CRISI "A" IGUAL A GRIP ECONÒMICA

Dimarts, dia 8 de setembre -Diada de les marededéus trobades- començarà el curs escolar als centres de Pàrvuls i Primària valencians amb la pandèmia dels barracons (a Vila-real, fins i tot hi haurà alumnes "escolaritzats" a l'antic "Cervantes": un centre del temps de la República que, pressumptament, amenaçava enrunar-se el curs passat i que, ara mateix, com per art de màgia està en perfectes condicions temporals -segons Conselleria d'Educació- perquè a partir de l'any nou els alumnes seran traslladats a uns barracons que, ara per ara, no s'han pogut instal·lar) i la patologia de la grip econòmica contagiada pels atovons, l'aturada de la construcció i l'esclat de la bombolla immobiliària.

Si no passa res, que no passarà -perquè la terra valenciana és la terra de la llum, el color i l'immobilisme-, la tercera setmana de setembre, concretament el dia 15, començaran les classes a Secundària amb la pandèmia dels barracons, el càncer del fracàs escolar en E.S.O. i els efectes col·laterals de la síndrome anglosaxona de l'Educació per a la Ciutadania impartida per professorat d'importació, és a dir, alié a les plantilles clàssiques i als claustres de professors com els havíem entés fins ara.

I què fem amb la grip nova? Què hem de fer? -dic jo-, deixar-la córrer... Tinc un amic metge que ve explicant-me, tot l'estiu, l'elevat índex de mortalitat que causa, normalment, la grip comuna cada hivern entre la població de risc, és a dir, els que tenen problemes greus de salut i els més desfavorits o pitjor alimentats. Per tant, la "grip A" o "nova", ara per ara, només té un increment mediàtic, que no de mortalitat, superior a les anteriors (OBSERVEU EL GRÀFIC QUE IL·LUSTRA AQUEST COMENTARI).



En principi no n'hi ha vacuna i, personalment, som molts els professors que ens negarem a rebre-la quan arribe... encara que Don Alejandro Font de Mora Turón, Conseller d'Educació -que, segons les males llengües, es compra els trages al Corte Inglés de Castelló-, se l'administre per a guanyar vots o, fins i tot, per a donar exemple!

Us deixe, a continuació, un article de PÚBLICO d'ahir dissabte que pot obrir-vos els ulls al repecte.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::





GRIPE DE FICCIÓN: ANÁLISIS, Juan Gérvas
Aunque parezca increíble, la política seguida por la Organización Mundial de la Salud, el Gobierno y las consejerías de Sanidad de España sugiere ignorancia, irresponsabilidad, maldad y/o malicia. Así:

1) El nombre, gripe A, que desvía la atención de su origen, los cerdos de EEUU (no México). Es gripe porcina.

2) La confusión continua entre contagiosidad y gravedad. Es una gripe más suave que la gripe estacional. Al relatar “en directo” cada muerte por gripe A se olvida que en España llegan a morir cada día más personas de gripe estacional que en este medio año de gripe A. Además, tenemos la experiencia del invierno austral, que confirma la benignidad de la gripe A.

3) Las continuas insinuaciones de “olas” de contagio, de “posibles mutaciones”, de “creciente agresividad”, en contra de los datos históricos de las pandemias gripales desde 1510 a la actualidad. Organizar los servicios con esas insinuaciones es como preparar mañana la Tierra por si nos invade Marte. Se están empleando ingentes recursos que se detraen de la atención de pacientes sin gripe A. Es una imprudencia, cuando menos.

4) El uso de porcentajes, que ponen la amenaza de muerte por gripe A en la nuca de jóvenes, niños, embarazadas y obesos, cuando en realidad la mortalidad en estos grupos será menor (en cifras absolutas) que en la gripe de todos los años.

5) Se promociona el diagnóstico rápido, el tratamiento antiviral, la vacuna y la mascarilla sin hablar de su escasa eficacia y de sus efectos adversos. La vacunación contra una versión previa de esta gripe A, gripe porcina de EEUU, en 1976, desencadenó tal epidemia de afectación neurológica que hubo que parar la campaña (fue peor el remedio que la enfermedad).

6) El olvido del poder de la atención clínica y de los antibióticos para atender a los pacientes con complicaciones.

7) El desarrollo e implantación de protocolos de aislamiento y separación de enfermos, sin fundamento científico.

8) El olvido de los marginados, hacinados, desnutridos y pobres, cuando ya sabemos que son los verdaderos “grupos de riesgo”.

*MÉDICO DE FAMILIA Y PROFESOR DE SALUD PÚBLICA EN LA U.A.M.
==============================================================

FINAL DE CURS AMB POLÈMICA

Des de 1990, data d'aprovació de la L.O.G.S.E. (Ley de Ordenación General del Sistema Educativo), els governants estatals i autonòmics no paren d'embolicar la troca. En primer lloc, s'allarga l'ensenyament obligatori fins els 16 anys sense una Llei de Finançament que assegure un miserable pupitre, una senzilla cadira i una clàssica aula (de totxos i formigó, com les hem conegudes sempre) per tot l'alumnat. Després, durant el mandat popular, seguint la moda dels canvis es va aprovar, sense cpa tipus de consens amb la resta de forces polítiques i sindicals, la L.O.D.E. (Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación). Els socialistes van seguir la moda, finalment, aprovant l'acutal L.O.E. (Ley Orgánica de Educación)... però de forment, en metàl·lic, ni un gra.

Actualment, l'estat espanyol ja sabeu que és lider en fracàs escolar, en atur i en moltes coses que no prediuen res de bo. Però és, precisament, en territori valencià on trenquem tots els rècords dels despropòsits, situant-nos per damunt de la mitjana en fracàs escolar, desconeixement del valencià (dins del territori lingüístic de parla catalana) i llengües estrangeres, atur i barracons o aules prefabricades (la gàbia, encara que s'embolique de seda, gàbia se queda). Per què? Sobretot, perquè molt de bla, bla, bla, amb el foment de les llengües estrangers com ara l'anglés, el xinés i l'esperanto, però únicament s'introdueixen reformes de "cost zero" (zero-sapatero, zero-rajoyero... zero-campero).

Al capdavall, segueixen rebaixant els nivells mínims, l'autoestima del professorat, degradant la condició d'estudiant i el valor de l'esforç i l'estudi per dur la societat endavant.

De tota manera, això no serà res si seguim sent la primera potència mundial en balafiament de diners públics i privats en esdeveniments ("events"?), fitxatges futbolístics i pa-circ-i-entrepans pel meninfotisme ciutadà. Si encara no teniu un títol de batxillerat, aprofiteu les rebaixes de l'estiu: Virgen Santa, Virgen Pura, que me regalen el aprobado en cualquier assignatura...