Partit impressionant anit a Mestalla, empat que sap a victòria per al Vila-real, una altra lliçó de futbol total... però, una vegada més, ineficàcia defensiva, gols rebuts a baló parat (en remats de cap a plaer o amb escassa oposició de la defensa groga) i, en definitiva, de 12 punts possibles contra "els grans" (Sevilla, Barça, Madrid i València) només un...
I això què significa, que és per estar-ne disgustats? No, ni molt menys!
Simplement, que s'està imposant la lògica: el mateix equip virtuós de l'any passat que va aconseguir ser Subcampió de Lliga jugant, només, una competició, és molt difícil que puga repetir una campanya semblant després de l'Eurocopa (on Capdevila, Senna i Cazorla van aportar moltíssim), de fracassar o abandonar (¿?) la Copa del Rei a la primera de canvi, és a dir, com sempre i, naturalment, de jugar una Champions on interessa arribar el més lluny possible però, això sí, amb un equip un any més vell, reforçat escassament a l'estiu (Llorente, Ibagaza...) i de cap manera a l'hivern...
Per una altra banda, hi ha jugadors fonamentals que no tenen recanvi, com és el cas de Diego López, Capdevila, Eguren o Marcos Senna... també està allò de la crisi econòmica que, segons el president, Fernando Roig també arribarà al futbol (l'evidència és l'immobilisme del mercat futbolístic d'hivern), però en el cas del Vila-real sempre quedarà la cantera i la ciutat esportiva...
Anit, molt bon partit a Mestalla per a tots els bons aficionats al futbol, seguidors del Barça, del Madrid, de l'Atlètic, del Sevilla... però no pels seguidors del València (supose) i tampoc pels del Vila-real. L'empat va tenir sabor a victòria, però només suma un punt..
..............................................................................................................................
7 comentaris:
al final, els valencians mai guanyem.
els millors dos equips valencians actuals, cara a cara, jugant a gran nivell, i ningú no guanya.
és la nostra història col·lectiva
Feia molt de tems que no veia un partit del Villarreal per televisió. Ahir no pensava tampoc però al final el vaig veure. Jo vaig patir i patir i patir i quan els comentaristes (de TV3) pregaven per què no s'acabara el partir jo pregava per què l'àrbitre xiulara el final. Però un poc d'orgull si que m'omplia, enguany potser no quedarem segons però hem oferit alguns dels millors partits de la lliga.
Sóc Valencià (L'Olleria)i del València, però tinc que reconeixer que el Vil.lareal anit, va fer un gran partit i un joc ofensiu digne dels majors elogis...sóc abonat i puc dir clarament que ha sigut el millor equip que ha passat per Mestalla.
Alcamp feia molt de fred, però no el vaig notar fins que no vaig arribar a casa. Quin partit més bonic i quin mèrit més gran, pel que fa al vostre equip.
I a tú, TONI, dir-te que he tropeçat en aquest esplèndid Blog de forma casual, i estic molt content d'haver-te reconegut i saber coses de tú.
Sóc Paco Micó, profe d'E.F. del IES "Sivera Font" de Canals ¿em recordes? jo a tú sí i m'alegre moltíssim. Jo també tinc un xicotet Blog de l'Escola de futbol base del meu poble i de la que sóc Coordinador des de que estavem junts a l'Insti. Espere que em deixes agafar idees teues i tindre un sinzer contacte amb un gran profe, millor persona i brillant seguidor dels groguets. Salutacions i una forta abraçada.
PACO MICÓ (L'Olleria)
www.futbolbaselolleria.blogspot.com
Moltes gràcies a tots tres. Reconec que malgrat ser un optimista utòpic en els quefers diaris, tinc molts defectes i, tal vegada un dels més grans, és que no puc ser objectiu quan parle de futbol perquè, malgrat la sang roja que em corre per les venes, tinc el cor groc, I, tal vegada, per això mateix sóc autoexigent i exigent amb els meus.
Vaig seguir el partit per la tele, per les tres -ho reconec- una mica TV3 (on, per cert, van cantar penal quan Baraja es va tirar a la piscina), vaig canviar un ratet a La Sexta (on, per cert, van dir que no n'hi havia res) i recorde cantar el gol de Fuentes (2-1) per Canal 9 (ahir i avui, més neutrals que mai; sí, senyor!).
Per cert, Paco, si lliges el post sobre les "casques" (també canten el Ti-ro-rí a la Llosa de Ranes!) i els comentaris observaràs que l'altre dia me'n vaig enrecordar de tu i dels vells temps per Canals. Pots comptar amb un nou seguidor del teu blog.
Per cert, senyor president de la Intercomarcal, demà parlaré de la derrota més greu dels valencians: una que començà a quallar-se a La Plana al gener de 1706.
Bona nit, amics, que m'heu posat sentimental i, de seguida, m'enrotlle com una persiana...
Se m'oblidava, Paco, salutacions de l'abonat del Vila-real nº 157 (un mèrit únicament cronològic, què li anem a fer!) i si t'animes a vindre al Madrigal, a la segona volta, açò serà una festa perquè l'encontre és, precisament, el 24 de maig, és a dir, el darrer cap de setmana de festes de Sant Pasqual. Si vens, ací tens entrades i casa!
T'agafo la paraula i no podras dir que no.. en un partit on segurament, es jugarà per una plaça en Champions... i serà bonic estar novament al Madrigal (vaig estar amb el meu pare en la Semi de la UEFA 0-0 ¿recordes?).
Bé, esta matí, al pati he estat conversant en Enric, Paco Mtez., Josep Ramón, Rafa Reig , Angel sobre tú i les voltes del destí, de part d'ells, moltes salutacions i una gran alegria de tindre notícies teues.
Jo quan buceje pel teu BLOG m'entra vergonya del que estic fent, però realment el treball que vens fent és fantàctic en tots els nivells... Et deixo que la meua dona diu que ja està bé d'Internet.
BONA NIT i molta sort per al Vil.lareal, i per a tú, que continues amb el teu brillant camí. Amic i ex-company !!!
PACO MICÓ
No exageres, home, que açò és molt fàcil, sobre tot opinar. I la resta (el blog de Socials) només és qüestió de tenir algun material preparat i anar penjant... el que passa és que sóc un desficiós autodidacta de la informàtica.
T'espere, per tant, al maig i, guanye qui guanye, a vore si és veritat que celebrem, junts, una doble classificació per a la Champions. Records als ex-companys per un any dur (pels desplaçaments diaris), però inoblidable pel tracte que vaig rebre per part de tot el claustre i molts alumnes que m'he retrobat, alguna vegada, per València Cap-i-casal.
Publica un comentari a l'entrada