PREMIS, CÀSTINGS I CÀSTIGS

Dijous passat, la Comissió de Penyes distingia l'amic Leandre Adsuara amb el premi "Fester de l'Any" per tot un itinerari vital arrimant el muscle perquè les festes de Vila-real siguen, cada vegada, més obertes i participatives.

El dimecres, el mateix Leandre, així com Pasqual Batalla (president d'APAVAL) i tota una legió de paranyers, d'arreu de les comarques del País Valencià, rebien de les Corts Valencianes tot un premi, per ells, al reformar-se la Llei de Caça que obre les portes a la legalització del parany.

Ahir, dijous, però, la cosa se multiplicava, ja que si, pel matí, el regidor de Cultura, Héctor Folgado, explicava en roda de premsa el fallo del jurat del Certamen Literari Ciutat de Vila-real -on, diuen, que el Premi d'Assaig li va recaure conjuntament a Domingo J. Font i a un cosí seu- , per la vesprada es celebrava -al Teatre Principal- la Gala anual de Onda Cero amb el lliurament de premis als protagonistes de l'actualitat de Castelló de la Plana... per tancar-se la nit, brillantment, a Barcelona, on Angeles Caso rebia el prestigiós Premi Planeta de novel·la.

Els premis, diguen el que diguen, sempre agraden més als premiats que a la resta dels que han participat, però és impossible que agraden a tothom perquè, a banda de l'afectivitat cap als premiats, sempre poden desvetllar-se les misèries humanes, aparéixer les diferències de criteri i, per suposat, que els polítics adopten mesures legals populistes o que el fallo d'un jurat acabe sent, precisament, això, un fallo, una errada.

Darrerament, però, s'ha posat molt de moda anar a la recerca de premis. Potser, els èxits de Santiago Segura, sumats a la lacra de l'atur, han predisposat els joves a participar en tota mena de càstings televisius amb l'objectiu d'aconseguir allò que se'n diu, d'entrada, unes perretes fàcils de guanyar i que, a la llarga, acaba sent un calvari on abunden el frikis, els crims culturals i, fins i tot, els càstigs físics... O és que no heu vist, encara, Curso del 63?, el programa d'Antena-3 on s'emula l'escola franquista amb uns malcriats ignorants de més de 18 anys (molt maleducats) de la generació Ni-ni (ni estudien, ni treballen) fent d'alumnes, mentre els seus permissius pares (de la generació Si-si?, és a dir, mai els han nit NO a res) tracten de jusficar l'injustificable (mentre els fills se semblen criatures del parvulari).

De tota manera, deixant de banda els buscapremis i els buscavides, la sort sempre t'ha de sorprendre treballant o comprant paperetes de loteria (abans o després del sorteig!, -vull dir), perquè descobrir un escriptor que visca, només, dels llibres que publica és més difícil que trobar un citricultor valencià que puga subsistir, únicament, d'allò que li paguen per la collita.

Els funcionaris -la classe social més envejada en aquests temps de crisi, però mai abans- que, de tant en tant, guanyem algun premi que suposa un plus damunt la nòmina habitual, ja sabem que després del premi, literari, sempre sol arribar el càstig, fiscal: a un país on mai s'ha incentivat l'agricultura autòctona és comprensible que encara s'incentive menys la literatura o la investigació històrica de les coses de casa... Malgrat tot, enhorabona Peretona!
===========================================================================

* Aquest article d'opinió el podeu escoltar, amb la veu de l'autor, aquest DIVENDRES, 16 D'OCTUBRE A LES 12.45 H. al programa "VILA-REAL EN LA ONDA" de Onda Cero Vila-real (99.2 FM) en la secció LA FIRMA.
...........................................................................................