DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Amb el bon regust de la victòria dels aldeans (B) sobre els capitalins (A), dos vila-realencs matinaren ahir diumenge, després d'aprofitar l'hora que, legalment, ens regalaren els amos dels rellotges oficials.

El darrer diumenge d'octubre ha estat un diumenge redó, solejat, de viatges amb tren (Vila-real/València, El Puig/Vila-real), a peu (de l'estació del Nord a les Torres de Serrans i d'ací, amb el cotxe de Sant Ferran -una estona a peu i l'altra caminant-, fins els Monestir del Puig de Santa Maria), de reivindicacions nacionals (País Valencià demà sobirà, In-indi-indiferència institucional i mediàtica, evidentment, etc.). Bon dinar, millor companyia, molt de sol, nivea a puntapala, parlaments, salutacions i l'actuació del gran -gran desconegut per Canal 9, res de nou fins ací- Pep Gimeno Botifarra i el seu grup.

Entre d'altres amics i coneguts, vaig compartir conversa amb Carles Arnal (ex-diputat d'Esquerra Verda, vila-realenc i company d'aventures acadèmiques a l'institut Francesc Tàrrega) que, després de Capdevila (autor del gol de la victòria contra el Màlaga) -si voleu-, va ser el vila-realenc protagonista del dia.

Resulta que, en arribar a casa i assabentar-nos de la bona notícia de la primera victòria en Lliga de l'equip d'Ernesto Valverde (de moment, ha salvat el coll -cosa que ens alegra) i sopar i d'altres temes domèstics, vaig engegar la caixa tonta on, a més de visualitzar el primer gol de Nilmar i la genialitat de Joan, l'internacional de Tàrrega, vaig retrobar-me amb Carles Arnal que ara xarrava amb el Follonero, Jordi Évole, al programa Salvados...



Entre d'altres coses, va explicar-li la seua renúncia personal, com a diputat autonòmic en la passada legislatura, a un televisor de plasma, una PDA i un finiquito de 23.000 euros al maig de 2007 que, evidentment, paguem tots els contribuents valencians. Tot un exemple, per als que trinquen i, fins i tot, per als simpatitzants de La Trinca... Au, vinga, vinga, vinga, que torna la trinca, trinca, trinca, per salvar la humanita-a-at... La festa continua però, a partir d'ara, res serà igual si al poble li sap mal...
===========================================================================

PREMIS, CÀSTINGS I CÀSTIGS

Dijous passat, la Comissió de Penyes distingia l'amic Leandre Adsuara amb el premi "Fester de l'Any" per tot un itinerari vital arrimant el muscle perquè les festes de Vila-real siguen, cada vegada, més obertes i participatives.

El dimecres, el mateix Leandre, així com Pasqual Batalla (president d'APAVAL) i tota una legió de paranyers, d'arreu de les comarques del País Valencià, rebien de les Corts Valencianes tot un premi, per ells, al reformar-se la Llei de Caça que obre les portes a la legalització del parany.

Ahir, dijous, però, la cosa se multiplicava, ja que si, pel matí, el regidor de Cultura, Héctor Folgado, explicava en roda de premsa el fallo del jurat del Certamen Literari Ciutat de Vila-real -on, diuen, que el Premi d'Assaig li va recaure conjuntament a Domingo J. Font i a un cosí seu- , per la vesprada es celebrava -al Teatre Principal- la Gala anual de Onda Cero amb el lliurament de premis als protagonistes de l'actualitat de Castelló de la Plana... per tancar-se la nit, brillantment, a Barcelona, on Angeles Caso rebia el prestigiós Premi Planeta de novel·la.

Els premis, diguen el que diguen, sempre agraden més als premiats que a la resta dels que han participat, però és impossible que agraden a tothom perquè, a banda de l'afectivitat cap als premiats, sempre poden desvetllar-se les misèries humanes, aparéixer les diferències de criteri i, per suposat, que els polítics adopten mesures legals populistes o que el fallo d'un jurat acabe sent, precisament, això, un fallo, una errada.

Darrerament, però, s'ha posat molt de moda anar a la recerca de premis. Potser, els èxits de Santiago Segura, sumats a la lacra de l'atur, han predisposat els joves a participar en tota mena de càstings televisius amb l'objectiu d'aconseguir allò que se'n diu, d'entrada, unes perretes fàcils de guanyar i que, a la llarga, acaba sent un calvari on abunden el frikis, els crims culturals i, fins i tot, els càstigs físics... O és que no heu vist, encara, Curso del 63?, el programa d'Antena-3 on s'emula l'escola franquista amb uns malcriats ignorants de més de 18 anys (molt maleducats) de la generació Ni-ni (ni estudien, ni treballen) fent d'alumnes, mentre els seus permissius pares (de la generació Si-si?, és a dir, mai els han nit NO a res) tracten de jusficar l'injustificable (mentre els fills se semblen criatures del parvulari).

De tota manera, deixant de banda els buscapremis i els buscavides, la sort sempre t'ha de sorprendre treballant o comprant paperetes de loteria (abans o després del sorteig!, -vull dir), perquè descobrir un escriptor que visca, només, dels llibres que publica és més difícil que trobar un citricultor valencià que puga subsistir, únicament, d'allò que li paguen per la collita.

Els funcionaris -la classe social més envejada en aquests temps de crisi, però mai abans- que, de tant en tant, guanyem algun premi que suposa un plus damunt la nòmina habitual, ja sabem que després del premi, literari, sempre sol arribar el càstig, fiscal: a un país on mai s'ha incentivat l'agricultura autòctona és comprensible que encara s'incentive menys la literatura o la investigació històrica de les coses de casa... Malgrat tot, enhorabona Peretona!
===========================================================================

* Aquest article d'opinió el podeu escoltar, amb la veu de l'autor, aquest DIVENDRES, 16 D'OCTUBRE A LES 12.45 H. al programa "VILA-REAL EN LA ONDA" de Onda Cero Vila-real (99.2 FM) en la secció LA FIRMA.
...........................................................................................

O.T. - G.H. - Z.U.D.

Diuen que en temps de crisi el personal consumeix molta més televisió. De tota manera, com no només d'audiències viu la tele, també es parla -i molt- de fusions, absorcions, associacions i, fins i tot, coalicions entre empreses de comunicació... que si la Sexta i Tele5 i la Cuatro busquen socis, que si estan pensant en associar-se entre elles etc., és a dir, el pastís publicitari és, cada vegada, més escarransit.

Però anit va començar Oté (Operación Triunfo) i les cafeteries nocturnes -que no tenien sintonitzada la cadena corresponent o no havien comprat el partit Manchester-Arsenal- van haver de tancar, l'audiència era una estàtua de sal i tots els col·legis universitaris, de tota la pell de brau, tornaven a semblar parvularis com cada temporada d'Oté, Ge Hac (Gran Hermano), Z.U.D., etc,, sí, se tornen a portar les sigles (TV3, C9, TVE1, TVE2, A3, CUATRO, T5, La6, TDT. etc.).

Fins ací, res d'estrany. La televisió també respon al model de globalització neoliberal que ens han venut: programes d'importació amb l'objectiu de fer creure a l'audiència més jove -ací rau el perill!- que se pot viure sense treballar, simplement eixint a la tele, aconseguint una fama secular (pels segles dels segles) i guanyant-se la sopa boba als programes del cor, i de sang i fetge... Però, ara mateix, quants triomfets recordeu de memòria que s'hagen pogut guanyar la vida cantant, el Bisbal? Sí, i qui més? Molts pocs, per no dir que cap més... I de Grans Hermanos, germans, quants es guanyen la vida fent tele o exhibint la incultura pròpia als canals televisius estatals o locals? Ben repoquets.

I si faltava alguna cosa, un 40 per 100 dels alumnes d'ESO vol ser famós televisiu, i el 90 per 100 dels xiquets volen ser Iker Casillas... per jugar al futbol? No, per acabar anunciant cervesa per televisió (manda güevos, Trill!).

L'edició d'enguany d'O.T. té -o voleu una infusió?- l'alicient de la participació d'un concursant de la Vall d'Uixó i, a més, una membre del Jurat és d'Argelita, és a dir, ja tenim dos castellonencs que no estan a l'atur i, per tant, no cal que s'inscriguen al nou programa Z.U.D. (Zona d'Urgent Diversificació... econòmica, perquè allò del Z.U.R. o zona d'urgent reindustrialització ja no ens val, amb els temps que corren, de molta producció, molta tecnificació i no gens de mà d'obra).
.......................................................................................................................

DE L'ABSOLUTISME CINEMATOGRÀFIC AL BIPARTIDISME TELEVISIU

Hem passat de l'absolutisme o, si voleu, del nacionalcatolicisme cinematogràfic (dels anys de la dictadura, quan tot estava prohibit llevat del NODO) al regionalbipartidisme televisiu, també anomenat nacionalbipartidisme (com els agrada dir a Acebes i Bono, per exemple) sense solució de continuïtat. El problema no és, solament, la llibertat d'expressió en televisió, ràdio o premsa escrita, sinó l'enfrontament quasi teatral que porten durant quasi els 365 dies de l'any els dos partits majoritaris quan, en el fons, sempre han estat d'acord en allò fonamental: des dels estatuts d'autonomia, passant per la política fiscal, fins els tancaments, en plural, de TV3 (Barrionuevo a la dècada dels 80 i Camps/Clos en ple segle XXI).

Ahir més de 2.000 persones (1.200 segons la Policia Local de Castelló) ens reunírem davant la Casa dels Caragols per reclamar això: QUE NO ENS TOQUEN EL BARTOLO!

Digueu-me optimista, però als temps que corren, mobilitzar més de 2.000 persones sense cap tipus de prebenda, xupa-xups, bocata, ni autobús gratis -com fan els del PPSOE-, és a dir, només per la convicció ètica i moral de demanar llibertat d'expressió i respecte per a les minories ètniques (que és, al capdavall, el que som els indígenes valencians de parla minoritària) té molt de mèrit.

I el mèrit s'incrementa tenint en compte que es tractava d'un dissabte vespra de Nadal, on tothom va de compres (també els que Volem TV3... que som persones i, la majoria, més normals que molts que clamen contra Catalunya, contra el País Valencià i contra tot allò que no faça olor a bou d'Osborne), és a dir, que un 10 per als organitzadors i sobretot per als participants on, per cert, el protagonisme de Vila-real (en som pocs però bons!) va ser aclaparador: en els parlaments, a més d'intervenir Vicent Usó, van esmentar l'acudit de Quique (des d'aquest bloc, moltes gràcies pel llibre De Norte a Sur y Dios en medio que aprofite per recomanar-lo a tots els lectors) al Mediterráneo d'ahir, també nomenaren Vicent Pitarch i, per arrodonir-ho, només mancava la presència del millor dolçainer del món, Pasqualet de Vila-real, al que vam tirar en falta en el moment de sonar la tercera nota de La Moixeranga o himne sentimental del País Valencià sense lletra, sense oferiments submissos als del nacional-centralisme, ni al Felip V, ni a Primo de Rivera, ni a Franco, ni a Zapatero, ni a Rajoy...

Des del segle XVIII (Felip V) fins, pràcticament la 2ª República (Normes de Castelló), el centralisme de Madrid no ha parat de subvencionar el castellà i atacar la nostra llengua, això és evident... Però, què ha fet l'actual democràcia i els polítics valencians (¿?) que ens han representat als darrers 30 anys? ...I que conste que dic valencians, per dir alguna cosa perquè, a banda d'ésser l'autonomia líder en presidents xarnegos (Zaplana i Olivas), també som líders en candidats "cuneros" tant del PP (Elorriaga i cía) com del PSOE (Sevilla i cia)... gent que només són residents a les comarques de Castelló quan venen eleccions.

De tota manera, i per acabar, si també teniu clar que el PSOE va crear Canal 9 com a arma política per defensar-se davant la "invasió catalanista" de la TV3 de Pujol, potser començareu a comprendre alguna cosa. I si a tot això afegim que les competències de la TDT són del Govern Central de Madrid encara n'entendreu més, perquè ahir no n'hi havia cap polític representatiu (i de pes) del PSOE (va del PSPV, si voleu) en la concentració de davant de la Casa dels Caragols, llevat de lloables excepcions (personalment vaig vore i saludar l'amic Monferrer, però supose que hi havia alguna persona més, però res de Calles o Sevilles... ja m'enteneu). En canvi, al costat d'Eliseu Climent hi havia Josep Maria Panyella, Maria Gràcia Moles i, fins i tot, el betxinenc Alfred Remolar, el jove candidat del BLOC en les properes eleccions.

L'acte d'anit va estar molt bé, però el proper 9 de març hi ha Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i al Senat: eixe dia, precisament, és quan s'ha de dir si volem TV3, millorar la sanitat, l'ensenyament i el transport públic... No val a fer tertúlies de bar i, fins i tot, manifestar-se i després quedar-se a casa el dia de les Eleccions com fan i han fet molts valencians al llarg de més de 30 anys de democràcia.

Queda molt per fer, però tot serà possible si no ens adormim amb els narcòtics de la desídia i l'escepticisme. A recarregar les piles aquestos Nadals i a encarar el 2008 amb optimisme.