'aula del professorat especialista en llengua anglesa. En este cas, correspondrà a este últim vehicular la impartició de la matèria, d'acord amb les orientacions de qui tinga atribuïda la docència de la mateixa i de conformitat amb la programació didàctica elaborada pel departament didàctic corresponent.
Tres.
Per a l'adequada atenció a l'alumnat, tant el professor responsable com el de suport es coordinaran setmanalment en relació als següents aspectes de la programació didàctica: a) La distribució temporal dels continguts curriculars. b) Els procediments i instruments previs per a avaluar l'aprenentatge de l'alumnat i seguir la seua progressió. c) Els materials i recursos didàctics que es vagen a utilitzar, inclosos els materials curriculars per a ús de l'alumnat. d) L'adequació dels objectius, continguts i criteris d'avaluació a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Quatre.
Els criteris d'avaluació de la matèria, als que fa referència l'article 9.3 del Decret 112/2007, seran el referent fonamental per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius, adequant-se a les característiques individuals i a les circumstàncies personals de cada alumne o alumna. Les proves escrites que, si és el cas, es realitzen per a avaluar el progrés en l'aprenentatge de l'alumnat, podran efectuar-se indistintament en castellà, valencià o anglés.
Cinc.
De conformitat amb el que disposa l'article 3.5 de l'Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOCV núm. 5.665, de 21.12.07), el professor o professora que tinga atribuïda la docència de la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans decidirà sobre les qualificacions d'acord amb el que disposa el punt 3 de l'article 2 de la mencionada orde.
València, 1 de setembre de 2008
Francisco Baila Herrera, Director general d'Ordenació i Centres Docents David Barelles Adsuara, Director general de Personal
Avui comencen les classes, almenys a Vila-real, als centres d'Infantil i Primària, mentre que els instituts obriran les portes als alumnes d'ESO i Batxillerat a la setmana que ve. Parafrasejant Malthus, mentre la població escolar creix en progressió geomètrica, les infrastructures educatives només augmenten en progressió artimètica des de fa... molts, massa anys, tants que el Partit Popular ja no pot culpar al PSOE d'haver fet aquella nefasta LOGSE sense una Llei de Finançament sota el braç. Per tant, tots els anys a l'arribar setembre solen saltar als titulars de premsa les greus mancances educatives que estem patint els ciutadans (pares/mares, fills/filles en edat d'estudiar), sobretot els valencians, ja que vivim a la millor terra del món, on hi ha la millor educació, la millor sanitat, l'autonomia més endeutada, la millor classe política, la més mentidera, la que malbarata més diners públics en obres faraòniques i la que la gent més se la creu: potser, per això, tornen a explicar, reiteradament, en arribar setembre, que el curs comença amb normalitat... Amb la normalitat de les mancances: manca d'aules, de professorat i proliferació de barracons versus aules prefabricades (que és el mateix) i cada any, major nombre de col·legis concertats... L'ensenyament que hauria de preocupar la ciutadania i la classe política és el públic, però -com som partidaris de les llibertats- qui vullga dur els fills a la privada que se la pague (el cost és d'una mitjana de més de 2.000 euros mensuals en Primària), perquè això de la concertada és com el gos de l'hortolà (que ni menja, ni deixa menjar) o el llimb (és a dir, ni carn, ni peix) i darrerament s'està confonent l'opinió pública ja que tots parlen de la concertada (molt abundant) com si fos la privada (més minoritària perquè suposa això, 2 o 3 mil euros mensuals per alumne)i d'això res. Damunt, els pares immigrants tenen molts problemes a l'hora de matricular els fills als centres concertats, és a dir, finançats amb fons públics i, per tant, amb l'obligació de cumplir una normativa igual o semblant a la dels públics i que, fins ara, els que més pels que menys, venen saltant-se a la torera, com venen a confirmar les dades de matriculació d'immigrants en centres públics (quasi el 100 %) i en centres concertats (quantitats anecdòtiques). De tota manera, mentre queden diners per a les Amèriques Cups, la Fòrmula 1, les Ciutats de les Indecències i per subvencionar el pa i el circ que dona majories absolutes (festes, bous, carnets de futbol i tot el balafiament que fan els municipis, d'esquerres i de dretes, malauradament), la construcció de centres educatius continuarà el ritme pausat dels darrers anys. Crítiques a banda, avuí les notícies de Canal 9 confirmaran, una vegada més -i la majoria de valencians ens ho creurem!- que tenim la millor educació del món...
