El Vila-real no ha pogut sentenciar l'Arsenal a El Madrigal i va empatar a un gol (1-1) que deixa l'anhelada revenja per la tornada a l’Emirates de Londres on, d’ací a set dies, viatjarem amb la penya Cèltic Submarí a la recerca del bitllet per a les semifinals.
Encara que l'equip groc va començar molt fort amb una ocasió de Llorente i va obrir aviat el marcador gràcies a una canonada des de fora de l'àrea de Marcos Senna (el millor de la nit junt al golejador dels anglesos, Adebayor ), l'Arsenal va saber sobreposar-se a la segona part, i no només al marcador advers sinó a les lesions d’Almunia i Gallas, que van abandonar el camp lesionats abans del descans.
La bona col•locació del Vila-real (bon partit de Godín i de Gonzalo) va inutilitzar els intents d'un Arsenal que tampoc va passar grans dificultats fins a l'entrada de Pirés. A partir d'aleshores el Submarí va mantenir l'ordre i el criteri encara que la creixent empenta dels visitants es va acabar traduint en un golàs gràcies a la connexió Cesc-Adebayor que el davanter togolés va transformar en gol a la mitja volta. Era el minut 65 i encara quedava partit.
Però al Vila-real li faltava velocitat i presència al centre del camp. No volem fer d’entrenadors, però, tal vegada, va pagar l’absència de Cani als primers minuts de la segona part on Mati Fernández havia desaparegut -com quasi sempre-, mentre Ibagaza donava mostres de cansament pel gran treball realitzat als primers quaranta-cinc minuts. Però, va entrar Pirés i va aportar serenitat a l'equip i, fins i tot, un altre intent de Marcos Senna que va llançar un altre obús des de fora de l'àrea que se'n va eixir per poc. L'Arsenal, esperonat pel gol va buscar la sentència en accions de Nasri o Walcott i del propi Adebayor que no va arribar en uns últims minuts on Fabianski va estar sòlid. L'Emirates decidirà si hi ha revenja groga o no.
En principi, anirem a Londres a passar-ho bé, però les espases segueixen en l’aire perquè hi ha molta qualitat i molta igualtat a la Champions League (l’empat del Manchester United contra el Porto, 2-2, ho demostra), queden 90 minuts... futbol és futbol i encara pot passar de tot.
Endavant Vila-real!
.........................................................................................................
P.D.-
La il·lusió de tot un poble,
industrial i llaurador,
és recuperar Cazorla
que segueix sent el millor...
Molt d'ànim, Santi Crackzorla, t'esperem a la Champions de 2009-2010... però abans passarem a la Semifinal de la present.
=========================================
3 comentaris:
Avui les teles locals de Madrid, amb l'excepció de TVE-1, han obert els informatius d'esports del migdia amb sengles rodes de premsa d'un tal Guti (¿?) i un altre que li diuen Kun (¿?). Per cert, qui són aquestos jugadors que no participen en Champions?
A Madrid, esports significa futbol i futbol significa Real Madrid, Atlètic de Madrid i, de vegades, Getafe. Quina objectivitat!
Pastorel·la
bona sort al Vila-real, no vaig poder vore el partit. la tornada segur.
La igualtat s'ha trencat esta nit en favor del Barça (4-0) i del Chelsea (1-3), és a dir que Vila-real ho té, en teoria, més fàcil que Manchester, Bayern o Liverpool per passar a Semis.
Publica un comentari a l'entrada