Mentre José Luis Oltra, tècnic del Tenerife, comentava hores abans del partit d'avui que el Vila-real C.F. era com un monstre futbolístic que seguia dormit però que podia despertar en qualsevol moment... potser per curar-se en salut; els aficionats acudíem al camp amb la mosca darrere l'orella pel vist, millor dit, pel no vist fins ara...
De tota manera, hi ha gent molt pessimista que parla de lluitar per salvar la categoria, pels precedents d'equips amb millor planter que l'actual del Vila-real (Betis l'any passat, Saragossa fa dos anys, Atlètic de Madrid, Celta, etc.) i altres qüestions que comporta el pessimisme. Evidentment, aquesta victòria no ens ha de fer llançar les campanes al vol, ni molts menys, sinó ser realistes i convéncer els jugadors que hi ha molts equips pitjors que aquest limitat Vila-real... i dic limitat perquè, bàsicament, es tracta del mateix equip de fa quatre i cinc temporades, a més de les baixes fonamentals d'ara mateix (Cazorla, Senna, Ibagaza) que ens han fet perdre el centre del camp i el famós, en el passat, futbol de toc.
Però, per fi, el Vila-real s’ha trobat a sí mateix davant el Tenerife, endosant-li una maneta de cinc en, a penes, sis minuts: tot el que no s’havia marcat des de l’inici de Lliga ha arribat de la mà d’un esplèndid Llorente que, tot sol, s’ha fabricat dos gols (el primer de la vesprada a la primera part i el 4-0 tot guanyant l’espatlla a un defensa i per velocitat al porter), d’un elegant Pirés (gràcies a una passada magistral de Rossi), d’un mà a mà de Rossi tot sol davant el porter que, aquesta vegada, no perdona i celebra amb ràbia i, per últim, un gol de Cani com a premi al seu treball constant al centre del camp.
A l’altra/l'oltra serà! -haurà pensat el tècnic de l’equip de les illes (ex de Castelló i Llevant), avui desafortunades, ja que Tenerife avui ha estat seguro de gol... Molt haurà de treballar, per salvar la categoria, un equip que, pràcticament, presenta el mateix planter que la temporada anterior a Segona. I aquesta, precisament, ha de ser la tranquil•litat d’un nerviós Vila-real fins la segona part d’avui quan ha arribat la Valeriana en forma de 2-0, després de perdonar l’imperdonable a la primera part, i això que el baló ha estat quasi completament del Tenerife durant els primers 45 minuts.
A poc a poc, la falta de treball a la porteria groga ha serenat un nerviós Diego López, Marcano va agafant minuts i assentant-se, davant l’absència d’un desconegut Gonzalo (el millor central d’Europa abans de la darrera lessió) i la seguretat que li dona la companyia d’un magnífic Godín, d’un treballador incansable com és Javi Venta, a més de Crackdevila (l’amo de la banda esquerra). Primera part per oblidar, un centre del camp horrorós i, en canvi, a partir del 2-0 la seguretat d’Eguren i l’atreviment de Bruno (l’estàvem esperant feia mesos!), ben assessorat per Cani i Pirés, portaren els balons endavant perquè un inèdit Llorente començara a sumar de dos i Giusseppe Rossi tornara, per moments, a recordar-nos al bambino de l’àrea de temporades anteriors...
Això era una bèstia groga, un drac alat dormit dins d'uns submarí que anava rovellant-se per moments, que, de sobte, saltà sobre la gespa d'un gelat Madrigal per emergir des de les profunditats de la taula classificatòria cap a aigües més tranquil·les on el comandant, Ernesto Valverde, pot agafar aire i, el que és més important, el timó de la nau: s'ha de reforçar el centre de la defensa i el centre del camp, s'ha de seguir corrent i treballant per afinar la punteria de cara a la porta contrària (sempre no serà Tots Sants!), però hi ha un excel·lent Vila-real B que, de moment, pot reforçar l'equip davant compromisos reials copers i, per què no?, saltar al camp en competicions europees. Més endavant, però, sempre ens quedarà el mercat d'hivern.
................................................................................
4 comentaris:
esperem que sí, que siga el despertar, encara que només siga perquè per analogia, els 4 del Castelló en pocs minuts, significarien també el despertar orellut.
;-P
La grandesa del futbol és, precisament, el factor sorpresa que li falta a la política. Avui guanyen i golegen els nostres, demà els rivals... encara que al final quasi sempre s'acaba, també, amb una lluita bipartidista entre els dos grans (PP-PSOE, Barça-Madrid).
La veritat, malgrat el fanatisme regnant a una banda i l'altra de riu, és que seria molt emotiu poder tornar a seure junts veient un Vila-real - Castelló, un Castelló - Vila-real, però amb els dos clubs en Primera.
Ara per ara, no és possible, tal vegada perquè uns 600.000 habitants no donen per fer massa abonats directes, ni guanys als del Canal Plus, del Gol TV, etc. que són, en definitiva, els amos d'aquest negoci que molts vodríem, només, esport.
Però tranquil, Enric, el Castelló, a poc a poc, també anirà recuperant llocs en la taula classificatòria perquè la senyora pilota, per fi, també s'ha decidit a entrar perquè pogueu "alçar una mica les orelles".
"Ya sé que el gol de Pato pareció legal, pero que me cuenten qué vio el jovencito Felix Brych, un alemán que nació en Múnich. O sea, que le tiene ojeriza al Madrid porque debe ser colega de Rummenigge, Hoeness y compañía. Pitó un penalti AXE a Pepe (el sobaquillo no debería ser nunca punible), perdonó un tarjeta a Ronaldinho por un plantillazo innoble y pasó por alto un faltón sobre Kaká, al que frieron a patadas los que fueron sus amigos de gozos y sombras durante años"
Tomás Roncero en AS (el mateix que durant el partit Vila-real - Real Madrid va dir que la mà d'Àngel dins de l'àrea no era involuntària i, per tant, penalty clara, ara ja no opina el mateix quan es tracta de la mà de Pepe, a més que l'àrbitre pità favor del Madrid anulant un gol legat a Pato: quin fanatisme i quanta manipulació mesetària!).
Ronaldinho-Zambrotta.
MARCA: "Felix Brych (ALE). El alemán anuló un gol legal a Pato y se equivocó constantemente en la señalización de las faltas. Demostró no estar a la altura para pitar partidos importantes".
Estos són més objectius, però la retransmissió de TVE va ser penosa, de l'estil d'un València per Canal 9, és a dir, forofa, subjectiva i patética... com la segona part del Real Madrid contra la Tercera Edat Lombarda.
Berluskonyi.
Publica un comentari a l'entrada