dilluns, 16 de febrer del 2009
SANTANDER1-VILA-REAL1
El Vila-real va meréixer millor sort al camp del Sardinero o, pel contrari, va tornar a ser massa conformista contra un equip infinitament inferior?
És de veres que el linier va errar amb el gol del gegant Cygyc, en clar fora de joc. És de veres que el Vila-real va abandonar el relax, en certes fases del partit, i va demostrar que continua sabent jugar el baló. És de veres que Fuentes va ser dels millors, que Bruno -un lateral molt fals, inventat per Don Manuel- no ho fa ver malament, que Cani i Ibagaza no se'n van eixir però van donar la talla i que el rendiment general va ser prou acceptable. És de veres que Rossi va errar, com a mínim, una claríssima ocasió sobre la ratlla de porteria, per una gran aturada del porter càntabre, que hagués pogut significar el gol de la victòria...
Però ahir, a Santander, va tornar a faltar alguna cosa: ambició, ganes, fe en la victòria i en les pròpies forces? No ho sé, però aquest Vila-relax -un equip descompensat per una política de fixatges errònia- continua sent, malgrat tot, un dels 4 millors equips de la Lliga, però falta que els jugadors s'ho creguen i s'ho crega l'entrenador (els canvis de don Manuel Pellegrini -el Guille Franco per Ibagaza, i Senna pel Guille Franco amb empat en el marcador- portaven l'etiqueta del conformisme).
La temporada passada es va aconseguir ser subcampions amb el mateix planter, però jugant només una competició... El més difícil, és a dir, l'estructura de l'equip, estava fet... Enguany el Vila-real C.F. ha superat, per primera vegada en la història, els 20.000 abonats... És per això que molt aficcionats sempre pensarem que, enguany, jugant dos competicions com són Lliga i Champions, s'hagués pogut fer un esforç més important en fixatges (en jugadors, que no econòmicament) per acabar d'apuntalar l'equip. De tota manera, hi ha fusta per estar a dalt, però dóna la impressió que falta treball físic i mental... El Santander està a anys llum del Vila-relax; per tant, es van perdre dos punts més!
==============================================================================
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
6 comentaris:
Ibagaza va donar la talla? si no alça un pam de terra... jeje
Llig be´: "Cani i Ibagaza no se'n van eixir però van donar la talla...". És a dir, entre els dos tenen una talla superior a la de Cygyc.
I això de que "no se'n van eixir" tampoc no és cert, perquè Ibagaza sí que se'n va eixir... cap a la dutxa als darrers minuts en ser substituït pel Guille Franco.
Usar frases fetes i expressions d'aquest tipus té el seu risc: "donar la talla" no tindrà un significat militar i, fins i tot, masclista?
Si dones la talla ets home i, per tant, pots fer el soldat...
A hores d'ara, per als qui interessa el tamany, ja existeix la viagra i d'altres invents.
No teniu perdó de Déu!! Sempre igual!! Què ganes tinc que el Vila-real baixe a segona, perquè trobeu a faltar els bons temps de la Primera Divisió!! Champions i tot!! I encara malparleu...
jeje. Donar la talla té un significat militar, però masclista? Jo sóc xicotet i sóc un home 'dret i fet'
Jo vaig desfilar, fent la mili, a la tercera filera... però comptant des del darrere. Això vol dir que, a 11 per filera, en quedaven 22 més xicotets; encara que, com bé dius, d'homes fets i drets n'hi ha de tots els tamanys, aspectes i colors.
Publica un comentari a l'entrada