Des que el senyor ministre del ram -sí, el germà del Gabilondo de Cuatro- va llançar el globus sonda, tothom es fa la mateixa pregunta: escolaritat obligatòria fins als 18 anys? Però, potser, molt pocs es fan la següent, per a què?
- Per a reduir les escandaloses taxes d'atur (encara que els joves, actualment, són carn d'atur no comptabilitzat per no remunerat, de treball sense contracte i, per tant, de remuneració molt inferior al salari mínim interprofessional: el que no conega cap jove menor de 30 anys en aquesta situació és que no ix mai de casa o que, per sort, no en té cap pul·lulant per casa)?
- Per acabar de col·lapsar el sistema educatiu (des de 1990, quan se decidí allargar l'escolariat obligatòria mitjançant la LOGSE, mai s'ha aconseguit -fins ara- encabir tot l'alumnat en aules tradicionals o de parets de formigó, sinó en -no vull dir camps de concentració perquè sona molt malament- espais urbans perifèrics molt airejats i dotats d'excepcionals aules prefabricades que, després de molts anys, han deixat de ser efímeres per esdevindre barracó o habitacle definitiu per més d'una generació d'escolars, almenys a Vila-real -ciutat natal del conseller valencià del ram-, a la comarca de La Plana, al País Valencià i a bona part de la geografia peninsular i Balear... ja que mai he tingut el plaer de visitar les Canàries)?
- Per acabar amb l'actual ensenyament comprensiu (amb l'educació va acabar la LOGSE! -deien els professors tradicionals a finals de la dècada anterior... i, ara, pensem que, potser, amb tota la raó) i implantar, definitivament, la LLei de Guarderia i Retenció de Joves Que Tan Molesten als Pares al Carrer i al Corral (les sigles de la qual vénen a ser aquestes: LEGIREJOQUETAMOPACACO)?
La majoria de mortals, pares i professors -més professors que pares en exercici-, pensem que no ho saben ni ells. Una cosa és l'excusa europea per harmonitzar els sistemes educatius (Pla Bolonya, per exemple) i una altra la manca d'un pacte per l'Ensenyament (no entre PP i PSOE només!) i la vergonya que comporta certa pressió sobre el professorat i els centres educatius per implantar tal o qual ideari polític (Epc en anglès?), tal o qual mesura populista i, per desgràcia, sempre consistent en augmentar les hores de permanència de l'alumant, però a cost econòmic zero i sense cap augment de la qualitat de la formació de l'alumnat, ni dels mitjans, ni del prestigi professional que es mereix el dòcil -almenys el valencià!- i sofert professorat actual (Pla Èxit o Pla Fracàs?).
La quantitat, la qualitat, els pressupostos educatius, les infrastructures, la col·laboració dels pares, de les institucions públiques, dels mitjans de comunicació, de la societat en general... el que passa dins d'un aula (prefabricada o tradicional) no hauria de ser el reflex del que passa al carrer, sinó del que tots voldríem que passara al carrer(educació, sociabilització, neteja, llibertat, civisme, alegria, seguretat, cultura...). Aquesta frase en negreta, en principi, és meua, però igual és fruit d'una lectura oblidada o d'un plagi subconscient, però -modèstia a part- pense que m'ha quedat bé... (si ho llegira Don Olimpio o la madre Aurora!). ==============================================
Dimarts, dia 8 de setembre -Diada de les marededéus trobades- començarà el curs escolar als centres de Pàrvuls i Primària valencians amb la pandèmia dels barracons (a Vila-real, fins i tot hi haurà alumnes "escolaritzats" a l'antic "Cervantes": un centre del temps de la República que, pressumptament, amenaçava enrunar-se el curs passat i que, ara mateix, com per art de màgia està en perfectes condicions temporals -segons Conselleria d'Educació- perquè a partir de l'any nou els alumnes seran traslladats a uns barracons que, ara per ara, no s'han pogut instal·lar) i la patologia de la grip econòmica contagiada pels atovons, l'aturada de la construcció i l'esclat de la bombolla immobiliària.
Si no passa res, que no passarà -perquè la terra valenciana és la terra de la llum, el color i l'immobilisme-, la tercera setmana de setembre, concretament el dia 15, començaran les classes a Secundària amb la pandèmia dels barracons, el càncer del fracàs escolar en E.S.O. i els efectes col·laterals de la síndrome anglosaxona de l'Educació per a la Ciutadania impartida per professorat d'importació, és a dir, alié a les plantilles clàssiques i als claustres de professors com els havíem entés fins ara.
I què fem amb la grip nova? Què hem de fer? -dic jo-, deixar-la córrer... Tinc un amic metge que ve explicant-me, tot l'estiu, l'elevat índex de mortalitat que causa, normalment, la grip comuna cada hivern entre la població de risc, és a dir, els que tenen problemes greus de salut i els més desfavorits o pitjor alimentats. Per tant, la "grip A" o "nova", ara per ara, només té un increment mediàtic, que no de mortalitat, superior a les anteriors (OBSERVEU EL GRÀFIC QUE IL·LUSTRA AQUEST COMENTARI).
En principi no n'hi ha vacuna i, personalment, som molts els professors que ens negarem a rebre-la quan arribe... encara que Don Alejandro Font de Mora Turón, Conseller d'Educació -que, segons les males llengües, es compra els trages al Corte Inglés de Castelló-, se l'administre per a guanyar vots o, fins i tot, per a donar exemple!
Us deixe, a continuació, un article de PÚBLICO d'ahir dissabte que pot obrir-vos els ulls al repecte. :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
GRIPE DE FICCIÓN: ANÁLISIS, Juan Gérvas Aunque parezca increíble, la política seguida por la Organización Mundial de la Salud, el Gobierno y las consejerías de Sanidad de España sugiere ignorancia, irresponsabilidad, maldad y/o malicia. Así:
1) El nombre, gripe A, que desvía la atención de su origen, los cerdos de EEUU (no México). Es gripe porcina.
2) La confusión continua entre contagiosidad y gravedad. Es una gripe más suave que la gripe estacional. Al relatar “en directo” cada muerte por gripe A se olvida que en España llegan a morir cada día más personas de gripe estacional que en este medio año de gripe A. Además, tenemos la experiencia del invierno austral, que confirma la benignidad de la gripe A.
3) Las continuas insinuaciones de “olas” de contagio, de “posibles mutaciones”, de “creciente agresividad”, en contra de los datos históricos de las pandemias gripales desde 1510 a la actualidad. Organizar los servicios con esas insinuaciones es como preparar mañana la Tierra por si nos invade Marte. Se están empleando ingentes recursos que se detraen de la atención de pacientes sin gripe A. Es una imprudencia, cuando menos.
4) El uso de porcentajes, que ponen la amenaza de muerte por gripe A en la nuca de jóvenes, niños, embarazadas y obesos, cuando en realidad la mortalidad en estos grupos será menor (en cifras absolutas) que en la gripe de todos los años.
5) Se promociona el diagnóstico rápido, el tratamiento antiviral, la vacuna y la mascarilla sin hablar de su escasa eficacia y de sus efectos adversos. La vacunación contra una versión previa de esta gripe A, gripe porcina de EEUU, en 1976, desencadenó tal epidemia de afectación neurológica que hubo que parar la campaña (fue peor el remedio que la enfermedad).
6) El olvido del poder de la atención clínica y de los antibióticos para atender a los pacientes con complicaciones.
7) El desarrollo e implantación de protocolos de aislamiento y separación de enfermos, sin fundamento científico.
8) El olvido de los marginados, hacinados, desnutridos y pobres, cuando ya sabemos que son los verdaderos “grupos de riesgo”.
*MÉDICO DE FAMILIA Y PROFESOR DE SALUD PÚBLICA EN LA U.A.M. ==============================================================
Des de 1990, data d'aprovació de la L.O.G.S.E. (Ley de Ordenación General del Sistema Educativo), els governants estatals i autonòmics no paren d'embolicar la troca. En primer lloc, s'allarga l'ensenyament obligatori fins els 16 anys sense una Llei de Finançament que assegure un miserable pupitre, una senzilla cadira i una clàssica aula (de totxos i formigó, com les hem conegudes sempre) per tot l'alumnat. Després, durant el mandat popular, seguint la moda dels canvis es va aprovar, sense cpa tipus de consens amb la resta de forces polítiques i sindicals, la L.O.D.E. (Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación). Els socialistes van seguir la moda, finalment, aprovant l'acutal L.O.E. (Ley Orgánica de Educación)... però de forment, en metàl·lic, ni un gra.
Actualment, l'estat espanyol ja sabeu que és lider en fracàs escolar, en atur i en moltes coses que no prediuen res de bo. Però és, precisament, en territori valencià on trenquem tots els rècords dels despropòsits, situant-nos per damunt de la mitjana en fracàs escolar, desconeixement del valencià (dins del territori lingüístic de parla catalana) i llengües estrangeres, atur i barracons o aules prefabricades (la gàbia, encara que s'embolique de seda, gàbia se queda). Per què? Sobretot, perquè molt de bla, bla, bla, amb el foment de les llengües estrangers com ara l'anglés, el xinés i l'esperanto, però únicament s'introdueixen reformes de "cost zero" (zero-sapatero, zero-rajoyero... zero-campero).
Al capdavall, segueixen rebaixant els nivells mínims, l'autoestima del professorat, degradant la condició d'estudiant i el valor de l'esforç i l'estudi per dur la societat endavant.
De tota manera, això no serà res si seguim sent la primera potència mundial en balafiament de diners públics i privats en esdeveniments ("events"?), fitxatges futbolístics i pa-circ-i-entrepans pel meninfotisme ciutadà. Si encara no teniu un títol de batxillerat, aprofiteu les rebaixes de l'estiu: Virgen Santa, Virgen Pura, que me regalen el aprobado en cualquier assignatura...
Demà dimarts, 28 d'abril, la majoria del professorat anirem a la vaga convocats per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, constituïda per una sèrie de sindicats d'ensenyants -entre d'altres l' STEPV- i de partits polítics com ara el Bloc Nacionalista Valencià.
Abans de començar la vaga, des del poder ja s'esta jugant a fer oposició a la contra i a dir que aquesta vaga és política... Per suposat! Demà la gran majoria del professorat farà vaga contra la política educativa del govern valencià però, no cal oblidar-ho, també hi haurà professorat que faran política acudint a classe per qualsevol raó democràticament respectable: perquè estan totalment d'acord amb els nostres governants, perquè són pesimistes davant el cas que ens faran des del poder o, simplement, per raons economicistes (demà la vaga ens constarà, naturalment, un dia de sou més la part proporcional de complements i pagues extres).
Però, què és allò que demanem? Entre d'altres raons, aquestes són les fonamentals:
La constitució immediata d’una xarxa pública per a xiquets i xiquetes de zero a tres anys capaç d'atendre tot l'alumnat en el curs 2009-2010.
Creació de 300 places de llengua estrangera que garantesca l'ensenyament eficaç a l'inici del curs vinent en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització en 2009 d’una negociació amb la Comunitat Educativa d’un noumapa escolar que responga a les noves necessitats d’escolarització.
L'adequació de les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics d'infantil, primària i secundària a les necessitats educatives actuals, en haver quedat desfassada l’existent, que s’arrossega des de 1997. La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació, l'establiment d'un pla de formació del professorat per adquirir la competència lingüística i la garantia de continuïtat de les línies en valencià.
Lamodificació del Decret que regula el procés de matriculació i la creació de les comissions estables de matriculació de districte o localitat per garantir una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials, de compensació educativa i nouvingut entre tots els centres sostinguts amb fons públics. L'adopció de lesmesures necessàries perquè l’alumnat acabe l’ensenyament obligatori amb les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.
El disseny, l'execució i l'avaluació de l’eficàcia dels programes necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinga el títol de Graduat.
L'adopció demesuresmotivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris per al desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
El cessament de totes les persones que desenvolupen funcions d'inspecció amb caràcter temporal per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i la convocatòria d'un procés selectiu que respecte escrupulosament els principis de publicitat, igualtat,mèrit i capacitat per accedir al Cos d'Inspecció Educativa.
La neutralitat màxima de l'administració i el fi d'actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.
La retirada immediata de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i la paralització dels processos administratius iniciats contra el professorat o juntes directives.
La concessió de beques de transport imenjador escolar per a l'alumnat d’ed.infantil, de batxillerat i de F. Professional i la seua gratuïtat en tot el procés escolar. ................................................................................................................
Avui, mentre Fermí -el meu xòfer particular- em portava amb la limousine des de l'Institut d'Ensenyament Secundari, on done classes més que res per realitzar-me ja que em sobren els diners per tots els costats, fins la mansió on habite, he fullejat, com sempre, els diaris El Mundo, La Razón i ABC (els que més m'agraden, després de Mediterráneo El Periódico de Castellón) mentre escoltava l'amic Federico... Fins ací, res de nou.
Però, quasi arribant a casa, he sabut, per fi!, i per primera vegada en la meua vida, el sou que me paguen per impartir classes als alumnes d'E.S.O. i Batxillerat... Una delícia de treball on, que conste, no ens importaria pagar per acudir cada dia als que, com jo mateix, ho fem només per realitzar-nos, ja que la cartera de valors, les inversions i altres activitats financeres que ens acaben d'ocupar durant l'extens temps lliure de què disposem -moltes hores diàries més set o vuit mesos de vacances- ens les porta, directament, l'assessor personal.
La veritat és que mai m'havia preocupat pel sou com a docent... Però, hi ha un però...
Segons la periodista de El Mundo que ens informa des de València usant com a font (de mora?) d'informació la Conselleria d'Educació, resulta que cobrem una nòmina que, a ulls dels meus amics del PP, està molt bé:
I segons el revolucionari del meu xòfer, un home de classe baixa que sempre està renegant contra tots els governs perquè consulta la informació del sindicat majoritari, l'STE (Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament), resulta que cobrem una misèria:
Com quedem? Jo, de fet, ja he quedat amb Rafa per fer la partida de tennis, amb Sergio per anar al golf aquest cap de setmana i amb Fernando per donar unes voltes pel circuit al pont de la Puríssima, o sea...
Avui arriba el Correllengua a Vila-real en l'any Jaume I, el nostre pare polític (creà el Regne de València i fundà Vila-real), legislatiu (ens atorgà uns Furs propis i un Dret Civil Valencià que ens arrabassà Felip V de Borbó amb els Decrets de Nova Planta), lingüístic (ens aportà la llengua catalana, la seua llengua materna de Montpeller, de Salses a Guardamar de Segura, de Fraga a Mahó)...
Són coses que no hauria d'oblidar la ciutadania valenciana quan ja no som ni autonomia històrica, ni territoris forals, ni hem recuperat part del Dret Civil (l'acord de les Corts Valencianes de recuperar la separació de béns a les unions matrimonials està recorregut judicialment pel Govern Central de Madrid), ni parlem majoritàriament la nostra llengua pròpia, el valencià, el català de tots...
A falta d'una autèntica assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC), és a dir, on els alumnes valencians aprenguen en les dues llengües oficials (valencià/castellà) d'on venim (antecedents històrics de la nostra comunitat autònoma), on som (que és la democràcia, els drets dels ciutadans al segle XXI, etc.) i on anem (objectius ètics de les persones humanes en un món globalitzat, multiètnic i multicultural...), la saviesa del carrer està fent circular aquest dies un còmic a tall de sainet que, de segur, us agradarà (no sé si és del Jueves o del Peti qui Peti, però la imaginació sempre supera la prepotència del poder).
...Per cert, ens veiem al Correllengua, a les 19,30 h. al Casal Jaume I de Vila-real.
En el dia d'avui, captiu i desarmat el professorat... No, tampoc és això, però la guerra que s'havia armat amb la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania, just el dia en què han arribat els alumnes d'ESO i Batxillerat a les aules (prefabricades o no), sembla que ha minvat a les darreres hores.
La Conselleria d'Educació, mitjançant una Resolució d'1 de setembre publicada al D.O.C.V. (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana) nº5.849 d'avui dilluns, dia 15 de setembre, ha decidit que els professors responsables d'impartir la matèria, és a dir, els de Filosofia o els de Ciències Socials (la veritat és que m'he passat un estiu molt divertit al respecte perquè ja sabia, des de juny, que, al meu institut, el mort li anava a caure al Departament de Filosofia) puguen, o no, fer-se acompanyar d'un professor d'anglés, així com avaluar els alumnes amb qualsevulla de les dues llengues oficials (valencià o castellà) a més de l'Anglés.
Com quasi sempre, un curt viatge amb unes pesades alforges on l'ase de càrrega, com també sol ser habitual, ha estat el professorat en general, avessat a patir els canvis d'humor dels comissaris polítics que controlen l'ensenyament, canvis de criteri entre els legisladors que tant canvien la normativa als darrers anys, canvis de govern que comporten (necessàriament?) canvis en el sistema educatiu (LOGSE-LODE-LOE.. ¿la pròxima la JOE?),però, sobretot, l'immobilisme financer d'Ajuntaments, Generalitat i Govern Central per acabar, d'una vegada per totes, amb el fracàs escolar, els barracons i els ínfims nivells lingüístics en valencià, castellà, anglés i qualsevol llengua de l'aldea global.
La polèmica sobre l'Educació per la ciutadania continuarà, de segur, ja que, llengües vehiculars al marge, cap proposta consistent en imposar l'ideari concret de cap partit polític pot arribar a bon port. I, per desgràcia, vivim un temps on sembla que PP i PSOE només poden arribar al consens quan arriben al mateix punt del currículum: Espanya, una lengua (el castellà), una cultura (la castellana), un imperio (el britànic?)...
De moment, però, el Conseller Alejandro Font de Mora, al contrari que Donald Sutherland -el protagonista de Johnny cogió su fusil-, ha decidit soterrar el fusell... Per reempendre el camí artístic i antibelicista de Dalton Trumbo (guionista i director de la famosa i trista película) o n'estarà preparant una de l'Oest?
RESOLUCIÓ D'1 DE SETEMBRE DEL 2008, DEL DIRECTOR GENERAL D'ORDENACIÓ I CENTRES DOCENTS I DEL DIRECTOR GENERAL DE PERSONAL, PER LA QUE S'ESTABLIXEN ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES, DIDÀCTIQUES I ORGANITZATIVES PER A LA IMPARTICIÓ DE LA MATÈRIA EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA EN COMPLIMENT DE LES INTERLOCUTÒRIES DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
Com a conseqüència de les interlocutòries dictades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 23 i 28 de juliol del 2008, respecte de l'Orde de 10 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la que s'establixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en Educació Secundària Obligatòria (DOCV número 5782, d'11 de juny de 2008), la secretària Autonòmica d'Educació va dictar la instrucció de 30 de juliol de 2008.
Atés que, fins que no es dicte sentència ferma o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana revise les seues interlocutòries, els alumnes que hagen sol·licitat l'opció B hauran de cursar l'opció A, procedix dictar una instrucció específica amb la finalitat d'establir orientacions metodològiques, didàctiques i organitzatives per a l'atenció a l'alumnat que curse en 2n de l'ESO la mencionada matèria.
Per això, en virtut de les competències que ens atribuïx el Decret 118/2007, de 27 de juliol, del Consell, pel que s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Educació; així com per l'Orde de 29 de febrer de 2008, de la Conselleria d'Educació, de Desplegament Del Reglament Orgànic i Funcional del dit departament,
RESOLEM
Ú.
De conformitat amb l'article 3.1 de l'Orde de 10 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la que s'establixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en Educació Secundària Obligatòria, la matèria s'impartirà en anglés segons el currículum establit en l'annex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel que s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana.
Dos.
El professor o professora que tinga atribuïda la docència de la matèria podrà comptar amb la presència simultània en l'aula del professorat especialista en llengua anglesa. En este cas, correspondrà a este últim vehicular la impartició de la matèria, d'acord amb les orientacions de qui tinga atribuïda la docència de la mateixa i de conformitat amb la programació didàctica elaborada pel departament didàctic corresponent.
Tres.
Per a l'adequada atenció a l'alumnat, tant el professor responsable com el de suport es coordinaran setmanalment en relació als següents aspectes de la programació didàctica: a) La distribució temporal dels continguts curriculars. b) Els procediments i instruments previs per a avaluar l'aprenentatge de l'alumnat i seguir la seua progressió. c) Els materials i recursos didàctics que es vagen a utilitzar, inclosos els materials curriculars per a ús de l'alumnat. d) L'adequació dels objectius, continguts i criteris d'avaluació a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Quatre.
Els criteris d'avaluació de la matèria, als que fa referència l'article 9.3 del Decret 112/2007, seran el referent fonamental per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius, adequant-se a les característiques individuals i a les circumstàncies personals de cada alumne o alumna. Les proves escrites que, si és el cas, es realitzen per a avaluar el progrés en l'aprenentatge de l'alumnat, podran efectuar-se indistintament en castellà, valencià o anglés.
Cinc.
De conformitat amb el que disposa l'article 3.5 de l'Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOCV núm. 5.665, de 21.12.07), el professor o professora que tinga atribuïda la docència de la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans decidirà sobre les qualificacions d'acord amb el que disposa el punt 3 de l'article 2 de la mencionada orde.
València, 1 de setembre de 2008
Francisco Baila Herrera, Director general d'Ordenació i Centres Docents David Barelles Adsuara, Director general de Personal
Barracot, barracó, barraca... mal forjada, ruïnosa, dolenta, mal feta...
Primer fou la L.O.G.S.E. (dels socialistes) que va allargar l'ensenyament obligatori fins els 16 anys... sense una Llei de Finançament per materialitzar l'assumpte.
Després la L.O.D.E. dels populars... La L.O.E.
La Ciutat de les Arts i les Ciències, l'arribada massiva d'immigrants al País Valencià...
La visita del Papa, la Copa de l'Amèrica, el Palau de la Música, el pacte Dreta-Esquerra (entre PP i PSOE) -com diria Alfonso Guerra- per l'Estatut(et) de 2006...
L'Educació per a la Ciutadania (EpC), la Fòrmula-1, el pacte Dreta-Esquerra -com hauria de tornar a dir Alfonso Guerra- per triar els representants del C.G.P.J.... i la normalitat/anormalitat de cada inici de curs.
Des de 1998, portem 10 anys de Barracons = Aules Prefabricades a Vila-real!
Feliç Aniversari?
P.D.- Si ho pregunteu als responsables, igual us responen Aniversari Feliç! .............................................................................................................
El curso escolar empieza con normalidad... (Mediterráneo)
El Cervantes de Vila-real sin instalaciones (Levante)
La Comunidad Valenciana es la segunda autonomía con más fracaso escolar (El Mundo)... la primera en percentatges és Ceuta (però 77.000 habitants fan un total molt reduït en nombres absoluts).
Faltan maestros en el 60% de los colegios (El País)
La mitad de los españoles de entre 25 y 64 años no ha terminado la secundaria (Las Provincias) .............................................................................................................. Ah, se m'oblidava: FELICITATS A TV3 pel 25 anviersari!!!
Aquesta és la setmana "S", la del ser o no ser de milers d'estudiants del Segon Curs de Batxillerat perquè, dimarts 10 de juny, comencen les Proves d'Accés a la Universitat (P.A.U.), és a dir, la popularment anomenada "Selectivitat".
A Castelló (Universitat "Jaume I") es presenten, exactament, un total de 1.656 alumnes, és a dir, -pam dalt, pam baix- un nombre semblant als presentats l'any passat (1.644) dels quals aprovaren el 96,9%.
Vist des de fora, algú podria preguntar-se: i quin és el problema, si aproven quasi tots? El problema són les notes de tall per accedir a la carrera que cada alumne/a té en ment i que, normalment, es regulen per la llei de l'oferta i la demanda, és a dir, va per modes. Quan tots volien ser advocats, estava molt difícil fer Dret (ara se pot accedir amb un 5 o cincpelat); actualment, en canvi, tots volen ser periodistes (o fer comunicació audiovisual, publicitat, etc.) o mestres d'infantil i, aleshores, s'ha d'arribar, com a mínim, a un set (7) o més...
De tota manera, el tipus de prova és un tant experimental, ja que s'exigeix a l'alumnat allò que els professors no hem pogut fer mai a un Institut de Secundària, és a dir, fer coincidir vàries proves o exàmens en un mateix dia i, a més, examinar-los de tot el temari... De tota manera, aquesta és una excusa per comprovar els nivells de maduresa ja que, al capdavall, la nota de tall sempre és la barreja de la mitjana de les proves (40%) combinada amb la mitjana del Batxillerat (60%).
Jo, des d'ací, només puc desitjar sort a tothom (en especial, als meus alumnes de Betxí). I, en l'apartat més acadèmic de Geografia d'Espanya, com sempre, que s'obliden de partidismes i demagògies. Per exemple: si els pregunten per l'aigua, que s'obliden d'anar a favor de les desaladores o dels transvassaments, sinó que demostren un coneixement suficient de la ubicació dels diferents recursos hídrics, de les possibilitats de la seua gestió responsable i sostenible i, per suposat, dels llocs amb major demanda (els que concentren les majors densitats de població i, per tant, de llocs de treball: Madrid, Barcelona i València).
Però la vida continua, i haurem d'esperar que no ens afecte la vaga del transport i que tots puguen començar, puntualment, la seua prova...
... I, per si us pregunten sobre el tema, sapieu que a la Unió Europea els carburants són sotmesos a dos tipus d’impostos: l’IVA i els especials. Aquests darrers, pel que fa a l’estat espanyol són, per cada 1.000 litres de carburant, de 302 euros per al gasoil i de 396 per a la gasolina-95, cosa que suposa, objectivament parlant, que el govern de l’estat només té un lleuger marge de rebaixa pel que fa a la super-95 (els mínims de la Unió Europea marquen 359), perquè el gasoil està ja al preu mínim establert per a la UE-27. Si comparem, Espanya té uns tipus molt baixos en relació amb Alemanya (655 euros), França (606), Itàlia (564) i Regne Unit (631). Respecte a l’IVA, en canvi, queda un marge d’un punt (del 16 al mínim europeu del 15%).
ÉS a dir, així com el govern central i el de la Generalitat podrien fer alguna cosa més pels productors del sector primari en general (els nostres llauradors que venen patint molts anys una activitat poc rendible), sobre aquesta qüestió dels preus dels carburants estem sotmesos a la dictadura de la globalització i a la sobirania de la Unió Europea... De tota manera, tant Zapatero (amb la demagògia del retorn del 400 euros) com el mateix Rajoy (que va prometre baixar els impostos) ho tindrien difícil, avui en dia, per superar la Selectivitat, a no ser que canviaren la forma de redactar tant demagògica, per una de més objectiva.
Avui comencen les classes, almenys a Vila-real, als centres d'Infantil i Primària, mentre que els instituts obriran les portes als alumnes d'ESO i Batxillerat a la setmana que ve. Parafrasejant Malthus, mentre la població escolar creix en progressió geomètrica, les infrastructures educatives només augmenten en progressió artimètica des de fa... molts, massa anys, tants que el Partit Popular ja no pot culpar al PSOE d'haver fet aquella nefasta LOGSE sense una Llei de Finançament sota el braç. Per tant, tots els anys a l'arribar setembre solen saltar als titulars de premsa les greus mancances educatives que estem patint els ciutadans (pares/mares, fills/filles en edat d'estudiar), sobretot els valencians, ja que vivim a la millor terra del món, on hi ha la millor educació, la millor sanitat, l'autonomia més endeutada, la millor classe política, la més mentidera, la que malbarata més diners públics en obres faraòniques i la que la gent més se la creu: potser, per això, tornen a explicar, reiteradament, en arribar setembre, que el curs comença amb normalitat... Amb la normalitat de les mancances: manca d'aules, de professorat i proliferació de barracons versus aules prefabricades (que és el mateix) i cada any, major nombre de col·legis concertats... L'ensenyament que hauria de preocupar la ciutadania i la classe política és el públic, però -com som partidaris de les llibertats- qui vullga dur els fills a la privada que se la pague (el cost és d'una mitjana de més de 2.000 euros mensuals en Primària), perquè això de la concertada és com el gos de l'hortolà (que ni menja, ni deixa menjar) o el llimb (és a dir, ni carn, ni peix) i darrerament s'està confonent l'opinió pública ja que tots parlen de la concertada (molt abundant) com si fos la privada (més minoritària perquè suposa això, 2 o 3 mil euros mensuals per alumne)i d'això res. Damunt, els pares immigrants tenen molts problemes a l'hora de matricular els fills als centres concertats, és a dir, finançats amb fons públics i, per tant, amb l'obligació de cumplir una normativa igual o semblant a la dels públics i que, fins ara, els que més pels que menys, venen saltant-se a la torera, com venen a confirmar les dades de matriculació d'immigrants en centres públics (quasi el 100 %) i en centres concertats (quantitats anecdòtiques). De tota manera, mentre queden diners per a les Amèriques Cups, la Fòrmula 1, les Ciutats de les Indecències i per subvencionar el pa i el circ que dona majories absolutes (festes, bous, carnets de futbol i tot el balafiament que fan els municipis, d'esquerres i de dretes, malauradament), la construcció de centres educatius continuarà el ritme pausat dels darrers anys. Crítiques a banda, avuí les notícies de Canal 9 confirmaran, una vegada més -i la majoria de valencians ens ho creurem!- que tenim la millor educació del món...
