ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I FINANÇAMENT

La Constitució del 1978 va instituir allò de l'Espanya de les autonomies recuperant una tradició d'organització territorial que, més enllà de la República i de les autonomies històriques (Catalunya, Galícia i País Basc; perquè el referèndum d'Andalusia va ser, si més no, el primer greuge comparatiu), s'arrela en la Monarquia Hispànica dels Habsburg (anterior a Felip V, Almansa i tots els mals de l'absolutisme borbònic del XVIII) i la formació dels regnes peninsulars a l'Edat Mitjana on, sense anar més lluny, hi havia un Regne de València amb Parlament (Corts), Constitució (Furs) i Govern propi (Generalitat).

Més endavant, amb la consolidació de la democràcia, s'obriren les portes d'Europa i, més concretament, de la Unió Europea (1986), allunyant-se de l'imaginari col·lectiu la possibilitat del retorn a la dictadura o de la repetició del lamentable espectacle del 23-F (1981) que donà una imatge bananera de part de les forces de seguretat de l'Estat a tota la resta del món... Després d'allò, potser se van mitificar els esdeveniments ocorreguts ja que, quasi tots, corregueren a posar-se el vestit de nouvinguts a la democràcia i de creients practicants del "Sistema Autonòmic"... llevat dels partits i partidaris de la Dreta/Dreta (Alianza Popular) i, per suposat, d'ultradreta (Fuerza Nueva, etc.).

No cal dir que els dos Estatuts d'Autonomia per al territori valencià (País, antic Regne? ...vaja brometa això de la "comunitat", com si la resta d'autonomies no foren, també, comunitats autònomes...) han estat un autèntic fracàs tant a nivell organitzatiu, com econòmic... però no per culpa del sistema, sinó dels governants que hem tingut des de la Pre-Autonomia on el mateix PSPV-PSOE va començar carregant-se, políticament parlant, el primer president (us sona un tal Josep Lluís Albinyana?). Després ja sabeu el que ha passat: si la Unió Europea ha posat algun tipus d'entrebanc per a certa agricultura, aquesta ha estat la nostra, la citricultura (sobretot) valenciana...

De tota manera, mentre Europa posava quotes a la producció de tot tipus de producte hortofrutícola, ací s'ha deixat morir d'èxit l'agricultura tarongera per mega-superproducció: totes les valls i totes les muntanyes valencianes on no n'hi havia tarongers, ara estan farcides de l'arbre del fruit de les Hespèrides, per no parlar a nivell estatal ja que, des dels Pirineus fins l'estret de Gibraltar, ens ixen les taronges per les orelles... i així van els preus, per a plorar, regalar-les i, definitivament, tancar la paradeta.

Si parlem, d'índústria, sobre tot la del taulell, ídem de ídem: que han fet/fan els governs autonòmics i estatals per salvar el negoci? Res de res...

Ara tothom parla de finançament autonòmic -a banda del finançament dels dos grans partits polítics que, des de sempre, supera en misteri el de la Trinitat: fileses, maleses, gürteleses i teatre, molt de teatre audiovisual i parlamentari- i, per fi, s'ajustarà millor el criteri poblacional, però, malgrat la clàusula Camps (sí, la del president autonòmic més elegant de tota la democràcia, per davant, fins i tot, del dandy Zaplana), els valencians seguirem a la cua de les cues... ara, això sí, el pèsim finançament que hem patit des del 1982 fins ara i que seguirem patint in aeternum no impedirà seguir malbaratant els ingressos públics en esdeveniments ("events"?) de vergonya aliena mundial.

De tota manera, mentre els nostres polítics no creguen en Europa, ni en l'Estat de les Autonomies, continuarem tenint unes competències autonòmiques creixents i un finançament autonòmic minvant: l'Estat Espanyol ha de reconéixer, d'una vegada, que entre les autonomies i la Unió Europa li queda, cada vegada, un paper més reduït com a intermediari i, per tant, més secundari davant les iniciatives institucionals que li arriben des de dalt (Europa) i des de baix (comunitats autònomes). Resumint: el que ja fa Europa, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... el que fan les autonomies, no té perquè repetir-ho l'Estat i, per tant, pagar-ho doblement el contribuent... que és, ara mateix (pam dalt/pam baix), el que està passant.
================================================

SOCIOVERGÈNCIA VALENCIANA?

Diuen els analistes polítics que Catalunya, malgrat el tripartit, sempre ha estat sociovergent, és a dir, compta amb un electorat majoritàriament partidari d'una gestió autonòmica situada entre Convergència i Unió (la coaliació més votada) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). D'altres afirmen que el País Basc no és Catalunya, però que certa entesa "sociovergent", és a dir, entre el PNB (el partit més votat) i els socialistes d'Euskadi (PSE-PSOE) seria la solució més adient davant el democràtic trencaclosques electoral.

Altres autonomies, com la valenciana, en canvi, mai presenten, ni presentaran cap democràtic trenclacosques electoral perquè hi ha una barrera del 5% que impedeix accedir a les Corts a tots els partits situats més enllà del PP-PSOE, cosa que impulsa certes corrents pro-pacte (BLOC-Iniciativa pel País Valencià?, BLOC-Verds-Esquerra?, BLOC-...?) i anti-pacte, a les quals mai m'he adscrit, ni m'adscriuré...

Els pactes, d'entrada, ni són bons, ni són roïns. Al BLOC Nacionalista Valencià, com a tots els partits polítics, hi ha un sentiment majoritàri de concòrrer en solitari a tot tipus d'eleccions, sobretot a les municipals que és on, fins ara, sempre ens ha anat millor però, al capdavall, tots som conscients de la injustícia que representa que certs partits, com ara el de Rosa Díez (amb un 2% del vot), puga ser decissiu al Parlament Basc, mentre el BLOC ha estat molts anys sense representació a les Corts Valencianes amb uns resultats superiors al 5% ací, a la província/circumscripció de Castelló, que mai han servit per res...

El BLOC ha renovat l'executiva, ha renovat el Consell Nacional, pròximament renovarà els Consells Comarcals, però el més urgent és renovar -i dinamitzar- els col·lectius locals, sobretot els de la Plana Baixa on, darrerament, hi ha certs símptomes de debilitat, sobretot, als pobles on no s'ha tret cap representant muncipals a les darreres eleccions (Borriana, Nules, Moncofa, Xilxes, Almenara, etc.) però, també, on no s'ha conseguit presentar llista, sense oblidar els pobles o ciutats on els resultants han estat minvants, com ara el cas de Vila-real.

Els propers dos anys van a marcar, definitivament, el futur del valencianisme progresista al País Valencià en un context de cert olor a podrit que, fins i tot, pot beneficiar a partits amb les mans netes com és el BLOC. Un no sap si l'electorat valencià és sociovergent, impacient, complaent, inconscient, conservador, progressista, però hi ha molta gent que està demanant fer neteja...

Als País Valencià és respira cert olor a podrit: totes les majories absolutes de la jove democràcia espanyola han fet cert olor a podrit (la de Felipe González al seu temps i després la de José Maria Aznar), però també les majories absolutes de certes autonomies. Només si se limita la duració dels càrrecs de responsabilitat política a 8 anys i se pacta eliminar la injusta i antidemocràtica barrera electoral autonòmica del 5%, se pot netejar el viciat aire polític valencià dels darrers anys. El PSOE valencià té molt que dir al respecte: pot seguir sent PSOE i mirar, només, cap a Madrid o, pel contrari, pot tornar a ser PSPV i pensar en certa "sociovergència" valenciana: el BLOC, a canvi, potser només li demane l'eliminació de la barrera electoral que, com tantes coses, el PSPV-PSOE va pactar amb els seus "amics" del PP...
==============================================

NOMÉS SOM COMUNITAT...

Des de fa més -molt més- d'una dècada, visc en una Comunitat... de veïns (la segona, per ser més exactes). I de veres que ens duem, tots, molt bé. Tal vegada el secret -si és que n'hi ha-, radica en què, majoritàriament, es tracta de parelles joves, i no tant joves, treballadores, és a dir, que ens passem la jornada fora de casa i, a penes, si tenim temps de veure'ns, intimar i/o discutir...

I això que la nòmina de residents és d'allò més actual, perquè en una quinzena d'habitatges hi habiten persones, i personatges, de tot arreu: vila-realencs de la soca -fins i tot socis del Cèltic Submarí-, valencianoparlants, castellanoparlants, gent procedent de les comarques del Nord, del sud, mesetaris i, fins i tot, nouvinguts de l'altra banda de l'Atlàntic. I si parlem de coses més antigues (¿?), com això de les ideologies -per exemple-, hi ha des de gent compromesa políticament amb partits d'esquerra fins acèrrims defensors de Zapatero, Camps, Rajoy, per no parlar de fans del mateix Jiménez Losantos (!"·$%&/()=?¿)... Però, malgrat el bon rotllo quotidià, som només, això, una comunitat...

Supose que després de comprovar l'homenatge que li han fet els alcaldes de Vila-real i Almassora a Jaume I, just al bellmig del Pont de Santa Quitèria (construït sobre basaments romans per Pere Dahera als temps del Rei Conqueridor), tot col·locant un monòlit del Tot-a-cent i una plaqueta (en diminutiu) commemorativa, que durarà menys que un bitllet de 500 euros caigut a la porta de l'Ajuntament de Marbella (...podeu afegir/canviar de pobles i ciutats...) i/o els plans que dissenyen -o dissenyaran- per enderrocar la Plaça Porxada i emparedar l'efígie del nostre fundador en un racó (perquè no saben qué fer amb l'escultura de Llorens Poy!)... és més fàcil comprendre la gran inversió crematística de la Generalitat Valenciana en una publicitat superflua per dir-nos, simplement, això, que Només Som Comunitat!

Ni tenim pare, ni mare, ni gos què ens lladre... ni història, ni rei conqueridor-fundador, ni passat, ni present, ni vergonya... Només futur! Som una comunitat que fuig cap al futur, perquè el present és un balafiament constant dels diners públics, i un lideratge consolidat en fracàs escolar, atur, endeutament, demagògia, manipulació informativa i coentors diverses...

Per cert, algú sap qui ha pagat aquest cartell que teniu a continuació i que, molt prompte (si no l'han posat ja!), veurem per les comarques de Castelló? El proper que el veja, pots ser tu! (gràcies, Carla!):



La veritat és que aquest cartell no faria cap falta, si durant el mandat de José Mª Aznar (8 anys, no va manar quatre dies!) els valencians ens haguérem fartat de veure inauguracions de col·legis, hospitals, autovies gratuïtes, AVES i maries... ja que, anteriorment -i això és de veres-, Felipe González i Joan Lerma ens van aportar ben repoquet de tot!

Quant de maniqueïsme, quanta simplicitat, quant de bipartidisme inútil... estaran pensant els gallecs o els navarresos que han recolzat els pressupostos de l'Estat amb els vots dels seus partits nacionalistes... O no? De segur que no. Qui ha de pensar pel poble que renuncia a ser res de res... els que viuen a les autonomies històriques, nacions, països i nacionalitats que sí que són alguna cosa i, per això mateix, aconsegueixen finançament per a unes infrastructures que ací mai arriben?

La "Comunitat Valenciana" és això, com una comunitat de veïns o de monjos, tant se val... una cosa incolora, inodora i insípida, on hi ha poca aigua -és de veres- però ens sobren cases, xalets i apartaments deshabitats pertot arreu.

P.D.- Si voleu aprofundir en el tema, consulteu els experts que, ahir dimecres, publicaren un magnífic dossier sobre els valencians al Cuaderno de Cultura de La Vanguardia.
........................................................................................................................................

MERAVELLES VALENCIANES

El director del club de viatges Fil-per-Randa, de València, i un bon grapat d'entitats públiques i privades han portat endavant un projecte consistent en elegir "democràticament" (¿?) les "set meravelles" del País Valencià amb l'objectiu d'editar un catàleg, en col·laboració amb la Univervitat de València, per donar a conéixer les joies de la terra valenciana.

Les 7 meravelles valencianes, segons ells, serien les següents:
- Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial).
- Parc Natural de l'Albufera, la Devesa d'El Saler i El Palmar (Parcs i paratges naturals).
- Castell i conjunt monumental de Xàtiva (conjunts históric-artístics).
- Portada del Palau del Marqués de Dues Aigües (Peces arqueològiques i obres d'art).
- El Penyal d'Ifach (Monuments naturals).
- La Llotja de València (Monuments arquitectònics històrics)
- L'estació del Nord de València (Monuments arquitectònics moderns, segles XX i XXI).



Naturalment, les 7 elegides estan entre les preferides de quasevol valencià, però tenint en compte que els votants eren, majoritàriament, de les comarques centrals, el resultat final ha deixat completament fora les joies de les comarques de Castelló, només recull el penyal d'Ifach d'Alacant (i el Misteri d'Elx, i la Dama?, etc.) i, per tant, podria interpretar-se com un resultat políticament incorrecte...

De tota manera, als amants de l'art i del paisatge urbà ens agrada saber que la joia destacada, o monument més votat amb diferència, és la Llotja de València... Ara que celebrem els 800 anys del naixement de Jaume I i el 9 d'0ctubre de 1238 (segle XIII), convindria revaloritzar els tresors arquitectònics que tenim als nostres pobles.



A Vila-real, se posen com se posen, l'autèntic tresor és la Plaça de la Vila o plaça porxada medieval (declarada Monument Històric Artístic als anys setanta) que ha sofert una profunda metamorfosi al llarg del segle XX -potser per ignorància- i, encara avui en dia, està sent ocultada davall d'unes estructures de ferro rebossat de granit i, per tant, patint les conseqüències d'altres dèries i pecats capitals: prepotència, avarícia, hipocresia, autoritarisme, etc.

SIUTADANIA BALENSIANA

Avui arriba el Correllengua a Vila-real en l'any Jaume I, el nostre pare polític (creà el Regne de València i fundà Vila-real), legislatiu (ens atorgà uns Furs propis i un Dret Civil Valencià que ens arrabassà Felip V de Borbó amb els Decrets de Nova Planta), lingüístic (ens aportà la llengua catalana, la seua llengua materna de Montpeller, de Salses a Guardamar de Segura, de Fraga a Mahó)...

Són coses que no hauria d'oblidar la ciutadania valenciana quan ja no som ni autonomia històrica, ni territoris forals, ni hem recuperat part del Dret Civil (l'acord de les Corts Valencianes de recuperar la separació de béns a les unions matrimonials està recorregut judicialment pel Govern Central de Madrid), ni parlem majoritàriament la nostra llengua pròpia, el valencià, el català de tots...

A falta d'una autèntica assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC), és a dir, on els alumnes valencians aprenguen en les dues llengües oficials (valencià/castellà) d'on venim (antecedents històrics de la nostra comunitat autònoma), on som (que és la democràcia, els drets dels ciutadans al segle XXI, etc.) i on anem (objectius ètics de les persones humanes en un món globalitzat, multiètnic i multicultural...), la saviesa del carrer està fent circular aquest dies un còmic a tall de sainet que, de segur, us agradarà (no sé si és del Jueves o del Peti qui Peti, però la imaginació sempre supera la prepotència del poder).

...Per cert, ens veiem al Correllengua, a les 19,30 h. al Casal Jaume I de Vila-real.