Després de tornar a la nostra Ítaca natal, Vila-real, només resta agrair públicament l'esforç de la Penya Cèltic Submarí, d'Ernesto Boixader i cia., perquè quasi eixira tot, finalment, a la perfecció. Ens ho hem passat d'allò més bé, ens han eliminat de la Champions, però no tenim temps per a plors: tan de bo l'any que ve puguem repetir l'experiència. Ja sabeu allò de que sempre és preferible riure i d'altres frases fetes sobre la cara que li s'ha de posar al mal temps futbolístic (l'oratge londinenc, pseudotropical).
L'Arsenal, l'equip de futbol d'un barri situat a la ciutat més gran d'Europa, Londres, ha pogut amb l'equip de la nostra vila reial, una gran ciutat de, només, 52.000 habitants. Tenim una gran aficció, i un planter de jugadors escàs que, ara per ara, només dóna per fer una alineació: Una aliniació, una competició... aquest és el gran repte del Vila-real Club de Futbol per al que resta de temporada, és a dir, aconseguir un bon lloc en la Lliga de les Estrelles...
Gràcies a tots els companys de viatge per haver contribuït a passar tres dies tan agradables i, en especial, a Benjamí, David, Domingo, Héctor i Javier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada