ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I FINANÇAMENT

La Constitució del 1978 va instituir allò de l'Espanya de les autonomies recuperant una tradició d'organització territorial que, més enllà de la República i de les autonomies històriques (Catalunya, Galícia i País Basc; perquè el referèndum d'Andalusia va ser, si més no, el primer greuge comparatiu), s'arrela en la Monarquia Hispànica dels Habsburg (anterior a Felip V, Almansa i tots els mals de l'absolutisme borbònic del XVIII) i la formació dels regnes peninsulars a l'Edat Mitjana on, sense anar més lluny, hi havia un Regne de València amb Parlament (Corts), Constitució (Furs) i Govern propi (Generalitat).

Més endavant, amb la consolidació de la democràcia, s'obriren les portes d'Europa i, més concretament, de la Unió Europea (1986), allunyant-se de l'imaginari col·lectiu la possibilitat del retorn a la dictadura o de la repetició del lamentable espectacle del 23-F (1981) que donà una imatge bananera de part de les forces de seguretat de l'Estat a tota la resta del món... Després d'allò, potser se van mitificar els esdeveniments ocorreguts ja que, quasi tots, corregueren a posar-se el vestit de nouvinguts a la democràcia i de creients practicants del "Sistema Autonòmic"... llevat dels partits i partidaris de la Dreta/Dreta (Alianza Popular) i, per suposat, d'ultradreta (Fuerza Nueva, etc.).

No cal dir que els dos Estatuts d'Autonomia per al territori valencià (País, antic Regne? ...vaja brometa això de la "comunitat", com si la resta d'autonomies no foren, també, comunitats autònomes...) han estat un autèntic fracàs tant a nivell organitzatiu, com econòmic... però no per culpa del sistema, sinó dels governants que hem tingut des de la Pre-Autonomia on el mateix PSPV-PSOE va començar carregant-se, políticament parlant, el primer president (us sona un tal Josep Lluís Albinyana?). Després ja sabeu el que ha passat: si la Unió Europea ha posat algun tipus d'entrebanc per a certa agricultura, aquesta ha estat la nostra, la citricultura (sobretot) valenciana...

De tota manera, mentre Europa posava quotes a la producció de tot tipus de producte hortofrutícola, ací s'ha deixat morir d'èxit l'agricultura tarongera per mega-superproducció: totes les valls i totes les muntanyes valencianes on no n'hi havia tarongers, ara estan farcides de l'arbre del fruit de les Hespèrides, per no parlar a nivell estatal ja que, des dels Pirineus fins l'estret de Gibraltar, ens ixen les taronges per les orelles... i així van els preus, per a plorar, regalar-les i, definitivament, tancar la paradeta.

Si parlem, d'índústria, sobre tot la del taulell, ídem de ídem: que han fet/fan els governs autonòmics i estatals per salvar el negoci? Res de res...

Ara tothom parla de finançament autonòmic -a banda del finançament dels dos grans partits polítics que, des de sempre, supera en misteri el de la Trinitat: fileses, maleses, gürteleses i teatre, molt de teatre audiovisual i parlamentari- i, per fi, s'ajustarà millor el criteri poblacional, però, malgrat la clàusula Camps (sí, la del president autonòmic més elegant de tota la democràcia, per davant, fins i tot, del dandy Zaplana), els valencians seguirem a la cua de les cues... ara, això sí, el pèsim finançament que hem patit des del 1982 fins ara i que seguirem patint in aeternum no impedirà seguir malbaratant els ingressos públics en esdeveniments ("events"?) de vergonya aliena mundial.

De tota manera, mentre els nostres polítics no creguen en Europa, ni en l'Estat de les Autonomies, continuarem tenint unes competències autonòmiques creixents i un finançament autonòmic minvant: l'Estat Espanyol ha de reconéixer, d'una vegada, que entre les autonomies i la Unió Europa li queda, cada vegada, un paper més reduït com a intermediari i, per tant, més secundari davant les iniciatives institucionals que li arriben des de dalt (Europa) i des de baix (comunitats autònomes). Resumint: el que ja fa Europa, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... el que fan les autonomies, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... que és, ara mateix (pam dalt/pam baix), el que està passant.
================================================